dijous, 1 de maig de 2014




- És per regalar?

 Quina pregunta més pesada. Estic temptada de respondre: 

-És per mi, que no es nota?

 Però és clar, no es nota, ningú pot saber que jo compro els llibres amb l'estranya intenció de llegir-me'ls.

 Per Sant Jordi, encara és pitjor. No només els llibres es compren per a altres persones, sinó que a més els compradors són no lectors i vaguen per les llibreries com ànimes en pena buscant un llibre que escaigui regalar a algú que no han obert un llibre des que les guies telefòniques van esdevenir anacròniques. 

 I els que llegim? Doncs alguns han de suportar els regals de les seves parelles no lectores, que habitualment l'esguerren. Jo mai regalo plantes a l'Òliba i ella no em compra llibres. Som més felices així, cada una s'ocupa de les seves pròpies aficions.

 Però potser, no tot és tan negre. De fet, jo sempre compro algun llibre per Sant Jordi. Aquest any "Els germans Burgess" d' Elizabeth Strout. Una meravella.

 Per pre Sant Jordi em vaig autoregalar Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll. Fa posar la pell de gallina.

 Encara no sé què em regalaré per post Sant Jordi. S'admeten suggeriments

3 comentaris:

  1. La meva parella té pànic a regalar-me llibres, diu que sóc massa voraç. Això s'arregla dient-li exactament quin llibre vull. Que així no hi ha sorpresa? I què? Així tothom content. Les sorpreses es poden fer en altres camps més neutrals. I mira que ella sí que llegeix, no de manera tan malaltissa com jo, però segurament més sana. Què devem tenir els que sí que comprem llibres per llegir-los que fa tanta por o sorprèn tant?

    ResponElimina
  2. Soc molt especial amb el que llegeixo, exceptuant continuació de sagues que estic llegint o Terry Pratchett, qualsevol cosa que hem regalis segurament t'ho llençaré pel cap.

    ResponElimina
  3. Gràcies pels vostres comentaris. Prenc nota de no regalar-vos mai cap llibre :))

    ResponElimina