tag:blogger.com,1999:blog-19722979860621999302024-03-13T00:21:08.570+01:00Coses sense sentit 2coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.comBlogger252125tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-71067893127830826642022-04-18T10:38:00.003+02:002022-04-18T10:38:51.795+02:00El bar i el noi<p><span style="background-color: white; color: #444444; font-family: arial;"><br /></span></p><p><span style="background-color: white; color: #444444; font-family: arial;">Cada dia a la
tarda ens deixem caure pel bar. Ens va bé perquè podem aparcar a prop i així el
meu germà no ha de caminar gaire. Per fer recorreguts llargs fem servir la
cadira de rodes, però treure-la del cotxe i muntar-la em fa mandra. Així que
anem al </span><span style="background-color: white; color: #444444; font-family: arial;"> </span><span style="background-color: white; color: #444444; font-family: arial;">bar on podem deixar el cotxe a
tocar i</span><span style="background-color: white; color: #444444; font-family: arial;"> </span><span style="background-color: white; color: #444444; font-family: arial;">el meu germà camina, amb les
cames tortes, recolzant-se en el meu braç, fins a una taula de la terrassa.</span></p><h2 class=" b_entityTitle" style="background-color: white; border-collapse: collapse; border-spacing: 0px; border: 0px; color: #444444; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px 0px 10px;">
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">Els magrebins
seuen en grups de tres o quatre i sovint ocupen vàries taules. Parlen en la
seva llengua inintel·ligible i aspra. Prenen cafè (mai beuen alcohol) i fumen
marihuana. Només homes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No ens miren ni
ens parlen. Per ells som invisibles. Jo també els ignoro, desconfiada i
despectiva perquè penso que tenen les dones i les filles tancades a casa. No
puc evitar-ho.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">Els autòctons son
menys però més sorollosos perquè van borratxos encara que siguin les cinc de la
tarda. S’ajunten fumant i bevent per donar-se la tabarra mútuament. Un dia una
dona bastant perjudicada va intentar parlar amb nosaltres. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">-Hola, como te
llamas? -li va preguntar al meu germà amb la veu gangosa dels alcohòlics.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">-Es mudo. No
habla- li vaig respondre jo amb el to més tallant possible. El meu germà va
riure. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">En general, però,
ningú ens diu res. Tothom evita mirar-nos massa insistentment per por a
ofendre’ns. Només els nens es queden palplantats amb els ulls esventats
observant l’estrany caminar del meu germà, els signes que fa amb les mans per
fer-se entendre o els seus crits similars als intents de parlar dels nens
petits. Els seus pares els renyen. A mi em fan gràcia i a vegades els trec la
llengua. No n’hi ha gaires de nens en aquest bar, però. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: arial; font-size: small;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal; text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">El noi del bar ja no ens demana què volem. Directament ens porta la fanta
de taronja i la Schweppes de llimona. A vegades jo voldria canviar i demanar
una aigua amb gas per exemple, però em sap greu pel noi, com si temés
decebre’l. Quan ens acompanya l’Eumèlia, la cuidadora del meu germà, sí que li
pregunta què vol. Bé, de fet, el noi gairebé no parla mai, així que es limita a
quedar-se dret al costat de la taula esperant. L’Eumèlia sempre demana
Coca-cola, ja sigui per esmorzar, dinar, berenar o sopar. Fins i tot quan anem
a algun restaurant car. Un crim que els cambrers suporten amb estoïcisme. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">L’Eumèlia en un
moment o altre sempre deixa caure “el chino, cochino”, quan el noi no la pot
sentir. Per sort el meu germà que no parla, no pot repetir les estupideses que
diem els altres. De tota manera no crec que ho entengui tampoc. Al meu germà
totes les persones li semblen iguals, i per ell el noi és el cambrer que li
porta la Fanta i prou. A vegades quan el meu germà aixeca la mà perquè ens
cobri però el noi no el veu perquè està distret mirant al cel o passejant
pensarós entre les taules sense fixar-se en els clients, ens agafa per riure.
És molt evident que el noi no té cap ganes de ser on és i que preferiria ser a
qualsevol altre lloc. És jove i potser pensa en què podrà fer en uns anys quan
pugui deixar de treballar al negoci familiar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">No en sé el nom,
però jo ja no el veig com un xinès més <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sinó com el noi somiador del bar. Per l’Eumèlia
segueix sent el “chinito, cochinito”. És persistent en el seus perjudicis. L’Eumèlia
és peruana i es va emportar del seu país un profund menyspreu <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pels xinesos i els veneçolans. En aquí ha
après a detestar els moros i els gitanos, tot i a aquests últims té problemes
per identificar-los i no para de preguntar-me: “Este es gitano, no?” . “No, Eumèlia,
és un paqui”. No sé què en pensa dels paquistanesos, però millor no li demano.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">A vegades em
parla d’una amiga seva que, em diu, es pensa que és espanyola només perquè té
el DNI. Ella se’n riu: <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="font-weight: normal; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: arial; font-size: small;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><!--[endif]-->Que va a ser española la bolivianita esa!<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span style="font-family: arial; font-size: small;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’amiga porta vint anys aquí i a banda de
tenir el DNI, parla castellà com nosaltres. Cuidava d’un senyor gran i quan es
va posar malalt li va escriure a l’Eumèlia “</span>Estoy jodida, José Luis se
va al otro barrio<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">”. I l’Eumèlia,
sol·lícita li va respondre “</span>Se mudan a otra zona? No puedes ir en
autobús<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">?”. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">L’Eumèlia també
està apunt de rebre el seu DNI però ella no és sent gens d’aquí. Amb nosaltres
ha aprés una mica de català i ara ens entén gairebé sempre. Però el seu
castellà segueix sent críptic molt sovint. Sap dir “autobús” i “coche” tot i
que a vegades encara se li escapa “el carro” i el pàrquing és “la cochera” que
sona molt antiquat i em fa pensar en carruatges tirats per cavalls. El meu
germà n’ha après també del seu castellà.. Ara quan l’ajuda a rentar-se les
dents i li dona un got d’aigua per que glopejar i li diu “bota el agua”, el meu
germà ja no fa saltirons. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">L’Eumèlia habita
en cos a Catalunya però la seva ànima, a mitja tarda, migra al Whatsapp. Al
Perú es lleven i es veu que no tenen res més per fer que trucar-la o enviar-li
missatges. Ella parla amb els germans, els cosins <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o les cunyades. Qualsevol diria que 3.000
kilòmetres de distància t’haurien d’alliberar com a mínim de la família
política, però no, les cunyades o fins i tot les ex-cunyades de l’Eumèlia son
habituals visitants de les nostres tardes.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Quan li deixen un respir, l’ànima de<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>l’Eumèlia va a petar a Turquia. Ella i el meu germà maten el temps
mirant sèries turques amb arguments impossibles d’uns nadons intercanviats per
error al néixer, la filla d’un porter que es fa passar per rica estudiant
universitària (Ventafocs made in Turquia) o una mare de família malalta que
busca una esposa i mare substituta per quan es mori, però vet aquí que quan la
té col·locada, va i es guareix miraculosament i embolica que fa fort. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">Vam convidar l’Eumèlia
un cap de setmana a Andorra a on curiosament va passar del Whatsapp i deixant
tirada tota la parentela del Perú, es va llançar a comprar com si estiguéssim a
les portes d’un atac nuclear. De tornada cap a casa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es va animar amb això de viatjar de gorra i li
va dir al meu germà:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="font-weight: normal; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: arial; font-size: small;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No te
gustaría ir a Estambul?”<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">El meu germà la
va fitar perplex, doncs Estambul, Tombuctu o París <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot li sona igual. Jo vaig intervindre:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">-A Estambul s’hi
ha d’anar en avió.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: small;">El “NO!” rotund
del meu germà (diu unes poques paraules i d’ entre elles la seva preferida és
“no”) va acabar amb les il·lusions viatgeres de l’Eumèlia. El meu germà adora
passar uns dies en qualsevol hotel de qualsevol lloc del món, maco o lleig,
calorós o fred, vora al mar o la muntanya, però mai de mai, de cap de les
maneres, vol pujar a un avió. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="font-weight: normal;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span lang="CA" style="color: black; line-height: 107%;">No ens estem mai més de
deu minuts al bar. El meu germà es beu la seva Fanta en dos glops i jo moltes
vegades no m’acabo la </span><span style="color: black; line-height: 107%;">Schweppes</span><span lang="CA">. </span></span><span lang="CA" style="color: black; font-family: arial; font-size: medium; line-height: 107%;">Sempre faig broma dient
que som els millors clients del bar si fem una relació benefici/temps que
ocupem la taula. No ens acomiadem del noi, que de tota manera tampoc ens fa cap
cas, doncs ha tornat als seus pensaments inaccessibles i encara que ens miri,
no ens veu. Jo, per la meva part, espero
a arribar fins el cotxe, cordar-me el cinturó, per abandonar la meva realitat
avorrida i monòtona i desaparèixer en el meu món de fantasia on, per sort, no
hi ha cap bar cutre ni cap noi somia truites.</span></p><br /></h2>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-15197759335018770702021-04-04T12:34:00.001+02:002021-04-04T12:34:58.252+02:00Per què Oates?<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhipOvPdLxhpI-W8Ti6B9jjcMJmLE5ZvhJXgFwMvSOgIMYAUnAJuoLXMXhlDTrFwDITvPAfcv9Y2g75SDPizQ0cLuUZLnL4nchVl3cdbGmqoHDXOSUdpB8b9fqKFhh7qKd773GMxBvD5bE/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1440" data-original-width="1080" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhipOvPdLxhpI-W8Ti6B9jjcMJmLE5ZvhJXgFwMvSOgIMYAUnAJuoLXMXhlDTrFwDITvPAfcv9Y2g75SDPizQ0cLuUZLnL4nchVl3cdbGmqoHDXOSUdpB8b9fqKFhh7qKd773GMxBvD5bE/" width="180" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal">Remenant per
internet he llegit que Joyce Carol Oates publica dos llibres a l’any. Tot un
record i més encara si són dos totxos de més de 600 pàgines. Ara ja sé perquè sempre
que vaig a la llibreria del carrer Verdi quan m’escapo a Barcelona o al quiosc
del poble on tenen un bon nombre de novetats, ensopego amb Oates. Hi ha dies
que me’n surto i tot i que miro de cua d’ull el totxo del moment, sempre
publicitat com la darrera obra mestra de la gran escriptora, aconsegueixo
sortir de la botiga lleugera d’ànima i de pes (que pesen molt els llibres
d’aquesta bona dona).</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però altres
vegades caic en la trampa. Llegeixo la sinopsis que sempre promet i, més amb
Oates, que escriu sobre temes turbulents, morbosos sovint. Normalment compro
també algun altre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llibre, per si de cas.
Amb Oates, cal tenir algun lloc on fugir si la cosa es posa molt insuportable.
Perquè llegir Oates és sinònim de passar una mala estona. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per què, doncs,
segueixo llegint-la ? Per què, posats a triar totxos, no m’emporto el de Kate
Morton i gaudeixo d’una bona lectura sense males experiències ? He llegit<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tres novel·les de Morton, totes tres
intrigants, boniques i reconfortants. D’Oates en porto quatre i totes elles
m’han causat desassossec i angúnia. En algunes a més, m’he enfadat amb
l’autora.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Sobretot amb els finals.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A vegades també m’he preguntat què cony faig
llegint sobre els problemes dels grillats dels nord-americans.. Sexistes,
racistes, ultra-religiosos, violents... Aquesta gent són la pesta! Que els
donin pel sac!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I tot i així,
quan torni a la llibreria, sé que deixaré intacte el nou gran èxit de Morton, i
sé també que més tard o més d’hora, tornaré a caure en l’univers Oatesià
(m’acabo d’inventar un adjectiu). Per què?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Segons el blog d’una
noia molt snob <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acabar un escrit amb una
pregunta és vulgar. Vaig deixar de llegir el seu blog, però el mal ja estava fet:
ara em fa mal la vanitat cada vegada que estic a punt d’acabar una entrada amb
un interrogant. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">He provat
diversos finals:</span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"> entretenir-se i llegir no és el mateix ( superba), </span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">soc masoquista (masoquista valgui la...),</span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"> estic passant una mala època i em reconforta llegir sobre les desgràcies dels
altres (depriment i auto-compassiva),</span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"> m’agrada la lectura que em desafia (hipòcrita),</span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"> m’atreuen els llibres d’Oates però no els acabo d’entendre (políticament
correcta),</span><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"> la pandèmia m’ha trastocat emocionalment (cert, però irrellevant),</span> m’agraden els temes morbosos (això explica la meva passió per
Agota Kristof). Potser el final més honest, és que Oates m’atrau, em fascina, m’avorreix a
vegades i m’emprenya sovint i que no sé si
l’acabaré odiant o adorant.</p><p class="MsoNormal">I per últim la gran resposta, que acaba amb un interrogant (a la merda la
meva vanitat); a qui cony li importa ?</p>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-40257261924069547372021-03-07T11:53:00.002+01:002021-03-09T22:38:54.681+01:00"Llum de febrer" Elizabeth Strout<p> </p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una altra vegada
Olive Kitteridge. Un llibre de contes dins una novel·la. Són històries
curtes lligades perquè totes coneixen a la Sra Kitteridge. Com una xarxa de
personatges al voltant d’ella. </span></p><p class="MsoNormal">Un dels personatges, la Cindy Coombs, és una dona de mitjana edat amb càncer. Es mor ..o no. No ho sap. Jo també vaig
conèixer una noia de la meva edat, una mica més jove, quaranta i pocs, que
tenia càncer. L’Anna Cumins va venir al despatx per a que l’ajudes amb el
testament. Només era per si de cas, perquè els metges deien que se’n sortiria.
