diumenge, 16 d’agost de 2015

Tu també, Bruto, fill meu !


Escriure sobre Joc de Trons no és gaire original, ja ho sé, i per això, per no repetir-me en tot el que ja s’ha dit, resulta un repte. He llegit (per internet i en diagonal, ho admeto) articles sobre les claus de l’èxit de la saga tant la literària (que desconec) com la televisiva (que m’he empassat de dalt a baix). Aquestes  són, entre d’altres, el sexe, la violència, el poder i la seva  imprevisibilitat (gràcies a l’existència de tantes trames que converteix a tots els personatges en candidats a morir en qualsevol moment).Jo tinc la meva pròpia teoria sobre l’èxit de Joc de Trons: funciona perquè és un popurri, un “grandes éxitos” de la història i la literatura.


Hi ha paral·lelismes històrics molt comentats a la xarxa: la guerra de les dues roses a Anglaterra, el mur que separava la Britana romana dels “salvatges”, l’imperi romà, el foc grec que utilitzaven els bizantins i que funcionava inclús sobre l’aigua i que els va servir per defensar Contastinoble, ciutat clavadeta a Desembarcament del Rei, etc Podeu fer una passejada per webs que tracten aquests temes i anar descobrint un munt de semblances sospitoses. Però és que inclús podeu anar escena per escena: Jon Nieve és assassinat com Juli Cèsar, el darrer rei Thargarian o rei boig volia cremar la ciutat, igualet que Neró, la humiliació pública de la Reina Cersai s’inspira en la penitència d’una tal Joana Share, amant de EduardIV, l’anomenada “boda roja” és una nova versió del Sopar Negre de 1440 al castell d’Edimburg. I també els personatges: els genets Dothraki podrien ser perfectament mongols, la secta dels nazzaris inspiren els Homes sense Rostre, el rei Robert té una retirada amb Felip IV d’Espanya, Melisandre seria Maria Tudor també coneguda com Maria la Sanguinària, la història de Robb Stark s’apropa molt a la d’Eduard IV d’Anglaterra, Cersei Lannister és la viva imatge de Margarita d’Anjou i el rei Joffrey té el dubtós honor de representar Calígula.


Image result for pinturas antiguas de dragonsPerò no només de realitat viu l’home, així que Joc de Trons també ha de recòrrer a la imaginació... A la dels altres, és clar: el Senyor dels Anells, Robin Hood, Frankenstein, els zombis, fins i tot la sèrie Breaking Bad, segons diu l’autor de les novel·les en una entrevista.

Cal reconèixer, però, que com a serial “grandes éxitos”, Joc de trons és insuperable.

2 comentaris:

  1. De tot el que es diu de la sèrie, i dels llibres, que jo sí que he llegit, hi haurà algunes coses que són veritat, i d'altres que no. Està clar que la trama és una barreja d'escenes inspirades en moments històrics diferents, i en altres obres de la literatura, just l'altre dia llegia que l'autor comenta que el final serà agredolç, a l'estil de El Senyor dels Anells. Vull dir que l'home s'haurà inspirat en un munt de coses, però qui no ho fa? Qui és capaç de crear de zero una història tan magna? El que ha fet és adaptar totes les històries, reals o no, al seu estil, i a poder trenar una sèrie d'arguments que convergeixen i s'allunyen a conveniència. I un cop explicat tot a la seva manera, estàs llegint un llibre, i mirant una sèrie, que s'ha concebut al caparró del Martin, inspirat en el que vulguis, però és seva.

    Jo, que d'història no en sé res, no em preocupo massa de tot això. On s'inspira aquest home m'és una mica igual. Tot i que he llegit coses al respecte, prefereixo no saber-ho, perquè està molt ben fet, els llibres estan molt ben parits, i amb això en tinc prou. Manlleus i inspiracions en trobarem en qualsevol obra, però només cal que una triomfi de veritat perquè surti tothom a dir que no és original, i que citi les fonts. L'enveja és molt dolenta. Jo ja et dic que espero amb ganes la temporada 6, i també el sisè llibre. Tant de bo arribés primer el llibre... però ho dubto.

    ResponElimina
  2. Vaja, pretenia ser original, però pel que dius no ho sóc gaire (a banda d'una mica envejosa). Encara que pel meu post potser no ho sembli, he gaudit molt mirant la sèrie. Una abraçada.

    ResponElimina