dijous, 21 de novembre de 2013

Esmorzar amb diamants i Tardor (penitència)

Escolta Vivaldi per l'ipod i pensa en la tardor quan casualment fixa la mirada en l'aparador d'una joieria, que resulta que és Tiffany's a Nova York.

 
És més fàcil escriure una frase amb les paraules Vivaldi, tardor i Tiffany's que fer-ne un relat, però almenys caldria demanar que fos una bona frase. Torne-m'hi:

 

Un dia de tardor, s'atura per contemplar l'aparador de Tiffany's, somiant que algun dia un jove galant li demanarà per casar-se amb l'ofrena d' aquell anell de diamants, quan de sobte, una nau marciana aterra al mig de l'avinguda 345 de Nova York i en baixen uns extraterrestres que se li atansen i li pregunten: és vostè Vivaldi?

- Coses 2, això és tot?

-És que estic practicant l'art de saber caure.

-Perdó?

- Intento aprendre a equivocar-me, a fer-ho malament.

- Ah, ja... Però si fo fas a propòsit no val.

- Merda.
 

Relats conjunts

4 comentaris:

  1. Mareta, que algú et doni les pastilles, hahaha! M'ha fet gràcia, un meta relat en el que tu mateixa participes. Però ja estava bé que uns extraterrestres preguntessin per Vivaldi, bona idea!

    ResponElimina
  2. Un bon batibull de gèneres cinematogràfics.

    ResponElimina
  3. relat dins el relat ....ironia de la fina i talent a parts iguals!

    ResponElimina
  4. Xexu, no pateixis, ja m'he près la meva dosis avui ! gràcies pel comentari.

    Rafel, sí i el meu mini relat deu ser com una d'aquelles pel·lícules absurdes que només serveixen per fer gags sobre altres pel·lícules, no? Gràcies!

    Elfreelang, jo diría que avui els teus elogis són inmerescuts, però te'ls agraeixo com sempre. Una abraçada.

    ResponElimina