Em va semblar valenta. Vam enllestir el testament i me’n vaig oblidar. Un dia,
però, va tornar. S’havia curat dels primers tumors però n’hi havien sortit
d’altres. Al cap. Vaig sentir un calfred fins al moll de les ossos. Al contrari que la primera vegada, l'Anna no va esmentar
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mort per res. Volia fer uns poders a sa germana per si ella no es
podia valdre durant un temps. Ho vaig preparar i la vaig acompanyar a la Notaria
i ens vam asseure a la sala d’espera. Tota l’estona, ella vinga a parlar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la seva malaltia. Portava dos anys de tractament
amunt, pastilles avall i dolor, molt de dolor.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">-Algunes persones
ja m’han enterrat- em va esbitzar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ho va dir en el
sentit literal. Hi havia gent que en veure-la no podien dissimular la sorpresa
de que encara fos viva. “Goita, l’Anna Cumins! Però si tenia càncer terminal!”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però jo em vaig
sentir al·ludida d’una manera més subtil. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jo ja havia passat pàgina d’ella. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’Anna em va
explicar que estava en un xat o no sé què d’internet i enraonava amb d’altres
malalts. Suposo que amb ells tenia més en comú que amb nosaltres, les persones
sanes, les que ens espanta la paraula càncer, les que se’ns fa eterna mitja
d’hora d’espera a la Notaria escoltant els ets i uts de la vida d’una malalta.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Me’n vaig acomiadar
ràpid i amb el cruel pensament de que l’Ana Cumins <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’havia obsessionat amb la seva malaltia, fins
el punt que no sabia xerrar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobre res
més. Com els pares novells que només <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>enraonen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels seus nens o els addictes a la feina que
no tenen més conversa que els seus problemes laborals. Un conyàs. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A la novel·la la
Cindy Coombs parla amb la Olive Kitteridge i amb quatre paraules sembla que
buida l’ànima. Potser jo no vaig saber escoltar o potser a la vida real els
moribunds no tenen res important a dir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan em van dir
que l’Anna Cumins era morta, se’m van escapar unes llàgrimes. Em va acompanyar
un neguit tot el dia, un nus al coll que no se’m desfeia. Però no era per
l’Anna Cumins, que vaig plorar, no. Va ser de por. D’una por tan gran que no me
la podia empassar.<o:p></o:p></span></p>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-11820599143840926922020-04-19T10:38:00.000+02:002020-04-19T10:38:03.758+02:00Por
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La por és
irracional, diuen. Em sembla que no és cert. Ara mateix tenim motius en escreix
pel temor. Algunes persones, tanmateix, semblen tranquil·les, fins i tot
felices. L’Òliba, a qui tant enyoro, gaudeix del seu confinament ordenant casa
seva. Fins i tot, ella i el seu pare han aprofitat per fer un hort en unes
caixes i plantar pèsols. Però tot d’una, em pregunta si rento els plats amb
lleixiu. El seu pare riu per darrera i se’m avança en la resposta:</span><br />
<br />
<div style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span>A quien quieres que contagie, si está ella sola!</div>
<br />
C<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">om una mania,
una dèria em dedico a constatar les incongruències del comportament de la gent
al meu voltant. El veí que passeja el gos amb mascareta però se la treu per
poder parlar amb un altre vianant. La noia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que observo des del balcó, que porta guants
per tocar la barana del passeig però no mascareta i amb els guants es toca la
cara.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El meu pare que fa fora la dona de
fer feines però surt dia sí dia també a comprar el diari. L’A., la gran amiga
de la Bambú, que ha passat del confinament més estricte <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a voler venir cada dia a l’oficina a jugar amb
la gossa a la terrassa. Les meves companyes de feina que senten pànic cada
vegada que algú truca a la porta per deixar documents però que no mantenen cap
mena de distància o precaució entre elles, com si elles formessin un club aliè
al virus. El client que està prou esglaiat per fer càbales sobre el seu
testament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i, sense adonar-se de la
paradoxa, em demana que em reuneixi amb ell a casa seva per parlar-ne.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb supèrbia els
critico a tots, me’n ric a vegades, com si jo fos la reina de la lògica i
tingués la veritat sobre què cal fer i què no. Però quan m’aturo un segon, m’adono
que no sóc més que una més, una persona espantada a estones, valenta o
imprudent en d’altres moments, confusa gairebé sempre.</span><br />
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-62999614208290357962020-04-13T18:43:00.005+02:002020-04-13T18:48:13.128+02:00Lectures víriques<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sempre he estat
una lectora una mica obsessiva. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A vegades
descobreixo un nou autor que desencadena un mi un frenesí per la seva obra. Així
va ser amb Graham Green, Jane Austin, Alice Munro, Gonzalo Torrente Ballester i
altres que ara no recordo. Altres cops la dèria és temàtica. La més remarcable
i llarga va ser per la literatura lèsbica, que va començar amb Sarah Waters i
la seva magnífica “El lustre de la perla”, passant per "Carol" de Patricia
Highsmith i va acabar amb algunes novel·les infumables. </span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com us podeu
imaginar ara toca la mania pels llibres sobre epidèmies. I com que em sembla que
no sóc la única us faig unes recomanacions intentant salvar-vos de les urpes d’Stephen
King i companyia.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq5Aa7-frUkNAdoZOmOShbBm0Pop1XeVWN-AFDdkADNY06Md6qTrIl6CzH-6uzNGwp5ww0RmtcIkMnQDVSsIyd-PnHfqJnmanZPopNGhEHybtdM3PS4zP3QoftN2c7SLcvEFRYqGa89Bo/s1600/Death_in_Venice_Poster.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="273" data-original-width="365" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq5Aa7-frUkNAdoZOmOShbBm0Pop1XeVWN-AFDdkADNY06Md6qTrIl6CzH-6uzNGwp5ww0RmtcIkMnQDVSsIyd-PnHfqJnmanZPopNGhEHybtdM3PS4zP3QoftN2c7SLcvEFRYqGa89Bo/s200/Death_in_Venice_Poster.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b></b><i></i><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><span style="background-color: white; color: black; display: inline; float: none; font-family: "times new roman"; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; letter-spacing: normal; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">La mort a
Venècia.- Thomas Mann </span><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></span><br />
<br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ja sé que està
una mica agafat pels pèls, perquè l’argument no es centra pas en l’epidèmia,
però aprofitant que l’Ebre passa per Zaragoza o en aquest cas el còlera per
Venècia, he gaudit urant dos dies d’aquesta novel·la deliciosa. </span><br />
<b></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSwzrVxDfl9WlBwLs0FtFJVUGmorCERn_yuAQaiyz-wLMREANiKjxNTuSf7z3lKpiUqhCB04aihS8qJ2K89Wopuw-wS1xwEFfSOdHGs2xycHUJR1yNQGcZRuhe5aPe1YjFCEV5LcYxHzU/s1600/Camus.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="696" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSwzrVxDfl9WlBwLs0FtFJVUGmorCERn_yuAQaiyz-wLMREANiKjxNTuSf7z3lKpiUqhCB04aihS8qJ2K89Wopuw-wS1xwEFfSOdHGs2xycHUJR1yNQGcZRuhe5aPe1YjFCEV5LcYxHzU/s320/Camus.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b></b><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="background-color: white; color: black; display: inline; float: none; font-family: "times new roman"; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; letter-spacing: normal; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">La peste.- Albert
Camus</span><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La vaig llegir fa
molts anys i he pensat en fer-ne una relectura, tot i que espero a tenir un
molt mal dia, doncs si no m’enganya la memòria és una història tan impactant
com depriment.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span lang="CA"><b>Sempre en
capella.- Lluïsa Forrellad i Miquel.</b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Times New Roman; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Times New Roman; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Times New Roman; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span lang="CA">Originalment escrita
en castellà (ara en podeu trobar la traducció al català del pròpia autora)
aquesta obra va guanyar el premi Nadal del 1953. Quan jo era encara una
adolescent i feia la meva transició dels llibres infantils a la literatura
adulta, la meva mare va donar-me aquest llibre per llegir. El recordo com un
llibre commovedor. Ara vull tornar a les seves pàgines i ho faig amb la
il·lusió de retrobar-me amb els meus sentiments d’adolescent i alhora la por de
que em decebi.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b></b></span>
<br />
<div align="right" class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><br /></b></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>
</b></span>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Times New Roman; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span lang="CA"><b>Distancia de
rescate.- Samanta Schweblin</b></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Times New Roman; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Times New Roman; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span lang="CA"> Aquesta obra argentina dóna un toc de modernitat
a la meva llista. Avui l’he començat i no crec que em duri fins demà</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUTbjMnYYjcaDOdT2jx4Ml5qQYB_LOpf5vpUUg-8VBCXtf4gqHA-8HGxab5aRFcAZTxfOELkWL9PdleH3SULyCwP04TlrvSRbr1YzglN0p1oCuyTVOuDPl_1qSNQIAlwoNe6JtNnshmdM/s1600/9788439729488.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUTbjMnYYjcaDOdT2jx4Ml5qQYB_LOpf5vpUUg-8VBCXtf4gqHA-8HGxab5aRFcAZTxfOELkWL9PdleH3SULyCwP04TlrvSRbr1YzglN0p1oCuyTVOuDPl_1qSNQIAlwoNe6JtNnshmdM/s320/9788439729488.jpg" width="187" /></a></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><u></u>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-87665914390387975072020-04-05T13:08:00.000+02:002020-04-05T13:09:18.028+02:00Els coloms no tenen qui els doni de menjar<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">i quan es fa fosc els porcs senglars envaeixen els
nostres carrers solitaris.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">La Bambú ja ha tornat a casa. La Senyora A. que no
parava de repetir que no tenia por de res i que es quedaria la gossa tot un
mes,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no va tardar ni una setmana en
tornar-me-la. En un tres i no res, la seva percepció del virus va fer un gir
dramàtic, i amb un atac de “vamos a morir todos”, em va comunicar la seva
decisió de no tornar a sortir de casa. Ho vaig sentir pel seu fill que viu amb
ella. En canvi, em vaig alegrar de recuperar la Bambú. Ara passejo amb ella dos
o tres cops al dia. De tant en tant, s’escapa i passant per entre les cintes
del precinte policial baixa les escales de la platja i es llança feliç contra
les onades. Jo a vegades la crido, amb poc èxit, però altres em limito a
esperar-la a la porta de casa. Un dia mentre m’estava asseguda al portal va
passar un cotxe petit amb tres persones dintre, totes amb mascareta. Van parar
al costat d’una senyora i li van preguntar si el gos era seu.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es veu que eren policies d’incògnit. Davant
la negativa de la dona, van donar la volta al cotxe i se’n van entornar per on havien
vingut. Es estrany : els carrers buits i la policia empaitant passejadors de gossos massa laxes.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="Visita inesperada de dos senglars al passeig marítim de Vilanova. @ciutadavng" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2016/eix-visita-inesperada-de-dos-senglars-al-passeig-maritim-de-vilanova-85763.JPG" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; border-bottom-color: currentColor; border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-image-outset: 0; border-image-repeat: stretch; border-image-slice: 100%; border-image-source: none; border-image-width: 1; border-left-color: currentColor; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-color: currentColor; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-color: currentColor; border-top-style: none; border-top-width: 0px; color: #222222; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 11px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: left; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: middle; white-space: normal; word-spacing: 0px;" width="539" /><br />
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br />
<br />
També hi han altres porcscoses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-63721737886753788132020-03-22T18:32:00.000+01:002020-03-22T21:01:14.415+01:00Quarentena<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Havia pensat en
escriure un diari sobre la reclusió a casa, però no he tingut temps. Treballar
des de casa, no és tan meravellós com creia. Els darrers dies no he parat de
parlar per telèfon amb client i respondre emails.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Res de la somiada tranquil·litat d’anar fent
a l’ordinador amb una tassa de cafè calent i un CD<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Vivaldi.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A les tardes estic
cansadíssima i cada dia m’en vaig a dormir més aviat. A aquest pas en uns dies no
arribaré ni a veure les notícies de la Sexta (que són a les 8).</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cada dia em prenc
la temperatura tres vegades i al matí omplo el test de l' app del Catsalut. I
cada dia em diu el mateix: primer “Tens símptomes”, com si m’anuncies que m’ha
tocat la loteria i desprès, “Queda’t a casa, pren precaucions i fes el test
cada dia durant mínim 14 dies”, o sigui, que res de la grossa, només m’ha
caigut el premi de consolació. També em fa unes recomanacions: beure molt líquid,
fer repòs i prendre paracetamol.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Des d' ahir,
també faig el test del pare de l’Òliba perquè, malgrat que li vaig enviar per
whatsapp, no ha estat capaç ni de descarregar-lo ni de fer-lo servir. L’Òliba em
va passar el número de targeta sanitària i jo li vaig fer unes preguntes: edat
del seu pare, malalties cardiovasculars, etc. També li vaig demanar que es prengués
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la temperatura.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- Està a 34.4º -
em va respondre l’Òliba, la mar de satisfeta.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- Ostres, Òliba,
el teu pare està mort... però crec que ell encara no ho sap.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I vaig afegir: </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- I tu a quant
estàs?</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">- A 35.3. </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">-Carai, doncs, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sou dos zombis.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El test del pare
de l’Òliba, de moment surt igual que el meu, amb la varietat que li demana que
el repeteixi dos cops al dia, un al matí i un altre a la tarda. És el premi de
consolació per duplicat.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Avui li he fet
una vídeo trucada a l’Òliba perquè feia dies que hi insistia. No, no es moria
per veure’m la cara, volia que li ensenyes totes les plantes. Com que no pot
venir a regar-les, em demana fe de vida, com si jo les tingués segrestades. </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Bambú va
marxar dimarts a viure una temporada amb la seva millor amiga. Una senyora que
quan es va morir el seu gos, es va encaterinar de la Bambú i la va adoptar com
si fos la seva néta. La treu a passejar, juga amb ella, van a la platja, naden<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>juntes... S’ho passen molt bé. Quan vaig
veure que tenia una mica de febre (i vaig haver de posar-me el termòmetre vàries
vegades, perquè no m’ho creia), de seguida vaig organitzar l’exili de la Bambú,
i vaig trucar a la senyora A., (aíxí és com es diu l’àvia-amiga de la meva gossa). Hauria
preferit deixar-la amb la meva germana, però ella també tenia febre. La senyora
A. parla moltíssim, però que moltíssim i té una energia desbordant, com si anés
tot el dia fins al capdamunt de coca, encara que no hi va de col·locada
(suposo). Enmig d’un torrent de paraules a cent per hora, em va fer saber, que
no hi tenia cap inconvenient però que havia de “desparassitar” el gos, perquè
si bé les mascotes no s’encomanen poden portar el virus enganxat als pèls.
