dijous, 1 d’agost de 2013

Mirades indiscretes

El sol crema l'asfalt i ni la més mínima brisa alleuja  l'escalfor asfixiant dels carrers. La llum es tan intensa que encega i el silenci del migdia només el trenca el brunzit constant dels aparells d'aire condicionat. Sembla que el poble s'hagi adormit a causa de la calor sufocant. Una dona surt de casa amb pas ràpid. Al cap d'uns metres la suor li raja pel clatell. Mira a dreta i esquerra, gira el cap com per assegurar-se que ningú la segueix. Busca instintivament l'ombra per protegir-se, però no afluixa el ritme. Abans d'entrar a l'establiment fa un cop d'ull al seu voltant. Ningú a la vista: pot entrar. En surt al cap d'uns minuts, encara amb els bitllets a la mà. S'ha distret un segons, quan, sobresaltada, s'adona de la meva mirada.



He aturat el cotxe en un semàfor en roig per cedir el pas a uns vianants inexistents. Bado, com sempre, i em crida l'atenció el cartell groc llampant del local. La porta s'ha obert i m'he quedat mirant la dona que en sortia. No la conec de res, però quan m'ha vist ha fet un bot i després ha fugit com si l'empaitessin. Arrenco el cotxe i m'allunyo amb una estranya sensació de vergonya. Una vergonya que es diu
 
 
.