divendres, 23 de gener de 2015

El dia de Mafalda


Recordo un acudit de la Mafalda en què la nena tota emmurriada repassava les desgràcies que el dia li havia reportat. Coses de l'estil: un professor m'ha renyat, el meu germà m'ha trencat la meva joguina preferida, etc. i al final arribava a la conclusió que ella hauria tingut un bon dia però el problema havien estat:  els altres!

Sovint em sento a mercè de la mala fe d'altres persones. La vida és una lluita i a la que baixo la guardia, gent sense escrúpols em roben la tranquil·litat i el son.

Em van convidar a una xerrada a la ràdio local per parlar de les perspectives empresarials del 2015. A la meva dreta s'asseia una contertuliana que acabava d'iniciar una nova empresa per fer no sé de secretariat internacional que encara no he entès. No sé com va anar però, de sobte, la nova emprenedora estava dient que a la vida tot depèn única i exclusivament d'un mateix. Si vols quelcom, ho fas i ja està. Ho va afirmar amb contundència i jo estava pensant que semblava tret d'un manual d'autoajuda, quan el locutor em va interpel·lar per què opinés sobre aquest tema. Em van venir ganes de dir, ei que jo he vingut a parlar sobre empreses, i si pot ser de la meva millor, i em vaig quedar en blanc. Sí, sí, vaig dir per guanyar temps i vaig aconseguir afegir alguna  vaguetat sobre les circumstàncies.

Ara ho repasso i m'adono que no crec que el món pugui girar sobre la voluntat pròpia, és una afirmació massa egocèntrica i poc realista. Però, carai, tampoc puc viure atrapada en un dia de la Mafalda en que els altres m'esguerren l'existència i que es repeteix sense fi, com si fos el dia de la marmota.