Desprès d’ una trucada surrealista al veterinari i que em van contestar amb més
seriositat que no m’imaginava, vaig arribar a la conclusió que n’hi havia prou
amb rentar-la amb aigua i sabó. </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La senyora A. també
em va demanar un paper com a justificant, per si la policia la parava i així,
per art de màgia, s’adonaven que el gos no era seu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jo estava nerviosa i tenia la sensació que les
mans em tremolaven, tot i que no estic segura de que realment fos així. Vaig
fer el document a mà i en castellà i vaig escriure “Simptomas”, enlloc de “síntomas”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Me’n vaig adonar més tard, quan ja li havia
entregat la gossa, el pinso, el raspall, el xampú, l’aloevera, les barretes de
rentar dents, els pelutxos, i un munt de trastos més, junt amb el justificant
manuscrit. Em vaig passar la resta del dia, preocupada per si tenia un virus
mortal o per si la meva germana tenia un virus mortal o per si els meus pares
podien haver-se encomanat d’un virus mortal i, al mateix temps, angoixada per
la vergonya d’haver comés una falta d’ortografia tan greu. Tragèdia i
trivialitat, en un sol pack.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Han passat els
dies i com que ni la meva germana ni jo hem empitjorat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i els meus pares no tenen tampoc cap
símptoma, m’he anat tranquil·litzant. I en paral·lel, haver escrit malament una
paraula, m’ha deixat de semblar tan important. </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mentrestant la
Bambú s’ha adaptat a la seva llar temporal en un tres i no res. Es veu que no
se li fa gaire dur espaterrar-se <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al sofà
(a casa prohibit) ni dormir al llit amb la senyora A. (a casa impensable),
cruspir-se un tros de pit de pollastre o una llauna de ventresca<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(a casa, pinso i poc més). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I tot i que la senyora A., sense dolenteria ni
mala intenció, no para de dir-me que la gossa és tan i tan feliç, jo tinc les
meves sospites/esperança <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de que al capdevall potser també se li fa una mica pesada la senyora A, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i és que dels dos sofàs que hi té la senyora A
al menjador, la Bambú s’ha triat el seu, vés quina casualitat, el que la
senyora A no utilitza mai. </span><br />
<div style="text-align: justify;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-4118767033045621902020-01-01T12:27:00.001+01:002020-01-01T12:31:13.862+01:00Joc d'escacs<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sofonisba_Anguissola" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: #cc6600; font-family: Georgia,Serif; font-size: 13.33px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: center; text-decoration: underline; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;" target="_blank"><img alt="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sofonisba_Anguissola" border="0" data-original-height="810" data-original-width="1024" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgnddooNCpQosPjQZ-5vgL9gWr6rCBVm6S1vdQm01_sTe0zCuX7vupiVOAVNEtOmLXEmNOHmXpS8ZA2w22Y2Dw9JCRsVce2Q69kpXi7xfp4cZVJKhGqv9tazom4mPJvSKog7KYFCN2QQeH/s400/The_Chess_Game_-_Sofonisba_Anguissola.jpg" style="border-bottom-color: rgb(179, 179, 179); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; border-image-outset: 0; border-image-repeat: stretch; border-image-slice: 100%; border-image-source: none; border-image-width: 1; border-left-color: rgb(179, 179, 179); border-left-style: solid; border-left-width: 1px; border-right-color: rgb(179, 179, 179); border-right-style: solid; border-right-width: 1px; border-top-color: rgb(179, 179, 179); border-top-style: solid; border-top-width: 1px; padding-bottom: 4px; padding-left: 4px; padding-right: 4px; padding-top: 4px;" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Llegeixo els meus
posts del passat (sí, sóc tan vanitosa que em llegeixo a mi mateixa) i em
sembla que la meva prosa era molt millor abans, més fresca més imaginativa. Amb
els anys em sento més avorrida, més espessa. I no puc evitar mirar de reüll a l’Òliba
i culpar-ne la monotonia de la nostra relació que s’acosta al desè aniversari. Sempre
he tingut la neuròtica mania de treure’m les puces de sobre i culpar algú altre
dels meus problemes.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Miro la proposta
de <a href="https://relatsconjunts.blogspot.com/2019/12/el-joc-descacs.html" target="_blank">relats conjunts</a> buscant en va una nova inspiració. Em fixo que el nombre de
participants va a la baixa. Els blogs són de fa temps un món virtual decadent.
És el que tenen les noves tecnologies, que res dura més enllà d’un sospir.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La fotografia
d’un quadre amb tres germanes jugant els escacs, em porta de manera inevitable
als records d’infantesa. Nosaltres també érem tres nenes i el nostre pare li
agradava ensenyar-nos a jugar a moure peons, cavalls, alfils i reines pel
tauler. Les meves germanes ho trobaven avorrit i jo també, però no ho deia.
Vaig ser la que més en vaig aprendre, només per complaure el meu pare, desafiant
l’esguard envejós<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la meva mare: ella
no hi sabia jugar.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els records de la
infantesa sempre són dolorosos. Vaig llegir en un diari un psicòleg que afirmava
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que el tòpic de la felicitat dels més
menuts era un mite. La infantesa és una època de la vida <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en la que ets un ésser poc format i no
independent i per força és dur.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En una sessió del
grup de teràpia vam fer un exercici que consistia en resumir la pròpia vida en
pocs minuts. Primer eren cinc, després dos i al final un únic i essencial
minut. Tots vam dedicar el minut gairebé exclusivament a parlar de la nostra
infantesa i adolescència. I això que érem granadets, vull dir que ens havien
passat moltes coses després, però el transcendental havia esdevingut quan érem
petits i indefensos. I creieu-me no vam explicar-nos minuts plens de joia i
felicitat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Mares poc afectuoses,
germanes mortes, pares absents, impulsos reprimits... </span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara contemplo el
meu pare ensenyar al seu nét, el meu nebot, de 8 anys a jugar a escacs i em
venen ganes d’emportar-me el nen ben lluny. Però no puc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>viure la vida del meu nebot i fins i tot, en
un acte de valentia o d’imprudència, ves a saber, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per reis els regalaré unes figures noves, per
a que juguin i juguin, amb l’esperança de que ni jo ni el meu pare ni el maleït
tauler d’escacs sortim mai al relat comprimit en un minut de la vida del ara
aparentment feliç infant.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ah, sí, bon any i etc...</span><br />
<div style="text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
<div style="text-align: center;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-56943574077014975872019-12-14T19:26:00.008+01:002019-12-14T19:35:49.912+01:00Viena<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El mercat del
carrer<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Wienzeile de Viena, amb les seves
casetes de fusta, obre cada dia de dilluns a dissabte. Des del matí, ben d’hora,
fins tard al vespre, parades de menjar, bars, restaurants, alguna botiga de sovenirs
i unes poques de roba o estris de la casa, s’ofereixen als clients de la ciutat
o als turistes. Els paradistes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>saluden
als passejants convidant-los a provar els seus falàfels o el seu formatge, o el
que sigui que venen. M’aturo meravellada davant d’una parada d’espècies d’una
varietat que em sembla gairebé infinita, ben ordenades i posades en petits
tupers de plàstic transparent amb les etiquetes amb el seu contingut en alemany
i anglès. Al davant l’Òliba repassa amb la mirada i malauradament amb la mà (aquesta
mania seva de tocar-ho tot!) fruites i verdures que no havíem vist mai, amb els
seus estranys noms i procedències exòtiques escrites ens uns petits rètols de
pissarra.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I desprès la parada de
llegums. Mai hauria dit que n’existissin tants !</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
</span>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una banda de
música<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>deixa caure melodies alegres i
festives per entre les parades. Els músics són un grup d’homes grans,
probablement gitanos, esparracats i desdentats, que fan més pena que gràcia.</span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es dissabte i al
mercat diari s’hi afegeixen uns encants. Les parades són senzilles, una o
dues<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>taules i molts objectes simplement
apilats pel terra. Venen de tot una mica, des de vestits tirolesos de segona
mà, fins a llibres i antiguitats. L’Òliba compra una ampolla de sifó. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les diferents
llengües m’arriben d’aquí i allà, àrab, alemany, turc, castellà. Els tractes es
fan en alemany o en un anglès bàsic, de dir els números i poc més. La gent
gesticulen mentre regategen. Es fan bromes i riuen o s’escridassen i s’enfaden.
Veig una noia jove comprant una màquina de fer fotos igual a la primera que jo
vaig tenir i em pregunto si encara venen carrets per fer-la servir.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A les últimes
parades, quasi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on comença l’aparcament,
dues gitanes s’han embrancat en una baralla. S’estiren dels cabells i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>criden. Alguns les intenten separar, altres
les animen.</span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tornem cap a les
parades de menjar i descansem en un bar, assegudes en uns tamborets i una taula
alta i l’Òliba fa la primera cervesa del dia, mentre jo faig xarrupades al meu
cafè portàtil. De tant en tant el paradista-cambrer d’ens acosta ens dedica un
somriure i ens pregunta alguna cosa. És rus, ens diu. Just al nostre davant
venen dolços, herbes i fruits secs, una família que semblen turcs. S’hi aturen
ara i adés turistes coreans, anglesos, alemanys. Un grup de nois joves, adolescents
casi, rossos i blanquets, passa fent<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>xivarri. Un d’ells es gira cap a la noia i sense venir a tomb, aixeca el
puny amb el dit del mig, erecte, insultant. La turca fa veure que no ho ha vist.
Nosaltres ens quedem bocabadades.</span></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al vell continent
sembla que hi ha coses que no canvien mai. </span><br />
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-25695690621061830732019-12-01T19:04:00.005+01:002019-12-02T22:03:17.005+01:00Amor a primera vista<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En Gub donava
voltes per la plaça, olorant aquí i allà segons li venia de gust. Una senyora
grassa amb un caminar inestable s’hi va atansar. Va allargar la mà per
acaronar-lo víctima d’un atac de pena pels pobres animals abandonats. En Gub no
s’hi va pensar dues vegades: li va queixalar la mà. La dona va deixar anar un
crit ofegat. Es va incorporar, no sense dificultat, i es va fregar la mà ferida
amb l’altra que encara restava indemne. No li havia fet molt mal: no li sortia
sang, només es dibuixaven unes taquetes vermelles, que en unes hores serien ben
blaves, allà on les dents havien premut la mà. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tanmateix la bona
fe de la senyora no va defallir. Allunyant-se una mica d’en Gub però
controlant-lo amb l’esguard, va treure el mòbil de la bossa.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Estoy
en la plaza con un perro perdido. No se deja coger: me ha pegado un buen
mordisco en la mano!</span></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una pausa atenta
a la resposta.</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sí,
sí, aquí te espero. Lo vigilo mientras vienes.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pocs minuts
després una altra dona més prima i amb un pas més decidit va aparèixer per la
plaça. Portava un abric gruixut que contrastava amb les cames nues, sense mitges i
unes sabates d’estiu. Va observar en Gur amb cara preocupada mentre intercanviava unes paraules amb la senyora-ma-mossegada. </span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En Gur la va fitar encuriosit
i quan ella es va ajupir per cridar-lo, va saber que hi ha d’anar. No es va moure mentre el lligava i quan
la dona li va fer una carícia, el seu instint queixalador no va fer acte de presència.
