dijous, 5 de juny de 2014

L'Advocat II o III, ja no ho recordo

Ahir va venir l'Advocat. Vam dinar plegats, amb la seva Ajudant. Em va costar confessar-los que era el meu aniversari. Suposo que era important. Si els ho deia eren els meus amics, en canvi si callava només era un dinar més de feina. Els ho vaig dir i després em va quedar un regust amarg. Per què? 

A la conversa va sortir la política però també l'homosexualitat. L'Advocat es pensa que ell és un model de tolerància. Però després diu que no li agraden els  gais "lolailos". Vaig posar-me a la defensiva. Mal fet, l'hauria d'haver ignorat. Detesto parlar d'homosexualitat amb persones que no ho són. Sempre tinc la sensació de que hi ha quelcom que ells no comprenen i al mateix temps sento que em reservo, em tanco, em fortifico.

Quan estic amb l'Advocat, en un moment o altre,  sempre em recordo que sóc lesbiana. No m'agrada. I no sé si el problema és meu o d'ell.

Sempre el critico a l'Advocat. No explico que em va abraçar espontaneament i va exclamar:

- Quan temps sense veure'ns! Que content que estic!

Com n'és de difícil  estimar les persones i deixar que ens estimin. Bé, no hauria de generalitzar: el meu terapeuta em corregiria. És difícil per mi.

7 comentaris:

  1. Interessant reflexió, no crec que calgui buscar culpables, però sí que està bé pensar qui propicia aquest malestar. És evident que els que no som homosexuals no entenem moltes coses, que hi ha de dolent en això? Tu no ets castellera i suposo que no saps massa cosa de castells, t'estranya? Bé, qui sap, potser sí que ho ets, era per posar un exemple. Penso que per tot el que ens han ficat al cap encara a les generacions existents és molt difícil que actuem amb tota naturalitat davant d'una cosa que ens han dit que és anòmala, per més que no la veiem així, sempre sobta una mica. Però el respecte hi ha de ser, i això també s'ha de valorar. De vegades quan ens sabem en minoria per alguna cosa ens posem a la defensiva i ens sembla que ens ataquen per tot. Potser una postura més relaxada al respecte t'ajudaria a no fer-te mala sang. Sí, ets lesbiana, i sí, hi ha gent que no ho entén, però no passa res, t'accepten i no canviarà res que no sapiguem comportar-nos encara amb la naturalitat que la situació demana.

    ResponElimina
  2. Ehhmmmm em quedo amb lo positiu. Per molts anys ;)

    ResponElimina
  3. Xexu trobo que has estat molt valent de contestar de la manera que ho has fet. T'ho agraeixo i pensaré en les teves paraules.

    Pons007, gràcies :)

    ResponElimina
  4. Segurament encara caldran unes quantes generacions per arribar a integrar les diferents identitats o preferències sexuals, sense que s'hagi de tolerar. La paraula tolerància a mi no m'acaba de fer el pes per la connotació que sovint té de "suportar".
    En qualsevol cas, ja no parlo pel teu advocat que no el conec de res, però si del que ens trobem sovint en contextos pròxims. Hi ha encara moltes persones que es presenten sota aquest "model de tolerància" i fa fredetat després comentaris, valoracions i judicis de valors que etziben, o senzillament actituds que manifesten.
    Queda molta feina encara.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Sí Fanal, a mi la idea que els altres em "toleren" com si fos un veí que fa massa soroll, em costa d'assumir. Tampoc m'agrada que m'etiquetin. Sóc lesbiana, però sóc molt més, i al mateix temps molt menys perquè res del que jo faig representa a ningú més que mi mateixa.
    Bé aquest tema donaria per moltes reflexions.
    Un forta abraçada,

    ResponElimina
  6. Estic d'acord amb què la paraula "tolerància" en aquest context no m'agrada. I queda molt per fer. Però per sort, en aquesta part del món on vivim, la gent jove crec que ho viu amb molta més naturalitat. L'altra dia vaig llegir a la Vanguardia, crec, un article sobre l'homofòbia d'alguns homosexuals, referint-se al fet que els hi costa (bé ens costa, m'hi incloc) dur una vida tant homosexual com qualsevol heterosexual porta la seva vida.De fet, els heterosexuals estan tot el dia reivindicant que ho són. No us hi heu fixat?
    Em va agradar, però crec que les coses tampoc són tan fàcils. Per què de fòbia encara n'hi ha molta, per més que alguns ho negarien d'ells mateixos.

    Per molts anys!!!

    :-)

    ResponElimina
  7. Hola Calaix, jo detesto la frase suposadament "tolerant" de que la sexualitat és quelcom privat, dita gairabé sempre per persones que tarden menys de dos segons en informar a qualsevol nova coneixença de la seva condició d'heterosexuals. Deuen voler dir que la sexualitat dels altres és privada, perquè la seva és ben pública i notòria. Quan un homosexual es comporta de la mateixa manera, aleshores hi ha qui diu que s'exhibeixen, que és de mal gust o fins i tot que fan proselitisme... En fi, tampoc vull que això sembli un espai únicament de queixes. La situació ha millorat molt i en general vivim en llibertat i amb tranquil·litat.
    Sobre el tema de l'homofòbia dels propis homosexuals, doncs és una mica com el masclisme de les pròpies dones. A mi sincerament em deprimeix parlar-ne, segurament perquè n'he estat un exemple palmari durant molts anys.

    Gràcies per la felicitació. Una abraçada.

    ResponElimina