diumenge, 30 d’agost de 2015

Refugiats


Durant la segona guerra mundial, alguns jueus, fugint d’una mort segura, es van aventurar a creuar els Pirineus. Per burlar la vigilància de les fronteres, pagaven a gent dels pobles per a que els guiessin pels difícils camins, desafiant la cruesa de l’hivern. Els refugiats carregaven quatre coses que havien arreplegat. I potser, algunes joies. I diners, si en tenien. Els habitants de les muntanyes eren pobres de solemnitat. Per ells una simple bicicleta era un tresor. Quina temptació eren aquells desgraciats  jueus. Per què a la fi, ningú preguntaria per ells si no arribaven al seu destí. Morts a cops, assassinats amb crueltat o simplement abandonats a la seva sort enmig del bosc perquè la natura implacable acabés la feina dels covards.

I a les viles, els veïns murmuraven i es miraven  de reüll. Els secrets es transmetien als vespres a la vora de la llar de foc, amb la mirada perduda en les flames crepitant. Sospirs, confessions i acusacions. Ningú en parlava en veu alta d’allò que tothom sabia, de la ignomínia que planava sobre algunes famílies que avui eren una mica menys pobres que ahir.

Els refugiats siris s’amunteguen a la frontera de Macedònia amb Sèrbia. Els soldats els barren el pas. No cobegen les seves magres pertinences. No els atacaran aprofitant la fosca de la nit. Els siris desesperats amenacen amb l’únic que els queda: les seves pròpies vides. Volen fer vaga de fam. I el soldat serbi els respon: “Feu el que vulgueu: ningú preguntarà per vosaltres quan sereu morts”.

4 comentaris:

  1. és una tragèdia que ningú faci res per acollir aquesta gent , inconcebible com els tracten , molts moren pel camí fugint de la mort segura del seu país en guerra es troben els cors de pedra de la Unió Europea , monstruós

    ResponElimina
  2. Sí, és terrible. La indiferència també mata.

    ResponElimina
  3. Haurem de fer campanya: Posa un siri a casa teva. Bé, potser millor pensar un altre eslògan.

    ResponElimina
  4. Una vergonya, la indiferència davant el dolor dels altres...

    ResponElimina