Ella se'l va endur a casa, el va alimentar i el va banyar, el va pujar al sofà i al llit.
En Gub no només es va deixar fer sinó que llepava les cames, les mans i si podia la
cara de la seva salvadora. Van passer els dies entre carícies, jocs i passejades.
De tant en tant, algun amic de la nova mestressa allargava la mà direcció al cap
del gos, abans que ella tinguès temps d’advertir-lo. Nyac ! En Gub va deixar tres o quatre mans contusionades. Però a ella, mai. De fet ni un lladruc, ni un
ronc malhumorat va pertorbar l’inici de la seva relació. En Gub es va sentir
unit a ella des del mateix moment que la va veure, que la va sentir, que la va olorar.
Ho va saber des del primer instant : ella també mossegava. </span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-39620347617960531022018-12-09T11:30:00.001+01:002018-12-09T11:30:10.235+01:0021-D<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Pugem a la plaça amb la pilota. La Bambú camina al meu costat sense lligar. O potser sóc jo que camino a la seva vora. No sé mai qui passeja a qui. Juguem una mica fins que arriben els altres gossos seguits dels seus amos. Darrerament no som gaires. La noia basca amb una gosseta petita que es llança furibunda contra tot gos desconegut i el matrimoni de Girona amb la seva Golden. Passen una parella que quasi no conec i ens regalen una bossa de llaminadures. El seu "curro" està a dieta, o està malalt, no ho sé, la qüestió és que no se les pot menjar i per això ens les donen. La basca les reparteix i la Bambú, golafre, no para de saltar-li al damunt, malgrat les meves crides a l'ordre.<br />S'ha fet fosca nit i fa fred. Ja estem a punt de marxar, quan la gironina ens deixa anar:<br />- Suposo que fareu alguna cosa pel 21D, oi?<br />La basca no sap de que li parla.<br />-Que tenemos que hacer? – pregunta estranyada<br />- Doncs depèn del que organitzin al poble. Pot ser tallar l'autopista, la via del tren...<br />- Si tu vas yo te acompaño.<br />- Jo seré a Barcelona. Però pots anar-hi amb la Coses2<br />Tots els ulls es fixen en mi. Jo faig cara de pòquer. Tinc ganes de dir que l'únic que vull fer jo el 21D és treballar i tenir un dia el més normal possible. No m'atreveixo, em sembla poc patriota, covard.<br />La basca intervé, punyent:<br />- La Coses2 ! Venga, si esta ni siquiera levanta la voz para defender a su perro.<br />Per la basca la meva molt catalana tendència a no discutir i no ficar-me en embolics és no tenir sang a les venes. I com que efectivament no en tinc ni gota, somric a la matussera broma i com faig sovint, m'escapo amb una pregunta:<br />- I tu que faràs a Barcelona ?<br />- Aniré amb el meu CDR a tallar la Ronda de Dalt.<br />La conversa segueix una estona i per sort aconsegueixo desviar-la cap a temes abstractes. Jo em moc tranquil·la en el món de les idees, lluny de qualsevol possibilitat de dur-les a terme en una acció que pugui implicar que em fotin un cop de porra al cap.<br />Quan torno a casa, li ho explico a l'Òliba. Mentre ho faig m'adono de l'estrany que resulta tot plegat. No us ho he dit, però la gironina que vol anar a tallar la Ronda amb el seu CRD, té seixanta-cinc anys, té el cabell blanc i és rodanxona. El seu entreteniment favorit és fer mitja. I ara me l'haig d'imaginar corrent davant d'un destacament de la BRIMO. Només m'ho sembla a mi que el món s'ha tornat boig?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYIm6S6FHBMVmflvK13pI3H9Np_0yb33gr2Tt-zVTaqa9gqRpOwHddRDvwYKnaGsmOtHHblkmJOZ7TVWujxr97qDycY1Wy9EOQoB1TVPJ2PUye_j2pha39HM0Q1HI8jJttGpDiFq44928/s1600/Actualidad_342229284_99671625_1706x1280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1201" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYIm6S6FHBMVmflvK13pI3H9Np_0yb33gr2Tt-zVTaqa9gqRpOwHddRDvwYKnaGsmOtHHblkmJOZ7TVWujxr97qDycY1Wy9EOQoB1TVPJ2PUye_j2pha39HM0Q1HI8jJttGpDiFq44928/s320/Actualidad_342229284_99671625_1706x1280.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-67461771935501404792018-04-03T17:45:00.002+02:002018-04-03T17:45:46.754+02:00La guerra dels gossos<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie3QUKUSbPFUZErWMVaprfzWLCvS3Sb_FFb51kaTEhAt6BzH7G__CsIp5mDe4gWy5rMLnR_sEokUWXQbgmdlbFaiWqoT-F_BXdI97mUjJXJDUJq5e9UAQXLFC_bLdQq2NFM0hfY5WMQ7g/s1600/51JUNa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie3QUKUSbPFUZErWMVaprfzWLCvS3Sb_FFb51kaTEhAt6BzH7G__CsIp5mDe4gWy5rMLnR_sEokUWXQbgmdlbFaiWqoT-F_BXdI97mUjJXJDUJq5e9UAQXLFC_bLdQq2NFM0hfY5WMQ7g/s320/51JUNa.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">La plaça dels
gossos, en diuen alguns. O també, la plaça dels labradors. Són d’aquesta raça
bona part dels quissos que al capvespre hi juguen. Els amos ens apleguem en un
parell de bancs i xerrem. A vegades hi ha tensions. A tal no li cau l’altre i a
l’altre li molesta el de més enllà. Som humans, ens barallem, ens critiquem,
ens fem amics o enemics, venim més sovint o desapareixem del mapa una
temporada. No som sants. No som un grup meravellós ni del tot odiós. Però més o
menys ens tolerem. Els gossos són més amics entre ells que nosaltres, segur.
Potser hauria de dir les gosses, doncs gairebé totes són femelles. Corren,
salten, juguen amb pilota o sense, es mosseguen amb afecte o amb més mala baba
i alguna vegada, poques, es marquen amb un lladruc furiós o ensenyant les
dents. No passa mai res més. O almenys els amos no hem deixat que passi. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">La vieja, com li
diu algú, també té gos. I gat. I canari. El pobre petaner, esquifit </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">i amb un lladruc agut ens contempla des del
balcó i maleeix no poder baixar a la plaça. O això ens sembla a nosaltres. A la
seva mestressa li deu semblar que borda d’indignació i menyspreu. Com pot ser
que de totes les places del poble, hàgim anat a triar la de davant de casa
seva, és deu preguntar. De fet ella </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">ens
va triar a nosaltres, doncs quan va llogar el pis, nosaltres ja feia temps que hi
anàvem. Però qui va arribar primer no és cap raó, suposo.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">El fet és que la senyora ens odia. La nostra
presència esdevé un martiri, un malson, un afront personal. No val la pena
discutir de raons, perquè totes serien subjectives. L’únic fet clar és que li
molestem fins a punts inimaginables. I potser sí que molestem. Qui ho sap. De
fet hi ha d’altres veïns queixosos. A mi si voleu que us sigui sincera,
m’importa poc. Ja fa temps que m’he adonat que per no destorbar mai a ningú, al
final una podria acabar per deixar de respirar i mira, com que respirar em ve
de gust i deixar jugar la meva gossa a la plaça també, doncs ho faig i punt.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">I la llei que hi
diu, us preguntareu.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">Doncs som uns
il·legals. Les ordenances municipals només coneixen de gossos lligats.
Però</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">alto, que hi ha llei superiors, diu
algú. (No sé per què però aquesta discussió em sona, però deixem-ho que avui el
tema va de mascotes). Més de vint mil habitants, un dels pobles amb més gossos
de Catalunya i un, un sol, un únic i només un ( he dit ja que només n’hi ha
un?) espai habilitat per deixar anar els pobres animals. Si els hi portéssim tots,
allò seria pitjor que el metro en hora punta. És més crec que hauríem de posar
els gossos els uns sobre els altres, com si féssim un castell. Així doncs,
continua l’animalista del grup, que és l’experta en lleis, l’ordenança
municipal és d’impossible compliment, ja que no deixar anar un gos com a mínim
30 minuts al dia és maltractament animal. Posats a escollir entre maltractar
les nostres mascotes, acte que a banda d’una baixesa moral indescriptible,</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">podria ser delictiu </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">o</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">
</span></span><span style="font-family: "calibri";">complir una ordenança municipal estúpida, doncs està clar, oi? </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">De tota manera, reduir la discussió a la legalitat
és ben absurd, perquè </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">a la veïna molesta
que no para de trucar a la policia municipal, l’hem vista tots, passejant ben
feliç amb el seu gosset per la platja, passant-se per un lloc un rètol</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">clar i explícit de prohibició.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Així doncs, si no
és una qüestió que es pugui reduir a molesten o no, per ser totalment
subjectiu, ni que es pugui resoldre per l’aplicació de la llei, perquè tindríem
arguments a favor i en contra, què ens queda?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Podríem estar
parlant d’un problema cultural. Els veïns molestos podrien ser àrabs, que són fervorosament
anti-canins (es veu que un quisso va mossegar Mahoma quan era nen) i </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">nosaltres podríem ser tots argentins (per què
tots els argentins tenen gos?). Però no és el cas. En conflictes més actuals,
podria ser tabernesos</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">contra
independentistes, però el cert és que els llaçets grocs floreixen a manquen amb
igual proporció a ambdós bàndols. De fet, una veïna jove que llueix orgullosa
el seu llaç groc, no fa gaire ens escridassava davant la seva pròpia filla de
tres anys:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px 48px; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">A ver
si viene la policía y os multa de una puta vez!! </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">I no contenta amb això ens va regalar una metàfora preciosa per referir-se
als gossos més petits:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: calibri;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px 48px; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Un
mierda de lame-coños! </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">El llenguatge
popular no deixarà mai de sorprendrem. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">També</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">podria ser una simple qüestió d’amor o
aversió pels animals. Però de fet la senyora que ens odia amb un odi més
militant, té gos, ja ho he dit, i la veïna del llaç groc és veu que també en
tenia un, un de petit, un lame...sí, un d’aquests, que es veu que tenia un
problema, i és que mossegava, clavava les dents a la carn, nyam.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">Sí, </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">ja
sé què penseu: a</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">veure qui li pregunta a
quina part del cos exactament la va mossegar... I pel que fa a nosaltres, tots
tenim gos, però a banda de la noia animalista que té brots fanàtics,</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">la resta som ben normalets i fins i tot,
alguns, entre els que jo em compto, som poc afeccionats a la fauna, així en
genèric i perquè sí. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Al final, doncs, </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">què ens distingeix els uns dels altres? Fins i
tot, algun de vosaltres, (traïdor!) </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">s’està preguntant, </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">qui són els bons i qui, els dolents en aquesta
historia?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Sempre m’han
agradat les ambivalències, els grisos, els matisos, les contradiccions i els
finals oberts. Però avui, no. Avui el desenllaç és negre com la boca del llop.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">Als arbres propers a la plaça algú hi ha
posat </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">verí. Així de fort, així de cruel,
així de salvatge. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">No ha passat res, cap gos ha mort. Malgrat les
denúncies, tots sabem que la policia no farà res i que els culpables no seran
sancionats.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">I un altre dia tornarà a
passar. Verí. </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">Així de fort, així de
cruel, així de salvatge.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-44422947464607312642017-09-23T18:14:00.002+02:002017-09-30T10:12:35.609+02:00Un dia inoblidable<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Dijous al matí, mentre
conduïa el cotxe i escoltava la ràdio vaig tenir un moment d’inspiració dels
que només esdevenen una vegada</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">a la
vida, o potser dues o tres, o fins i tot un cop l’any, en fi que a</span><span style="font-family: "calibri";"> mi em venen cada cinc minuts, però no per això
deixen de ser importants, eh?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Total que era un moment
així com qualsevol altre, quan vaig girar-me cap a l’Òliba i vaig proclamar:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">- Vint de setembre,
Òliba, avui és vint de setembre de 2017. Recordarem aquesta data durant molts anys.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-I tant, avui
és un dia històric... -va contestar sagaç l’Òliba.- D’això... que em podries
donar alguna pista de per què?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Li vaig clavar
una mirada furibundament patriòtica abans de que ella afegís amb veu una mica
alta, això és cridant com una boja:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-Mira endavant, hòstia!
