divendres, 1 de novembre de 2013

Vida i prou

Avui que el dia dels morts, és un bon dia per pensar en els vius. Almenys, jo en tinc ganes. Deu ser la ressaca d'una setmana entrant i sortint de l'hospital en un país estranger amb metges que parlen seriosos i que la meva germana escolta atentament, mentre jo no entenc un borall. Els hospitals són un lloc de vida en el sentit més dur del terme. Allà la vida es desenvolupa amb totes les seves limitacions, el seu dolor, les seves incerteses. Una dona d'uns seixanta i pico anys s'enfronta a un diagnòstic cruel. Plora mentre els altres no sabem què dir. Jo em puc refugiar en la meva incomprensió de l'idioma per restar silenciosa. Tot i que ho sé: la meva germana m'ho ha traduït. Demència senil. L'inici de la pèrdua de la pròpia identitat. Això és la vida. Llevar-se cada matí sabent que cada dia seràs una mica menys tu mateixa. I parlar, riure i plorar, mentrestant. També és vida en tota la seva complexitat i contradiccions la dona que va ser esportista olímpica a base d'un dopatge secret i brutal que ha convertit cada un dels instants viscuts després dels quaranta en una pròrroga, en una concessió. Tot això és vida. Vida pura. La meva germana que és s'esgota només de caminar cent metres, que calla les seves pors, que intenta fer-li entendre a la seva filla de cinc anys que no pot portar-la als columpis, és vida també. La meva germana que riu amb l'alegria intensa de qui experimenta una profunda tristesa, és vida. Vida i només vida.
 

5 comentaris:

  1. Vida pura tu ho has dit....i la vida a voltes és plena de dolor....vida mentre n'hi hagi per viure-la intensament ....hi ha impactes que són molt cruels....
    potser et semblarà absurd que et digui que em sap greu...però és cert m'ha sabut greu encara que no et conegui en persona ni a tu ni a la teva germana ...

    ResponElimina
  2. Jo acostumo pensar que la vida és una puta. Amb perdó per la possible lletjor de la paraula...

    ResponElimina
  3. Elfreelang, no em sembla absurd, al cap i a la fi, també ens coneixem ni que sigui d'una altra manera. Gràcies pel teu comentari. La meva germana està millor i tot i que té una malatia de momento incurable, encara li queda molta vida i espero que ben intensa.

    NoName, la vida és una puta, però sense dolor no apendriem res, tot i que putes putes però ben putes algunes lliçons. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Ser capaç d'adonar-se de la cruesa de la vida i triar viure intensament és un privilegi, una sort, un esport de risc de debò, una cosa misteriosa que val la pena agafar al vol, mentre un pot. Abraçades

    ResponElimina
  5. Marta, moltes gràcies i bon vol. Una abraçada.

    ResponElimina