diumenge, 1 de desembre de 2013

Part I: Un matí estrany

Avui el dia comença d'una forma estranya. No són ni les nou del matí, quan  sona el mòbil de l'Òliba, que per cert té un timbre que despertaria un mort. Mentre m'acabo de vestir li  pregunto distreta:

- Qui era?

- Era l'A. Diu que el seu pare està detingut a comissària per haver intentat matar la seva mare - m'explica en un to monòton, però li capto una mirada lleugerament astorada.

- Ah... que bé... no, vull dir, no, que malament, fatal, vaja... però per a què et trucava?

- Vol quedar-se a dormir a casa aquest vespre.

Des de fa un parell d'anys l' A. viu amb la seva filla i el seu company en un poble a uns cinquanta kilòmetres de Barcelona, però els seus pares encara viuen a Gràcia. A un carrer de casa nostra, de fet.

- Ja, doncs, perfecte. Vull dir, perfecte, no però que es quedi, sí... però, escolta, no es vol quedar amb la seva mare? Per fer-li companyia. La dona deu estar-ho passant molt malament.

L'Òliba sospira, i s'asseu al llit:

- No, no pot quedar-se amb sa mare.

- Li falta espai?

- No és això. El problema és que l'A no suporta a sa mare i ni de conya es vol quedar a casa seva.

- Vaja.

L'Òliba se m'atansa per fer-me un petó i murmura:

- Les nostres famílies... tampoc són tan terribles, no?

2 comentaris:

  1. No semblen massa estranyades perquè el pare de A hagi intentat matar sa mare, per més malament que es portin!

    ResponElimina
  2. Potser és que ja es veía venir...

    ResponElimina