Que ens la fotrem!</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">I aleshores sí que
ens en recordarem, sí.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Després de passar
la tarda pintant unes caixes de fusta i amb l’orella enganxada a la ràdio que
no parava d’atronar </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">notícies
apocalíptiques, a les 7.45 ens vam posar en marxa per aplegar-nos a la plaça
del poblet del Priorat on tenim la casa i protestar junt amb una multitud, formada en
gran part de vells i nens, </span><span style="font-family: "calibri";">que no
superava les dos-centes persones, però que només calia ser Guardia Civil o Ministre
del Interior per percebre que en el fons, molt en el fons, es
tractava d’una turba tumultuosa. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">L’Òliba experta
en manis i protestes de tots tipus, de seguida va anar per feina:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">- Vaig
a buscar unes cerveses- em va engaltar abans de desaparèixer entre la turba.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Quan va retornar,
ja havíem cridat Visca Catalunya unes quantes vegades i anàvem per la meitat dels
Segadors. Acabada la sessió musical, per la meva part de playback la major part
del temps (diguem que tinc mala memòria per les lletres) ens vam entusiasmar
amb el Votarem. L’Òliba se’m va atansar preocupada:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">- Què
els fa mal a aquesta gent?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">-
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Eh?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">-
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Sí,
dona, que no paren de demanar Voltaren.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Vaig respirar a
fons.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">-
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Els
fa mal la dignitat.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">-
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Aaah,
ja... i, escolta, amb un Ibuprofe no farien?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">De tornada cap a
casa, i després d’una llarga xerrada, que vaig intentar que fos el més pedagògica
possible, l’Òliba i </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">em va mirar amb posat seriós,
sense ni rastre de la</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">feliç innocència
amb que fins al moment havia rebut les notícies del dia.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">-
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Ja ho
entec.- em va dir- Avui és un dia per prendre determinacions.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Acte seguit es va treure el mòbil i va començar a manipular-lo amb gest
greu. Per uns segons em vaig témer el pitjor. A veure si m’havia passat amb el
meu discurs i ara l’Òliba estava buscant per unir-se a la facció més radical
del grup més radical pertanyent a l’assamblea més radical, adherida la branca més
radical de la CUP.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">- Què
fas?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Espera...
ara, sí, ja està fet.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Què
has fet?- vaig preguntar amb un fil de veu.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">He
entrat al Clash Royale i m’he apuntat al clan dels Catalan Power.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">-</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt "Times New Roman"; margin: 0px;">
</span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Perdona?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">- </span></span></span><span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Sí,
és que abans, per pura casualitat, estava al Clan de los Mostoleños.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">A la nit, després d'un dia tan llarg, em va costar agafar el son i mentre donava voltes al llit em va venir al cap la frase de Junqueras de només el poble salva al poble. L'Òliba va interrompre els meus pensaments amb un ronc creixent i satisfet. Em vaig deixar caure, relaxada per fi, i mig adormida em va semblar que el respirar de l'Òliba que es transformava en paraules i em responia:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">- Doncs que bé, perquè jo sóc de ciutat.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">I em vaig quedar fregida.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-8118863437624260612017-07-08T10:50:00.003+02:002017-07-08T10:58:32.230+02:00Una dama blanca<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Un vent sec
fueteja els tendals de les terrasses dels pocs bars oberts. La mar està plana
com un llac. El sol brilla amb inclemència malgrat que encara és molt d’hora.
Una llum intensa, d’una blancor feridora banya el passeig vora la platja. Unes
dones grans amb uns ridículs vestidets de colorins es repengen a la barana
metàl·lica, mirant el mar</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">i xerrant de
les seves coses. Un noi amb un hasqui creua amb direcció al cementiri, caminant
amb</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">gambades llargues i sense parar cap
atenció a res ni ningú. Tot sembla normal. Un tranquil i avorrit matí de
diumenge d’estiu. Però, de sobte, la nota discordant capta la meva mirada. Una
senyora gran, molt gran, octogenària diria, s’està dempeus al mig del passeig.
Va vestida amb americana i pantalons de lli </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">blanc. Els pantalons són massa llargs i se li arruguen
als turmells abans de deixar pas a unes sabates marrons amb una mica de taló.
Una pamela també blanca li tapa la cara, però deixa veure</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">uns llargs i despentinats cabells grisos que
li cauen sobre les espatlles amb poca gràcia.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">
</span></span><span style="font-family: "calibri";">Malgrat </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">la seva vestimenta
pretesament elegant, el seu aspecte és llastimós. Empeny un carro d’aquells
d’anar a comprar de color lila, ple d’alguna cosa que deu pesar molt, per
l’esforç que li costa de moure’l. Mou el cap en totes direccions i aixeca el
braç assenyalant per a ella mateixa una casa i després una altra. Com si
busqués quelcom i s’anés preguntant, serà allà? O potser és més a la dreta? O
més a l’esquerra? Espera, potser és aquest portal? Titubeja, mira a tort i a
dret, empeny el carro cap a una banda com si hagués trobat allò que cerca,
per al cap d’un moment, amb gest decebut retrocedeix el camí fet, buscant de
nou, assenyalant una altra casa. Finalment s’acosta a les dones que xerren i
que se la miren amb sorpresa. Parlen una estona i les dones assenyalen molt
lluny com si li diguessin que el seu destí es troba quilometres més enllà,
passada l’església, a l’altra punta del poble. La vella gesticula també i,
sense fer-los cas, continua fitant els </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">balcons que s’avoquen a la platja. S’aparta de
les dones, que encara la miren una estona perplexes, abans de continuar amb la
seva conversa privada. </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">Carro amunt,
carro avall, la vella </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">s’acosta a un
portal i pica al timbre, però no s’atura a esperar resposta. Assenyala la casa
del costat i continua caminant. S’aparta de la porta per tenir perspectiva per
donar un cpp d’ull a la façana abans d’atansar-s’hi i </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">picar un altre timbre. Tot d'una, m’assalta una
por irracional. I si la casa que cerca tan desesperadament és la meva? I si és
a mi a qui busca? I si dins el carro porta alguna cosa terrible, com ara un
cadàver i és a mi a qui ha d’entregar la seva funesta càrrega? Em fico dins a
casa, i provo d’oblidar-me de la vella, com si fos un mal presagi que vull
foragitar. </span></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Gairebé una hora
més tard, torno a treure el cap pel balcó. La senyora segueix allà fora, donant
voltes com una baldufa. Estic a punt de recaure en la meva follia quan entra en
escena </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">una patrulla de la guàrdia
urbana. Imagino que algú els ha avisat perquè van directes cap a l’estrafolària
dona. Parlen amb ella, i sembla que li demanen que es tranquil·litzi, tot i que
la senyora no sembla pas nerviosa, només una mica amoïnada perquè segueix
assenyalant una casa com si els digués, veieu és aquí, és aquí on vaig, però el
problema és que ves a saber per què resulta que no és aquí. Un petit entrebanc
de no res, vaig aquí però aquí s’ha evaporat, ai què hi farem.</span></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Els guàrdies la
convencen perquè vagi amb ells. Aquí és allà, li deuen haver dit. S’ha mogut
una mica, però segueix sent aquí. Els contemplo allunyar-se i em pregunto per què
carai els dos policies poden moure l’aquí cap allà i l’allà cap aquí, però no
poden ajudar una pobra vella a empènyer un carro d’anar a comprar. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike></div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-32814501592093098712017-05-21T14:47:00.000+02:002017-05-21T14:48:14.025+02:00Amanda Knox<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdy-EwbxWrrY3m5bC0Hfcghvsp935OVHo0RXnfo54g6ewj7KA23GJnsmNTqImODRlrvro2SoUjd_EhhUxPhBw4v4_pWBQWMYzLSAHwEWHF6Qxb0OCQVAALC0fExZMYbKiMx1cs3TuIU3M/s1600/amanda_knox_en_un_imagen_del_documental_que_ha_producido_netflix_sobre_su_caso_3017_863x680.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdy-EwbxWrrY3m5bC0Hfcghvsp935OVHo0RXnfo54g6ewj7KA23GJnsmNTqImODRlrvro2SoUjd_EhhUxPhBw4v4_pWBQWMYzLSAHwEWHF6Qxb0OCQVAALC0fExZMYbKiMx1cs3TuIU3M/s320/amanda_knox_en_un_imagen_del_documental_que_ha_producido_netflix_sobre_su_caso_3017_863x680.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Casualment vaig
topar per internet amb </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">un documental de
Neflix sobre el cas d’Amanda Knox o com l’anomenaven els tabloides britànics
Foxy Knoxy. Sempre m’han atret les històries dels falsos culpables, dels
innocents acusats i sovint condemnats per crims que no han comés. Per fer-vos
memòria, o per informar-vos si no sou afeccionats a les notícies de successos, Amanda
Knox, i el seu novio italià varen ser acusats de l’assessinat d’una jove
anglesa a Itàlia. Knox, americana i de només 20 anys, compartia casa amb la
víctima des de feia cinc setmanes. Les sospites van recaure sobre ella per
una</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">reacció “inapropiada”, “estranya” a
la mort de la que es suposava la seva amiga. A partir d’aquí la premsa
anglesa</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">va posar-hi tota la salsa i un
embolic de declaracions contradictòries i proves científiques poc acurades va
donar com a resultat una condemna a 26 anys per Amanda Knox i 25 per el noi
italià.</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">En judici previ i separat, també
va rebre la seva part un</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">tercer
implicat, un jove de Costa de Marfil, sobre el qual les proves eren més fermes,
si és pot dir així en mig d’una investigació que feia aigües per tot arreu,
però ves per on, aquest acusat, pobre, emigrant i amb antecedents,</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">no li interessava a ningú. Knox i</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">la seva parella </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">varen</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">
</span></span><span style="font-family: "calibri";">passar a la presó 4 anys, abans de ser absolts en l’apel·lació i, en un
despropòsit de via crucis judicial, encara van haver de passar quatre</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">anys més fins que </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">van ser definitivament exonerats. </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">El documental
repassa tots aquest fets i </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">deixa que els
implicats parlin per ells mateixos, des del fiscal inquisidor al el periodista
sense escrúpols, però el fil conductor és la protagonista, </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">Amanda Knox. El resultat és un al·legat a
favor de la presumpció d’innocència que </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">posa la pell de gallina. </span></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Durant molts anys
molta gent intel·ligent i sensible, cineastes, escriptors, juristes, polítics,
s’han interessat per tema dels innocents acusats de crims terribles sense
proves. Les nostres lleis han evolucionat i s’han fet tota mena de reformes per
tal d’evitar que aquestes injustícies es repeteixen, però malgrat tot aquesta
lacra no s’ha aturat amb els anys. Els mitjans de comunicació juguen moltes
vegades un paper lamentable. Un crim resolt, amb un culpable clar i evident, no
resulta especialment atractiu per la premsa. Són força més interessants els
casos en que les proves són poc sòlides, perquè aleshores tots plegats podem
jugar a ser detectius. Actituds, reaccions,</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">
</span></span><span style="font-family: "calibri";">tics facials o postures corporals són analitzats fins a l’absurd. Ser
fred i controlat, antipàtic, orgullós o simplement raret esdevé una prova de
càrrec. Una afirmació de l’encausat</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">
</span></span><span style="font-family: "calibri";">ambigua, de mal gust o desafortunada, </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">gairebé sempre fora de context, constitueix un
indici. Un rumor sobre qualsevol aspecte de la vida del fals culpable, es
transforma en una veritat que ens permet jutjar</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">
</span></span><span style="font-family: "calibri";">el seu estil de vida. Mentides i contradiccions en la versió de
l’incriminat, són també un tòpic i tothom oblida que si bé poden ser causa de
sospita, no són per elles mateixes evidències de res. Quan a la fi l’opinió
pública arriba </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">a la convicció de la
culpabilitat, la presumpció d’innocència ja és paper mullat i no hi ha jurat al
món capaç de vèncer l’onada irracional que clama justícia. Són culpables i han
de ser condemnats. Les proves són el que menys importa.</span></span></div>
<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">I s’oblida allò
fonamental i és que és mil vegades millor absoldre un culpable que sentenciar a
un innocent. No només per </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">compassió per
el patiment de l’ injustament condemnat, sinó per nosaltres mateixos. Quan un
innocent va a la presó, tots esdevenim vulnerables i quedem a mercè de la sort.
