dijous, 25 d’agost de 2016

NO ES PAIS PARA PERROS. Part I: Els preparatius

 
 
 
Tothom coincideix, a Europa la vida amb gos (atenció! no confondre amb la vida de gos) és més i millor. Són admesos a cafeteries, restaurants, botigues, hotels... Hotels? I tant! Pots viatjar pel continent amb la teva mascota sense cap problema, diu en pes la reunió d'amos de gossos de la plaça del costat de casa. Però que curiós que ningú ofereix un relat personalitzat. No haig d'escoltar mitja hora de narració sobre el viatge a Itàlia de la senyora del golden-pilota-obsessiu, ni un discurs interminable del sabe-lo-todo del gos-espitós, ni tan sols la dona de la quisso -roba -bocates no té cap experiència canino-meravellosa per oferir-nos. Bambú, això fa mala olor, li dic telepàticament a la meva gossa, i no, no em refereixo a la merda petrificada que estàs ensumant, so guarra.

Arribo a casa, alimento la meva bèstia (que no Bambú, que avui no hi ha sushi, t'hauràs de conformar amb aquests dos filets de vedella) i em poso a buscar per Internet. Al setembre l'Òliba, jo i la Bambú, hem de solcar Europa amb del cotxe nou (capritxosament nou a parer de l'Òliba) per desembarcar (no és un verb exagerat per com l'Òliba omple el cotxe) a la capital del vell continent. No, Brussel·les, no, que la ciutat belga només hi vas si ets terrorista i vols estar tranquil. Us parlo de l'alegre i esplèndida Berlín.

 Faig una cerca a la xarxa d'hotels per gossos, amb mots com ara "hotels per gossos" o més internacionalment, que aquí una té idiomes,"dog holidays". Els meus companys de febre canina tenen raó, em dic entusiasmada en veure que els resultats són numèric-impactants. Però m'endinso en la lletra petita, perquè sóc així, que voleu que hi faci, sempre haig d'entretenir-me a llegir les clàusules més insignificants i intranscendents i un munt d'altres in... Així acabo topant-me amb menudeses, qüestions sense importància, com ara que el gos ha d'anar sempre lligat, que no pot entrar al bar ni al restaurant de l'hotel, que no pot quedar-se sol a l'habitació, no pot estar-se ni als salons ni a la recepció més enllà del necessari per arribar fins a la seva cambra ... Carai, l'Europa postmoderna que accepta animals a tot arreu, comença a trontollar. Segueixo llegint. Mira en aquest hotel no permeten gossos de més de 25 kg. Bambú, què en penses? Si fas dieta de pinso light, corres dues hores al dia i quan treguin la balança, procures mantenir una pota a terra, potser encara colaria... Per cert, podries deixar d'aspirar el terra del menjador, que ja no queda cap molla de pa. Ah, mira, aquest altre, que xulo, amb piscina (a la que els gossos no s'hi poden acostar en un radi d'un kilòmetre) però... umm... que estrany, què deu significar això de "mascotes admeses sota petició". Els hauré d'enviar una foto teva? Espera, sí, que miro el pes màxim... ah, doncs, 15kg.. Està bé, no cal que et posis així, Bambú, no penso deixar-te morir de gana només per entrar en un hotel.

Faig un stop per oferir-li un resum a l'Òliba. A Europa, el paradís caní per excel·lència, explico en to didàctic, pots viatjar amb el teu gos i allotjar-te a un munt d'hotels a condició que l'animal en qüestió sigui poc més gran que una rata o bé sembli sortit d'un camp de concentració, passi com un fantasma per les parts comunes, i facis torns amb la teva parella per tal que una s'estigui amb el gos tancada a l'habitació mentre l'altra baixa a esmorzar, es banya a la piscina o pregunta una adreça a la recepció. I sempre prèvia aprovació de la corresponent petició amb foto inclosa de la mascota i certificat de bona conducta d'un veterinari col·legiat. D'acord, d'acord, això últim del veterinari m'ho he inventat.

Què dius Òliba? Que això no és cap problema? Tens raó, la Bambú és força fotogènica, de fet els toca-gossos-espontanis que ens trobem pel carrer no paren d'elogiar les seves faccions, que freguen la perfecció, i retocant una mica allà i una mica aquí, potser no es nota que pesa 36 kg (sobre la seva silueta, els toca-gossos-espontanis guarden silenci). I total, això de què no es pugui quedar sola a l'habitació ni tampoc anar enlloc, no és tan greu, sobretot si una, o sigui tu, Òliba, no ets la que t'has de quedar a fer-li companyia. Però, espera, carinyo meu, coseta meva, boleta del meu cor, hi ha una cosa més, aquí diu que "s'aplicaran tarifes extres per mascotes". Tens raó amor, per aquí sí que no hi passem, ni pensar-ho, de cap manera, doncs res de res, que se'l confitin l'hotel, ja ens espavilarem, buscarem un càmping o dormirem sota un pont si cal.
 
Ai, Òliba, carinyo meu, coseta meva, boleta del meu cor, que agradable és saber que una sempre pot refiar-se de la teva inesgotable, implacable i magnífica tacanyeria. Ai, si és que tu rateta meva, garrepa del meu cor, tu sí que no em falles mai.