diumenge, 14 de juliol de 2013

Vellesa, amb V de vell



Algunes persones no arriben a vells. No se'ls emblanquinen els cabells, no els penja la pell, no s'arruguen com panses, no s'encongeixen, no fan catúfols, no expliquen batalletes, no vetllen de nit i s'adormen de dia, no es queden sense dents, no perden oïda i vista, no atabalen a fills i nets, no esgoten la paciència de les infermeres, no remuguen per casa, no se'ls descontrola la bufeta, les seves facultats mentals no s'atrofien, els desconeguts no els anomenen avis, no traspassen aquella edat en què enrere queden els defectes i virtuts personals, per ser només "un avi adorable", no han de renunciar al control de les seves vides...

I són aquests morts joves els que tothom lloa, són els més plorats i els mes enyorats... I en el fons de cor, en el racó dels secrets turbulents, els odiem perquè s'han deslliurat de tot el que venia després.