Com diu Amanda Knox</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">en el documental,
amb una mirada que gela l’ànima, o sóc una psicòpata amb pell de xai o sóc com tu.</span></span></div>
<b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-17753923359891526452017-05-07T12:03:00.002+02:002017-05-07T12:28:44.656+02:00Un wc, per favor.<br />
<div style="margin: 0px 0px 13px;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Ahír em van venir
ganes d’escriure quasi al mateix temps que d’anar al lavabo. Sense saber com em
vaig descobrir a mi mateixa</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">discorrent
un post escatològic sobre les diverses formes d’evacuar. Em vaig imaginar un
retorn triomfal al blog amb un text de mal gust, rebel i divertit.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Potser encara no
és tard per</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">escriure’l, tot i que no sé
per què,</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">avui em sembla més trist que no
pas còmic.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Es poden tenir
unes ganes de cagar, satisfactòries, plenes, sòlides en ambdós sentits del
terme, generades per àpats gegantins que pesen a la </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">panxa inflada i quan finalment acaben corrent
per les tuberies, una, o sigui jo, es sent alliberada d’un pes, lleugera i
feliç. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Però les d’ahir
no eren d’aquest tipus. Eren unes ganes de cagar, d’enciam i escarola, de brots
de soja, plenes de fibra i poc greix, delicades i minúscules, d’aquelles</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">que un cop liquidades en el wc, no
proporcionen cap felicitat i que en contemplar-les fetes realitat no semblen
més importants que les d’un gatet. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Hi ha un tercer
tipus de ganes de cagar, que són les súper urgents, de les que venen quan una,
altre cop jo, ha esmorzat quatre cafés i déu cigarrets, i que en cas de no
tenir un recipient adequat a menys de dos minuts podrien convertir la meva vida
de només depriment a </span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">patèticament
infernal, pitjor fins i tot que aquell malson infantil en el que anava al col·legi sense
pantalons.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="margin: 0px 0px 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";">Mentre pensava en
el post, un cop ja eliminades les ganes d’anar de ventre, malauradament del
segon tipus (sí, ho heu endevinat, estic a règim), l’Ôliba em va cridar des del
balcó: “Coses! Mira que ha passat!”. En treure el cap vaig descobrir el nostre
nòrdic recent rentat i en procés d’assecat, amb una enorme i fastigosa cagarada
de colom. I</span><span style="margin: 0px;"><span style="font-family: "calibri";"> </span></span><span style="font-family: "calibri";">em vaig preguntar si allò
seria un senyal.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-79728267316404526422016-08-25T09:49:00.001+02:002016-08-25T09:49:30.768+02:00NO ES PAIS PARA PERROS. Part I: Els preparatius<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://lwlink3.linkwithin.com/api/click?format=go&jsonp=vglnk_147211040113511&key=fc09da8d2ec4b1af80281370066f19b1&libId=isa0hodr01012xfw000DAl8vct80u&loc=http%3A%2F%2Famigosdelperroblog.blogspot.com.es%2F2014%2F04%2Fse-admiten-mascotas-ruralidades.html&v=1&out=http%3A%2F%2F1.bp.blogspot.com%2F-GpzG0pWZO0I%2FUyX56yqCyAI%2FAAAAAAAAEGQ%2Fmj51X2n3hO0%2Fs1600%2Ficonpetfriendly_lg.gif&ref=http%3A%2F%2Fwww.google.es%2Furl%3Furl%3Dhttp%3A%2F%2Famigosdelperroblog.blogspot.com%2F2014%2F04%2Fse-admiten-mascotas-ruralidades.html%26rct%3Dj%26frm%3D1%26q%3D%26esrc%3Ds%26sa%3DU%26ved%3D0ahUKEwjY1ImAhtzOAhWGtRoKHTthBHEQwW4IKjAK%26sig2%3DKRzHBZA_hz18zy72XfDZcQ%26usg%3DAFQjCNG682zLvhY1aUcKsVuUEbaA625OZw&title=HABLANDO%20CLARO%3A%20SE%20ADMITEN%20MASCOTAS%3A%20RURALIDADES&txt=" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-GpzG0pWZO0I/UyX56yqCyAI/AAAAAAAAEGQ/mj51X2n3hO0/s320/iconpetfriendly_lg.gif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Tothom coincideix, a Europa la vida amb gos (atenció! no confondre amb la vida de gos) és més i millor. Són admesos a cafeteries, restaurants, botigues, hotels... Hotels? I tant! Pots viatjar pel continent amb la teva mascota sense cap problema, diu en pes la reunió d'amos de gossos de la plaça del costat de casa. Però que curiós que ningú ofereix un relat personalitzat. No haig d'escoltar mitja hora de narració sobre el viatge a Itàlia de la senyora <span class="hiddenGrammarError">del golden</span>-pilota-obsessiu, ni un discurs interminable del <span class="hiddenSpellError">sabe</span>-<span class="hiddenGrammarError">lo</span>-<span class="hiddenSpellError">todo</span> del gos-espitós, ni tan sols la dona <span class="hiddenGrammarError">de la quisso</span> -roba -bocates no té cap experiència <span class="hiddenSpellError">canino</span>-meravellosa per oferir-nos. Bambú, això fa mala olor, li dic telepàticament a la meva gossa, i no, no em refereixo a la merda petrificada que estàs ensumant, so <span class="hiddenSpellError">guarra</span>.<br />
<br />
Arribo a casa, alimento la meva bèstia <span class="hiddenGrammarError">(q</span>ue no Bambú, que avui no hi ha sushi, t'hauràs de conformar amb aquests dos filets de vedella) i em poso a buscar per Internet. Al setembre l'Òliba, jo i <span class="hiddenGrammarError">la Bambú</span>, <span class="hiddenGrammarError">hem</span> de <span class="hiddenSpellError">solcar</span> Europa amb del cotxe nou (capritxosament nou a parer de l'Òliba) per desembarcar (no és un verb exagerat per com l'Òliba omple el cotxe) a la capital del vell continent. No, Brussel·les, no, que la ciutat belga només hi vas si ets terrorista i vols estar tranquil. Us parlo de l'alegre i esplèndida Berlín. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Faig una cerca a la xarxa d'hotels per gossos, amb mots com ara "hotels per gossos" o més internacionalment, que aquí una té idiomes,"dog <span class="hiddenSpellError">holidays</span>". Els meus companys de febre canina tenen raó, em dic entusiasmada en veure que els resultats són numèric-impactants. Però m'endinso en la lletra petita, perquè sóc així, que voleu que hi faci, sempre haig d'entretenir-me a llegir les clàusules més insignificants i intranscendents i un munt d'altres <span class="hiddenSpellError">in</span>... Així acabo topant-me amb menudeses, qüestions sense importància, com ara que el gos ha d'anar sempre lligat, que no pot entrar al bar ni al restaurant de l'hotel, que no pot quedar-se sol a l'habitació, no pot estar-se ni als salons ni a la recepció més enllà del necessari per arribar fins a la seva cambra ... Carai, l'Europa postmoderna que accepta animals a tot arreu, comença a trontollar. Segueixo llegint. Mira en aquest hotel no permeten gossos de més de 25 kg. Bambú, què en penses? Si fas dieta de pinso light, corres dues hores al dia i quan treguin la balança, procures mantenir una pota a terra, potser encara colaria... Per cert, podries deixar d'aspirar el terra del menjador, que ja no queda cap molla de pa. Ah, mira, aquest altre, que <span class="hiddenGreenError">xulo</span>, amb piscina (a la que els gossos no s'hi poden acostar en un radi d'un kilòmetre) però... <span class="hiddenSpellError">umm</span>... que estrany, què deu significar això de "mascotes admeses sota petició". Els hauré d'enviar una foto teva? Espera, sí, que miro el pes màxim... ah, doncs, <span class="hiddenGrammarError">15kg</span><span class="hiddenGrammarError">..</span> Està bé, no cal que et posis així, Bambú, no penso deixar-te morir de gana només per entrar en un hotel. <br />
<br />
Faig un stop per oferir-li un resum a l'Òliba. A Europa, el paradís caní per excel·lència, explico en to didàctic, pots viatjar amb el teu gos i allotjar-te a un munt d'hotels a condició que l'animal en qüestió sigui poc més gran que una rata o bé sembli sortit d'un camp de concentració, passi com un fantasma per les parts comunes, i facis torns amb la teva parella per tal que una s'estigui amb el gos <span class="hiddenGrammarError">tancada</span> a l'habitació mentre l'altra baixa a esmorzar, es banya a la piscina o pregunta una adreça a la recepció. I sempre prèvia aprovació de la corresponent petició amb foto inclosa de la mascota i certificat de bona conducta d'un veterinari col·legiat. D'acord, d'acord, això últim del veterinari m'ho he inventat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Què dius Òliba? Que això no és cap problema? Tens raó, <span class="hiddenGrammarError">la Bambú</span> és força fotogènica, de fet els toca-gossos-espontanis que ens trobem pel carrer no paren d'elogiar les seves faccions, que freguen la perfecció, i retocant una mica allà i una mica aquí, potser no es nota que pesa 36 kg (sobre la seva silueta, els toca-gossos-espontanis guarden silenci). I total, això de què no es pugui quedar sola a l'habitació ni tampoc anar enlloc, no és tan greu, sobretot si una, o sigui tu, Òliba, no ets la que t'has de quedar a fer-li companyia. Però, espera, <span class="hiddenSpellError">carinyo</span> meu, coseta meva, boleta del meu cor, hi ha una cosa més, aquí diu que "s'aplicaran tarifes extres per mascotes". Tens raó amor, per aquí sí que no hi passem, ni pensar-ho, de cap manera, doncs res de res, que se'l confitin l'hotel, ja ens espavilarem, buscarem un càmping o dormirem sota un pont si cal. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Ai, Òliba, <span class="hiddenSpellError">carinyo</span> meu, coseta meva, boleta del meu cor, que agradable és saber que una sempre pot refiar-se de la teva inesgotable, implacable i magnífica <span class="hiddenGreenError">tacanyeria</span>. Ai, si és que tu rateta meva, garrepa del meu cor, tu sí que no em falles mai.</div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-64823967207849507742016-01-04T09:58:00.002+01:002016-01-04T14:05:57.446+01:00El Lector de Balzac<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">El Lector de Balzac es va fer advocat no pas
per vocació sinó, com tants d’altres, per pragmatisme. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No es podia guanyar la vida llegint Balzac, li
varen dir i repetir els seus pares i el Dret sempre ha estat un refugi segur
per lectors. No es va prendre els seus estudis amb especial entusiasme, ni
abans ni després de llicenciar-se. Al cap i a la fi, només era<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una manera de sobreviure. Res comparat amb
les hores intenses, inoblidables llegint les vicissituds del jove Lucien
Chardon. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Seguint també els dictats de la societat, el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Lector de Balzac, (en endavant LB, per seguir
la fórmula de les abreviatures dels tediosos contractes) es va casar i va
procrear. Cònjuge i prole eren símptomes de normalitat, encara que robessin
hores a Zola, Flaubert, Tolstoi... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span lang="CA">Per desgràcia per LB,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va resultar que el pompós títol de Dret amb la
signatura del rei, no era garantia de dignes emoluments. Un s’havia d’esmerçar
per destacar entre legions de lletrats afamats. Ni les maratonianes jornades
laborals ni l’especialització amb màsters que acabaven a les tantes de la nit,
no el van convèncer com a mètode de lluita. </span><span lang="CA">Va buscar la solució al seu temple particular.
A les llibreries plenes de novetats sueques insubstancials, s’amuntegaven els
anomenats llibres d’autoajuda, una gran part dels quals clamaven tenir la clau
de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’èxit professional. LB va fer un
esforç per ignorar el pobre vocabulari, la sintaxi defectuosa, la criminal
manca d’estil i se’n va empassar uns quants a la recerca de la fórmula mágica. </span><span lang="CA">Pensament positiu i creatiu, fer de les
dificultats una oportunitat, confiar en un mateix, i un llarg etc de tasques
entre les quals, per sort, cap incloïa treballar més. </span><span lang="CA">LB va desenvolupar a poc a poc la manera de
fer diners, almenys prou per satisfer les expectatives socials i familiars,
malgrat que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cada vegada que aconseguia
una bona pessigada es sentia com si la seva particular pell de xagrí empetitís
una mica més.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span lang="CA">Sense saber massa bé el motiu, LB es va trobar
un dia amb una demanda de divorci, una <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pensió
d’aliments per la canalla, la meitat de la quota de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la hipoteca del domicili familiar, i una renda
mensual d’arrendament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per un piset on no
cabia ni una tercera part de la seva biblioteca. Per resoldre-ho, va haver d’imprimir
un punt d’urgència a la seva escalada de recaptació positiva i creativa d’ingressos.Tot plegat, un embolic que li va permetre esgarrapar unes quantes hores
de lectura els caps de setmana que no li tocaven els nens. </span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span lang="CA"></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span lang="CA">
I així la filtració de la seva imminent detenció, li va arribar un dissabte divertint-se amb la caricatura de l’avariciós Sr. Grandet. El van sorprendre les imputacions: blanqueig de capitals, falsedat documental, frau fiscal i suborn. Aquells eren els delictes dels pèrfids i els mesquins, no pas els seus, tot i que tècnicament i ben mirat, i només una mica, no pas molt,sí que els havia comès. La seva desídia jurídica no li va impedir copsar-ne la gravetat, però només una incògnita
el va trasbalsar: es pot llegir Balzac a la presó?
