dilluns, 4 de gener de 2016

El Lector de Balzac

El Lector de Balzac es va fer advocat no pas per vocació sinó, com tants d’altres, per pragmatisme.  No es podia guanyar la vida llegint Balzac, li varen dir i repetir els seus pares i el Dret sempre ha estat un refugi segur per lectors. No es va prendre els seus estudis amb especial entusiasme, ni abans ni després de llicenciar-se. Al cap i a la fi, només era  una manera de sobreviure. Res comparat amb les hores intenses, inoblidables llegint les vicissituds del jove Lucien Chardon.
Seguint també els dictats de la societat, el  Lector de Balzac, (en endavant LB, per seguir la fórmula de les abreviatures dels tediosos contractes)  es va casar i va procrear. Cònjuge i prole eren símptomes de normalitat, encara que robessin hores a Zola, Flaubert, Tolstoi...
Per desgràcia per LB,  va resultar que el pompós títol de Dret amb la signatura del rei, no era garantia de dignes emoluments. Un s’havia d’esmerçar per destacar entre legions de lletrats afamats. Ni les maratonianes jornades laborals ni l’especialització amb màsters que acabaven a les tantes de la nit, no el van convèncer com a mètode de lluita. Va buscar la solució al seu temple particular. A les llibreries plenes de novetats sueques insubstancials, s’amuntegaven els anomenats llibres d’autoajuda, una gran part dels quals clamaven tenir la clau de  l’èxit professional. LB va fer un esforç per ignorar el pobre vocabulari, la sintaxi defectuosa, la criminal manca d’estil i se’n va empassar uns quants a la recerca de la fórmula mágica. Pensament positiu i creatiu, fer de les dificultats una oportunitat, confiar en un mateix, i un llarg etc de tasques entre les quals, per sort, cap incloïa treballar més. LB va desenvolupar a poc a poc la manera de fer diners, almenys prou per satisfer les expectatives socials i familiars, malgrat que  cada vegada que aconseguia una bona pessigada es sentia com si la seva particular pell de xagrí empetitís una mica més.
Sense saber massa bé el motiu, LB es va trobar un dia amb una demanda de divorci, una  pensió d’aliments per la canalla, la meitat de la quota de  la hipoteca del domicili familiar, i una renda mensual d’arrendament  per un piset on no cabia ni una tercera part de la seva biblioteca. Per resoldre-ho, va haver d’imprimir un punt d’urgència a la seva escalada de recaptació positiva i creativa d’ingressos.Tot plegat, un embolic que li va permetre esgarrapar unes quantes hores de lectura els caps de setmana que no li tocaven els nens.

I així la filtració de la seva imminent detenció, li va arribar un dissabte divertint-se amb la caricatura de l’avariciós Sr. Grandet. El van sorprendre les imputacions: blanqueig de capitals, falsedat documental, frau fiscal i suborn. Aquells eren els delictes dels pèrfids i els mesquins, no pas els seus, tot i que tècnicament i ben mirat, i només una mica, no pas molt,sí que els havia comès. La seva desídia jurídica no li va impedir copsar-ne la gravetat, però només una incògnita el va trasbalsar: es pot llegir Balzac a la presó?