diumenge, 9 de desembre de 2018

21-D

Pugem a la plaça amb la pilota. La Bambú camina al meu costat sense lligar. O potser sóc jo que camino a la seva vora. No sé mai qui passeja a qui. Juguem una mica fins que arriben els altres gossos seguits dels seus amos. Darrerament no som gaires. La noia basca amb una gosseta petita que es llança furibunda contra tot gos desconegut i el matrimoni de Girona amb la seva Golden. Passen una parella que quasi no conec i ens regalen una bossa de llaminadures. El seu "curro" està a dieta, o està malalt, no ho sé, la qüestió és que no se les pot menjar i per això ens les donen. La basca les reparteix i la Bambú, golafre, no para de saltar-li al damunt, malgrat les meves crides a l'ordre.
S'ha fet fosca nit i fa fred. Ja estem a punt de marxar, quan la gironina ens deixa anar:
- Suposo que fareu alguna cosa pel 21D, oi?
La basca no sap de que li parla.
-Que tenemos que hacer? – pregunta estranyada
- Doncs depèn del que organitzin al poble. Pot ser tallar l'autopista, la via del tren...
- Si tu vas yo te acompaño.
- Jo seré a Barcelona. Però pots anar-hi amb la Coses2
Tots els ulls es fixen en mi. Jo faig cara de pòquer. Tinc ganes de dir que l'únic que vull fer jo el 21D és treballar i tenir un dia el més normal possible. No m'atreveixo, em sembla poc patriota, covard.
La basca intervé, punyent:
- La Coses2 ! Venga, si esta ni siquiera levanta la voz para defender a su perro.
Per la basca la meva molt catalana tendència a no discutir i no ficar-me en embolics és no tenir sang a les venes. I com que efectivament no en tinc ni gota, somric a la matussera broma i com faig sovint, m'escapo amb una pregunta:
- I tu que faràs a Barcelona ?
- Aniré amb el meu CDR a tallar la Ronda de Dalt.
La conversa segueix una estona i per sort aconsegueixo desviar-la cap a temes abstractes. Jo em moc tranquil·la en el món de les idees, lluny de qualsevol possibilitat de dur-les a terme en una acció que pugui implicar que em fotin un cop de porra al cap.
Quan torno a casa, li ho explico a l'Òliba. Mentre ho faig m'adono de l'estrany que resulta tot plegat. No us ho he dit, però la gironina que vol anar a tallar la Ronda amb el seu CRD, té seixanta-cinc anys, té el cabell blanc i és rodanxona. El seu entreteniment favorit és fer mitja. I ara me l'haig d'imaginar corrent davant d'un destacament de la BRIMO. Només m'ho sembla a mi que el món s'ha tornat boig?


1 comentari:

  1. Tothom fa els sacrificis que creu convenients i és igual l'edat. El primer d'octubre de 2017 segur que van rebre moltes dones de 65 anys amb el cabell blanc i rodanxones. I ho tornarien a fer. El que no sé si és massa sensat és exposar les intencions d'un CDR en un blog...

    ResponElimina