</span></span><br />
</div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-24298741846605310682015-11-11T20:57:00.000+01:002015-11-12T20:46:37.264+01:00Teràpia de grup, enèsima temporada<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";"><a data-ved="0CAcQjRxqFQoTCKzD-4qQickCFUbXGgodNVQL0w" href="http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRxqFQoTCKzD-4qQickCFUbXGgodNVQL0w&url=http%3A%2F%2Fwww.cphbidean.net%2Fhome%2Fnoticias%2Feneagrama-grupo-de-protoanlisis-mensual%2F&psig=AFQjCNHtPw6tK8vZP_8obYg1lNi0RavHTg&ust=1447356853312380" id="irc_mil" jsaction="mousedown:irc.rl;keydown:irc.rlk;irc.il;" style="border-image: none; border: 0px currentColor;"><img src="http://www.cphbidean.net/page_attachments/0000/0034/eneagrama.big.jpg" height="315" id="irc_mi" style="margin-top: 98px;" width="320" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";">El dissabte passat va començar un nou
curs de teràpia de grup, perdó, taller de creixement personal. De fet, el
primer dia va ser a l’octubre, però com que no hi vaig poder assistir, m'he
incorporat al grup en el segon mes.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Vaig arribar una
mica tard i me’ls vaig trobar a tots meditant. Per la meva sorpresa, eren més
totes que tots. Què se n’ha fet d’aquells grups de gais més una lesbiana
(servidora)? Allò semblava mestresses de casa en teràpia (sí
el comentari és de tacte zero i déu en prejudicis). Acabada la meditació va
tocar una primera ronda de paraula d’aquelles insubstancials, jo em dic Perico
de los Palotes i estic molt contenta d’estar aquí, etc. De seguida em vaig
fixar en una dona de mitjana edat, que està clar que vol portar la iniciativa
en el grup: és la mestressa de casa en cap. Aquesta senyora serà una murga,
vaig pensar. Això també és de matrícula d’honor en el tema dels prejudicis,
però què voleu, jo reconec una pesada a cent quilòmetres de distància. Al meu
costat hi havia un home més aviat gran, amb barba blanca i que es veu que
va confondre el “porteu roba còmoda” de l’email de convocatòria, amb un
“podeu venir en pijama” (al descans per dinar, vaig descobrir, esglaiada, que
fins i tot surt al carrer, tot cofoi, amb els seus pantalons a quadrets blau cel).</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";">El primer exercici del dia consistia a treballar
la culpa i la vergonya, <span class="apple-converted-space"> </span>en
grups de tres. Un havia<span class="apple-converted-space"> </span> de
preguntar: quina és la teva culpa? O bé: quina és la teva vergonya? Un segon
responia i el tercer anotava en una llibreta. Després s’alternaven els papers.A
mi em va tocar amb una senyora amb pinta, doncs, de senyora i l’home- del-
pijama. Jo era la primera a confessar-me, la senyora-senyora anotava i
l’home- del- pijama va assumir la tasca de preguntar-me. M’havia semblat que
tenia l’aspecte d’un apòstol inofensiu i estava desprevinguda quan,
de sobte, se’m va llançar a sobre, repenjant les mans en els meus malucs i
plantant-me la barbota a tocar de la meva cara, quasi cridant com un ogre:<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">- De quèeee ets
culpaaable??!!</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";">Mare de Déu Santíssima, amb prou feines
vaig poder contenir-me de fer un bot. Es va fer enrere i mentre jo tractava de
recuperar la respiració, va tornar a col·locar la mà sobre el meu genoll i a
interpel·lar-me:<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";">-De quèeee?, de quèee ets
culpaaaable???!!!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";">I raca, del cap a la boca, li dic:<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";">-Perdona, no em toquis.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";"><br />
I va funcionar com un bàlsam: es va apartar, tranquil i no gens
molest, i es va comportar com una persona normal la resta de l’exercici. No li
va durar més enllà. En el que quedava de dia encara em vaig haver d’empassar
dues abraçades seves, d’aquelles que dius, ai Déu, que el boig ataca de nou. En
una de les pauses en que tots asseguts en una rotllana, incomprensiblement
rectangular, anàvem fent balanç dels exercicis, l’home-del-pijama va deixar
anar:<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">- Tinc la
sensació que quan em moc per la sala, els altres s’aparten per evitar-me.</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Que voleu que us
digui, em vaig fer un tip de riure.</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Però estàvem en el
primer exercici. Un cop confessats, el terapeuta ens va demanar que, en el
mateix grup de tres, ens diguéssim els uns als altres
alguna cosa sobre les culpes i les vergonyes que havíem escoltat. Una cosa
així, com donar-li un copet a l’espatlla al company. Tant jo com la senyora -
senyora vam coincidir a animar el nostre estrany company a mantenir-se
tranquil. I més que com un cop de mà, ell s’ho prendre com una manotada, perquè,
quan ja altre cop tot el grup posats en rotllana-rectangular, va exclamar:</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">- Jo no estic
gens d’acord amb el que m’han dit aquestes dues !!!! Jo no vull estar tranquil,
ni callat !!!</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Toma ja, una altra
vegada millor dir-li que es faci l’harakiri directament.</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";"> M</span><span style="font-family: "david";">entrestant, la noia del meu costat va
tenir un violent atac de culpa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "david";">-És que jo li he dit a l’A. ...<span class="apple-converted-space"> </span>,<span class="apple-converted-space"> </span>ai
Déu meu!, li he dit el què havia de fer amb la seva vida. I qui sóc jo per
dir-li? Sóc una “niñata” estúpida- i va esclatar a plorar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">La tal A., la
receptora del consell desafortunat, era l'única del grup que en lloc
d’asseure’s a terra, en posició indi fumant la pipa de la pau, utilitzava una
cadira, a causa de un problema de volum. Diguem que era obvi que en cas
d’estirar-se, caldríem uns quants de nosaltres per tornar-la a posar dreta. No vaig
poder evitar un pensament cruel: a veure si aquesta magdalena del meu costat se
li ha acudit dir-li a l’altra que faci la dieta aquella de la resina, ja sabeu,
aquella que et passes un mes bevent suc d’un pi i una de dues: o bé t’aprimes o
t’hi quedes. En fi, mai sabrem el què li va dir, perquè cap de les dues no ho
van explicar. De fet, la suposadament agreujada va intentar-ho:</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "david";">-No ha estat
pas tan greu, tampoc m’ho he agafat... - i la va interrompre un gemec ofegat
seguit d’un sanglot de la culpable- Crec que millor no dic res més – va acabar
amb cara de no entendre res, mentre l’altra seguia bramant.</span><span style="font-family: "david";"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">L’afligida jo- tinc-
la- culpa –de- tot encara va plorar una bona estona més i crec que deixant de
banda algun<span class="apple-converted-space"> </span>ratet<span class="apple-converted-space"> </span>perdut així com poc inspirat, es va
passar plorant la resta del dia. Això és un grup alegre, sí senyor.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Després d’aquest
inici tan esperançador, vam fer una onada. I no, no consisteix a<span class="apple-converted-space"> </span>fer una "ola"<span class="apple-converted-space"> </span>com si estiguéssim al camp del Barça.
És més aviat com un piromusical, però en<span class="apple-converted-space"> </span>terapiomusical.
Això és que el terapeuta assumeix el paper de discjòquei i els altres,
senzillament movem l’esquelet. Les cançons segueixen una pauta en què
s’encadenen diversos ritmes, per tal d’<span class="apple-converted-space"> </span>anar
desfogant diferents emocions. Jo vaig dir-me,<span class="apple-converted-space"> </span>vinga,
anem<span class="apple-converted-space"> </span>per feina, i m’ho vaig
prendre tan seriosament que a la meitat de l’onada, ja m’havia quedat sense res
per desfogar-me, a banda de sense respiració ni forces. Es veu que devia ser
l'única, perquè el terapeuta no parava d’animar la discoteca a crits.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">-Vinga, moveu-vos
més, que encara ho podeu fer molt<span class="apple-converted-space"> </span>pitjor
!<span class="apple-converted-space"> </span>Va, feu més el ridícul! <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Predicava, al
desert, pobre home, perquè em sembla que els únics que vàrem fer el ridícul
total vam ser l’home-del-pijama i jo, mentre la resta feien poc més que ballar
una sardana.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Abans de la pausa de
dinar, a l'última ronda de paraula sobre com havia anat al matí, una noia rossa
ens va ajudar a obrir la gana, establint un paral·lelisme entre el seu estat
emocional i els seus problemes intestinals, sense estalviar-nos una referència
explícita i altament estimulant al tap de merda que havia cagat feia pocs
dies.Després d’això, com us podeu imaginar vaig sortir disparada de la sala per
tal de dinar sola i ben sola.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">A la tarda, vam
continuar amb un exercici<span class="apple-converted-space"> </span>Saramago.
Si a la seva novel·la el món s’enfrontava a una espècie de ceguera viral,
nosaltres voluntàriament ens vam prestar a un experiment similar, tapant-nos
els ulls amb uns antifaços i endinsant-nos en les tenebres. En silenci, ens movíem
per la sala, tocant-nos, palpant-nos,<span class="apple-converted-space"> </span>olorant-nos
i es veu que algunes es devien fins i tot fer pessigolles, o això semblava per
com reien. Jo reconec que odio els<span class="apple-converted-space"> </span>Saramagos<span class="apple-converted-space"> </span>i que em vaig moure ben poc i encara
menys vaig tocar ningú, més enllà d’alguna mà òrfena amb la que vaig ensopegar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Tot seguit ,va tocar
sessió de massatges per parelles. Jo sempre havia pensat que un massatge era
més fàcil de rebre que de donar... fins aquest dissabte. Les mans de la meva<span class="apple-converted-space"> </span>massatjadora<span class="apple-converted-space"> </span>es<span class="apple-converted-space"> </span>movien
frenèticament per les meves espatlles i esquena, saltant d’una banda a l’altra,
com si fossin granotes espitoses. Només puc agrair que almenys no feia massa
força, perquè si no hauria pogut acabar el dia amb una hèrnia discal. El
terapeuta va aparèixer en el meu socors, i li va demanar que posés les mans
sobre la meva esquena i tractés d’entrar en contacte amb mi, de sentir-me o
alguna cosa per l’estil. No tinc gaire clar que la noia ho vagi aconseguir però
almenys va deixar de fer córrer els seus dits pel meu cos com motos en un
circuit de carreres.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">L’últim exercici del
dia, van ser les estàtues humanes. També per parelles, un esculpia el cos de
l’altre que s’havia de deixar moure i quedar-se quiet en la postura que l’altre
el deixava. Després s’alternaven els papers. Si no hi heu jugat mai, feu-ho, us
asseguro que és ben divertit.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">Ens vam
passejar per la sala, primer com estàtues caminadores i després dient-nos coses els uns als altres i,no sé com, allò va
derivar en una marató d’abraçades. L’home-del-pijama, no cal dir-ho, se’m va
llançar a sobre. Tot seguit la cap de les mestresses de casa, em va trobar en
una cantonada, em va barrar el pas i vinga, abraça que abraçaràs. Ja creia que
em deixava anar, quan es veu que li va semblar que aquella abraçada li havia
faltat alguna cosa i apa, torne-m’hi.
Alliberada per fi, trontollant, em va venir una imatge terrorífica. Els
onze membres del grup se’m tiraven a sobre amb els braços oberts, per a fer-me
depositària de tot el seu amor. Aterrida, vaig obrir-me pas per aquell infernal
camp minat de persones amoroses, per a refugiar-me en els lavabos. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "david";">No en vaig sortir
fins que el terapeuta-director va cridar a l’ordre a les hordes abraçadores per
fer una última i final rotllana-rectangular. El torn de paraula va ser
decebedor. L’home-del-pijama va fer una intervenció estranya, dient que no
tenia “la gràcia catalana”, la cap de les mestresses es va mostrar molt
satisfeta (faltaria més després de tot l’amor indiscriminat que s’havia
despatxat), la noia del tap, superat l’<span class="apple-converted-space"> </span>estrenyiment
estava radiant de felicitat i<span class="apple-converted-space"> </span>la
jo-tinc-la-culpa-de-tot s’havia quedat sense forces de tant plorar. I jo....jo
estava destrossada i vaig cometre la imprudència de dir-los que em feien una
mica de por i que, si no els sabia greu, ja els aniria abraçant més endavant,
amb calma. Quasi tots em van mirar com si fos una extraterrestre i en l’esguard
d’una de les mestresses de casa, em va semblar entreveure l’espurna d’una
amenaça, que em té francament preocupada, que ja ho diuen que de l’amor a l’odi
només hi ha un parell de sessions de teràpia.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "david";">
</span>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-68743528104346792812015-10-18T09:00:00.000+02:002015-10-18T14:59:56.341+02:00Xiquets a la platja<div style="text-align: justify;">
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Sorolla_i_Bastida" target="_blank"><img alt="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Sorolla_i_Bastida" border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS7UcuJw52XEsJnbi6GpzNNNEmKFpQVdXcDmkDMAV8FjEDDvIF8iNbvxQ435-Z6lz_L9QI9rN6iu7H3nv1Rk2qO8sjPc_UVnSfCdEg7WxZjwHPxnp9uJSJB4DgOuVK9ctkG7VPQ3CX9rBl/s400/Joaqu%25C3%25ADn_Sorolla_-_Chicos_en_la_playa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Era la tercera vegada en una setmana que
Marcel Parès visitava l’exposició. El vigilant li va llançar una mirada de
gairell plena de menyspreu. Es va posar nerviós, però la necessitat de veure’ls
era més gran que la seva vergonya. Com un corrent elèctric, l’excitació el va
fer tremolar. Els ulls se li van entelar i un pànic arcaic el va fer
retrocedir. I si allò tornava a passar? No, no, aquell era un passatemps
innocent, es va repetir com una pregària.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’altre
home se li va aparèixer al costat de sobte. No l’havia vist entrar i com una
aparició fantasmagòrica s’havia fet visible a tocar d’ell, amb aquella horrible
expressió petulant i altiva. </span></div>
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;"></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Tu també, oi? – li va etzibar el
desconegut amb un somriure burleta.</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Es feia dir Travis, tot i que no era el seu nom real. El va seduir el seu aire desimbolt, la seva confiança
en si mateix, la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seva força. Res a veure
amb en Marcel, que carregava remordiments, secrets i culpa. Al principi la seva
amistat semblava un joc inofensiu. Quin mal poden fer unes quantes fotografies i un
intercanvi d’emails amb pensaments morbosos? Però en Travis volia més, era
evident, un home així no es podia conformar a viure entre les ombres, a
construir un món de plaer de fantasia. Un dia en Travis li va parlar dels
rínxols daurats, dels ulls blaus cel, del cos blanc, flexible, llis
i sense màcula, com el d’una nina.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tornava
a casa sol cada tarda, en plegar de l’escola. Aquell era el moment
d’abordar-lo. En Travis s’ocuparia de convèncer-lo perquè entrés al cotxe. En
Marcel no havia de fer gairebé res, gaudir-ne només. Què més volia?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquell va ser el primer cop, i després en varen
venir tants d’altres. En Travis era com un gos afamat que no en tenia mai prou.
