dilluns, 2 de juny de 2014

Monarquia o República



Amb el títol d'avui he marcat un récord d'originalitat per la part baixa, malauradament. Amb l'anunci de l'abdicació, en una segona demostració de genuïna originalitat, he pensat que era el moment per reinvindicar que com a mínim se'ns consulti sobre la continuïtat de la monarquia. Com els milers, centenars de milers, tal vegada milions de persones amb qui, màgia potàsia, m'he comunicat telepàticament en aquest pensament, la meva il·lusió no era altra que la regeneració democràtica del país via inauguració d'una triomfal III República. Per desgràcia just després m'ha vingut la imatge d'Aznar investit, vergonya immensa, per sufragi universal i la meva idealització republicana ha sofert un xoc que la deixat sinistre total.


Mirant les notícies i esperant alguna il·luminació sobre la qüestio, he vist com preguntaven a ciutadans anònims sobre allò que més valoraven del monarca dimissionari. Han contestat, com era d'esperar, sobre el seu paper després de la mort de Franco, la transcisió, etc. Jo per la meva banda, pensant, no en allò que he llegit o m'han explicat, sinó des de un punt de vista vital, (que sóc encara prou jove, o no tant gran, per no tenir records sobre la primera etapa de l'actual restauració monàrquica) recordo un sol dia en el que vaig pensar que la monarquia era útil. Va ser just després dels atemptats de l'onze M quan en un buit de poder, Zapatero encara no havia estat investit President, malgrat el seu triomf electoral, i Aznar era l'home més odiat d'Espanya i al final d'un funeral catòlic (ai que rancis som encara), la familia real va dirigir-se als bancs de la catedral ocupats pels familiars de les víctimes i els van donar el condol. En aquell moment tan cruel de la nostra història, em vaig alegrar de tenir un cap d'Estat allunyat de les batalles partidistes i que en nom de tots pogués fer una cosa tan senzilla com dir-los a aquella gent tan desafortunada que ens sabia greu i que els feiem costat .  Aquell dia van estar majestuosos. Aquell dia van ser més reials que mil baixades per la pista d'esquí o mil dies vestits de primera comunió pujant als seus velers. Aquell dia  van ser com un catalitzador del dolor de tot un país.

Llàstima que Undargarin es vagi cobrar la feina amb interessos lleonins.

9 comentaris:

  1. entre tants anys un sol dia útil, no se jo si compensa....

    ResponElimina
  2. Sí, és veritat. Però és que és l'unic dia que puc recordar que em vagin semblar útils... Ens surt una mica car, oi?

    ResponElimina
  3. La utilitat i els beneficis, jo encara no els he sabut trobar.
    Ben cara que surt la monarquia, i més amb els temps que estem vivint.
    No en sabria destacar, ara per ara, res que ens aporti a favor.
    I com a afegitó, els elefants no en tenen cap culpa. I els ciutadans prou feina tenim per pagar despeses gratuïtes.

    ResponElimina
  4. Hola Fanal, m'alegro de veure't per aquí !
    Sobre la Monarquia, no em diràs que Felip "el preparao", no seria un bon candidat a President de la República? Jo he pensat que si el fan fora de Rei, sempre es pot presentar a Pasapalabra i endur-se el pot. Clar que els diners li durarien dos dies a la velocitat que se'ls gasten aquesta familia :))
    Una abrçada !

    ResponElimina
  5. Yo preferiría que no hubiera ni Presidente de República ni Rey, pero entonces no se qué seríamos (una dictadura?), aunque en USA no hay nada de eso, verdad? Pero supongo que en Europa es una cosa u otra. Entonces, dado que este país vota como el puto culo, y podríamos ver de Presidente de la República a cualquier esperpento de mierda representándonos al más alto nivel por el ancho mundo durante un montón de años, pues prefiero al preparao, que para algo lleva casi 50 años estudiando para ello… y que además un día de 2007 me miró a los ojos, me sonrió y me dio la mano.

    Y aprofito l’avinentesa para felicitarte también por aquí en tu XX cumple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una Republica Presidencialista es USA y algo parecido Francia.
      Supongo que nosotros nos inclinariamos por el modelo más común en Europa, que es un señor/a que hace de Rey durante cuatro años, elecciones mediante.
      Por cierto, si un día hay un Presidente de la República y te tiene que dar un premio, diploma o lo que sea, no creo que te escupa...Jijiji...

      De españolista a monárquica, te falta un paso para militar en las juventudes del PP, Ay, que dolor...
      Gracias de nuevo por la felicitación. Besosss

      Elimina
  6. Doncs per molts anys també pel teu XX cumple! :)
    El preparao n'ha fet 45.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Fanal. Jo 41, igual que la Letizia.

    ResponElimina