En la seva companyia, en Marcel <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aconseguia sentir-se pèrfidament lliure, però
en la solitud de les nits a casa seva, una massa obscura ressorgia de les seves
entranyes i el cos sencer li cremava de neguit i d'una por esfereïdora.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Hauria donat qualsevol cosa per ser diferent,
per deslliurar-se del desig insadollable d’acaronar aquella carn tendra,
d’estimar el seu esguard pur, de perdre’s en l’aroma de la infantesa.
Qualsevol cosa...</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I una
nit es va despertar amarat de suor, amb la darrera mirada de terror que l’atrevessava
com una llança. Aleshores va comprendre què podia donar per deixar de veure
aquells ulls infantils. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’assistenta va trobar el cos d’en Marcel
Parès<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tres dies més tard. A<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mà hi tenia un paper arrugat. Era el
retall de diari d’un article sobre una exposició amb una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fotografia d’un quadre amb tres nens nus
estirats a la platja. </span></div>
<br />
<a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2015/10/xiquets-la-platja.html" target="_blank"><span style="color: blue; font-size: x-small;">Relats conjunts</span></a>coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-57510342333870384802015-10-17T09:45:00.004+02:002015-10-18T14:44:37.785+02:00L'alzina<a data-ved="0CAcQjRxqFQoTCPSomNiAycgCFYlcGgodWoEFWA" href="http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRxqFQoTCPSomNiAycgCFYlcGgodWoEFWA&url=http%3A%2F%2Falsinaxavier.blogspot.com%2F2011_04_01_archive.html&psig=AFQjCNHbGbctMKTi_1P3LczMNZxs-stuvA&ust=1445153966667276" id="irc_mil" jsaction="mousedown:irc.rl;keydown:irc.rlk;irc.il;" style="border-image: none; border: 0px currentColor;"><img height="278" id="irc_mi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0aiyn86pEvaqvk8_n8qJYtWRQFOJIj1GFz7qtplQ1lww6yi2lRKngxdVmPoLOwsLJT34tQLnxqxUwoxoZ7toYSlhGHjHt1OiituPP9j89oFQ8Y_-S2ndzIqupfNey2qbtkH6tQrGlm2M/s1600/P8190697.JPG" style="margin-top: 58px;" width="370" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><em></em></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><em></em></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><em>Quan era una nena, al carrer de casa meva hi
havia uns plataners enormes. Però va arribar el progrès: voreres noves, canvis
de tubs i aquestes coses. Uns homes amb monos taronges van serrar els plataners.
El carrer es va omplir del polsim de la fusta i jo vaig plorar. Després varen
plantar uns arbrets nous, dèbils i escarransits que mai van crèixer massa, no
sé si perquè eren així o perquè amb tant progrés amb forma de tub, les seves
arrels no hi tenien cabuda.</em></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Vaig mirar-me l’alzina amb instint assassí. No
era un arbre pròpiament, només un projecte: amb prou feines una mica més alt
que jo. Les seves fulles punxegudes sempre m’havien molestat. El seu color verd
caqui tampoc m’entusiasmava. I allà al mig! Quina molèstia, quina poca gràcia.
Semblava fàcil desfer-se’n. El veí havia avisat de la prohibició, les alzines
estan protegides, va dir-nos. Això encara ho feia més estimulant. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb les tisores de podar més grans que teníem,
vaig tallar-li les branques fins que el tronc va ser accessible. Era molt més
gruixut del que esperava. El vaig serrar amb esforç a tocar de terra. En
acabat, regalimava suor i em cremava la cara. El sol era inclement. Vaig beure
aigua i em vaig asseure en una pedra a fer una cigarreta per contemplar la meva
obra. M’havia de sentir satisfeta, però no sempre funciona així. A vegades, en
mig del camp, m’envaeix una sensació d’aïllament desagradable. Allà estava jo,
suada i esgotada, rodejada d’herbotes i arbrots, de punxes, mosques i bitxos
indesitjables, tots conspirant en la meva contra i jo sense poder fugir-ne
perquè la boca de metro més propera era a cent cinquanta quilometres. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">La feina no estava acabada encara. Si deixàvem
el tronc, l’alzina tornaria a créixer. L’Òliba em va explicar la teoria. Hauríem
de cavar al seu voltant, fins a poder-lo arrencar amb les seves arrels.
Impossible a aquelles alçades. Les galtes em bullien, tenia els braços plens
d’esgarrapades i les mans entumides. L’extermini és una feina complicada. Hi havia
una altra manera, però. Li vaig serrar dos talls transversals a la base del
tronc. Vaig clavar-li <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>piques de ferro a
cops de martell, fins que els talls van esdevenir esquerdes, en les que vaig
encabir pedres per impedir que es tornessin a tancar. Per elles havia de
penetrar la humitat que podriria el tronc i mataria les arrels. Una mort lenta
i cruel. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><em>No vaig plorar el dia de l’alzina, perquè volem
un hort, volem arbres fruiters, volem un jardí... Volem... alguna cosa semblant al progrès.</em></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><o:p> </o:p></span></div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-49324861972536745542015-09-19T10:18:00.001+02:002015-09-19T10:18:24.033+02:00El dejá vu existencial<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i> Tenía la impresión que
nunca jamás volvería a ver nada nuevo bajo el sol. (…) Éramos la primer a
generación de seres humanos que jamás podría ver nada por primera vez. Contemplamos
las maravillas del mundo con ojos mortecions, de vuelta de todo. Mona Lisa, las
pirámides, el Empire State Building. El ataque de un animal selvático, el
colapso de los antiquísimos glaciares, las erupciones volcánicas. No consigo
recordar ni una sola cosa asombrosa que haya visto en persona que no me
recordase de inmediato una película o un programa de televisión, A un puto
anuncio. ¿Conocen el espantoso sonsonete del indiferente? “Ya lo he viiistoo"</i><i>Bien, pues yo lo he visto
literalmente todo. Y lo peor, lo que de verdad provoca que me entren ganas de
saltarme la tapa de los sesos, es que la experiencia de segunda mano siempre es
mejor. La imagen es más nítida, la visión más intensa, el ángulo de la camara y
la banda sonora manipulan mis emociones de un modo que ha dejado de estar al
alcance de la realidad. No estoy seguro de que, llegados a este punto, sigamos
siendo realmente humanos, al menos aquellos de nosotros que somos como la mayoría
de nosotros: los que crecimos con la televisión y el cine y ahora Internet. Si
alguien nos traiciona, sabemos qué palabras decir; cuando muere un ser amado,
sabemos qué palabras decir; si queremos hacernos el machote, el listillo o el
loco, sabemos qué palabras decir. Todos seguimos el mismo guión manoseado.</i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i> Es una era muy difícil en la que ser persona. Simplemente
una persona real, auténtica, en vez de una colección de rasgos seleccionados a
partir de una interminable galería de personajes.</i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i>Perdida </i>de Gillian Flynn</div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-35769668788238422202015-08-30T11:16:00.003+02:002015-08-30T11:36:13.841+02:00Refugiats<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant la segona guerra mundial, alguns jueus,
fugint d’una mort segura, es van aventurar a creuar els Pirineus. Per burlar la
vigilància de les fronteres, pagaven a gent dels pobles per a que els guiessin
pels difícils camins, desafiant la cruesa de l’hivern. Els refugiats carregaven
quatre coses que havien arreplegat. I potser, algunes joies. I diners, si en
tenien. Els habitants de les muntanyes eren pobres de solemnitat. Per ells una
simple bicicleta era un tresor. Quina temptació eren aquells desgraciats <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>jueus. Per què a la fi, ningú preguntaria per
ells si no arribaven al seu destí.</span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Morts a
cops, assassinats amb crueltat o simplement abandonats a la seva sort enmig del
bosc perquè la natura implacable acabés la feina dels covards. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">I a les viles, els veïns murmuraven i es
miraven <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de reüll. Els secrets es
transmetien als vespres a la vora de la llar de foc, amb la mirada perduda en
les flames crepitant. Sospirs, confessions i acusacions. Ningú en parlava en
veu alta d’allò que tothom sabia, de la ignomínia que planava sobre algunes famílies
que avui eren una mica menys pobres que ahir. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Els refugiats siris s’amunteguen a la frontera
de Macedònia amb Sèrbia. Els soldats els barren el pas. No cobegen les seves
magres pertinences. No els atacaran aprofitant la fosca de la nit. Els siris
desesperats amenacen amb l’únic que els queda: les seves pròpies vides. Volen
fer vaga de fam. I el soldat serbi els respon: “Feu el que vulgueu: ningú
preguntarà per vosaltres quan sereu morts”.</span></div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-13187903526773709252015-08-25T10:15:00.000+02:002015-08-30T11:34:53.441+02:00La pobresa de les petites coses<div style="text-align: center;">
<a data-ved="0CAcQjRxqFQoTCPr7laXkw8cCFYkfGgodEfsIFw" href="http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRxqFQoTCPr7laXkw8cCFYkfGgodEfsIFw&url=http%3A%2F%2Freconfiguracciones.blogspot.com%2F2011%2F10%2F25-zonas-de-riesgo-aisha-serrano.html&ei=-SLcVbqbBom_aJH2o7gB&psig=AFQjCNE_-7L5b_x7k8O1Kw6lrCGwgt54Cg&ust=1440576586868015" id="irc_mil" jsaction="mousedown:irc.rl;keydown:irc.rlk;irc.il;" style="border-image: none; border: 0px currentColor;"><img height="212" id="irc_mi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifKBzuCzmHZSJSXV7nUZDM9W8RBwxWxoQvQ3ITdeYeIWeUjb2H1gBa_ZughqZ52IxS2dA_lCJujJFfprZXgQXQE8L8A_9H1g69jgL8SUcyFBwbC2pMfcl84zCNoyF4g4HXW476csGYCTQb/s320/Aisha-5.jpg" style="margin-top: 14px;" width="320" /></a>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"></span> </div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA"><o:p> </o:p></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">La casa era un desastre. La taula del menjador
era d’una fusta tan vella i foradada pels corcs que semblava que en qualsevol
moment es desintegraria deixant només una estela de pols. El sofà sempre estava
tapat amb llençols o cobrellits per amagar el seu deteriorament, però només
calia deixar-hi caure el cul per adonar-se que tenia més anys que Matusalem i
que en feia uns quants que havia perdut qualsevol traça de comoditat. La
pintura de les parets s’amagava darrera una capa de brutícia i no era
d’estranyar que els nens les haguessin redecorat amb els seus<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dibuixos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o simples guixades, sense que ningú se’n
preocupés. La cuina funcionava amb gas butà i els armaris estaven trencats. </span><span lang="CA">Estava neta, però. I ordenada. Més que la meva
pròpia casa. </span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Res de tot allò em va sorprendre, ni molestar.
Però no vaig poder amb la vaixella. Tots els plats, gots i tasses<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>eren diferents, com si fossin una col·lecció
arreplegada al llarg dels anys i cap ni una d’aquelles peces estava sencera. Plats
escantonats, gots esquerdats, tasses sense ansa, culleres torçades i ganivets
que no tallaven. Són les petites coses les que més colpeixen. Les més
insuportables.</span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1972297986062199930.post-69528607470510265892015-08-18T09:25:00.000+02:002015-08-25T10:28:47.862+02:00Tren nocturno, de Martin Amis<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<a href="http://www.facela.es/wp-content/uploads/2012/01/martin-amis1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.facela.es/wp-content/uploads/2012/01/martin-amis1.jpg" /></a><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">"<em>Permítame disculparme por
anticipado por mi palabras soeces, por mi sarcasmo morboso, por mi
intransigencia. Todos los polis somos racistas. Forma parte de nuestro trabajo.
La policia de Nueva York odia a los portorriqueños, la de Miami a los cubanos,
la de Houston a los mexicanos, la de San Diego a los amerindios y la de
Pórtland a los esquimales. Y aquí odiamos a todo lo no sea irlandés. O Policía"</em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<em>
</em></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Groller és un adjectiu insuficient. "Soez" com diu el propi autor (o el traductor) s'ajusta més al llenguatge i contingut dels llibres d'Amis. Depriment, també hi seria aplicable. Cínic, a vegades. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">I quan es posa transcendental, a mi em sona buit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Aquest és el millor paràgraf del llibre, l'únic que em va posar la pell de gallina:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"><em>"El suicidio es un tren
nocturno, un tren que te lleva velozmente a la oscuridad. No podrás llegar tan
rápido de otra forma o por medios naturales. Compras el billete y subes a
bordo. El billete te ha costado todo lo que tienes. Pero no hay trayecto de
vuelta. Este tren te lleva al interior de la noche, y te deja en ella. Es el
tren nocturno</em>."</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="mso-ansi-language: ES;"></span> </div>
coses2http://www.blogger.com/profile/02361203918379581958noreply@blogger.com0