diumenge, 24 de novembre de 2013

El venedor de fum

 
Arribem tard a la reunió: no trobàvem el postmodern centre de negocis amagat enmig d'una zona residencial de cases amb ínfules i jardins amb pendents. El Client ens rep amb un somriure satisfet, no sabrem mai si l'ha molestat el retard. Vesteix americana i corbata. Se'l veu confortable en la immensa sala de reunions d'un blanc agressiu amb uns cercles negres immensos que sobresurten de les parets. Jo penso en una pel·lícula d'Almodóvar i en un bar d'alterne. És tard, no m'agrada el lloc i el llarg discurs de presentació del Client m'avorreix. Comença per explicar-nos la seva anterior experiència laboral com a directiu d'algunes grans empreses. No em sembla un home cregut, però en certs nivells dels negocis l'autobombo és obligatori. Em vénen ganes de preguntar-li, com recoi ha acabat en aquest horrible centre de negocis, engegant pràcticament sol un negoci incert, però no vull ser impertinent. Passa del seu currículum a la definició del seu nou projecte. Ens engalta frases farcides d'estratègies, solucions, dinàmiques, màrquetings, externalitzacions, auditories, franquícies, trades, sinergies i uns quants anglicismes més que ara no recordo. Una de les advocades pregunta amb un fil de veu:

- Però el producte que vol vendre, què és?

Fum! estic temptada de respondre però em continc a temps.

-Cigarrets electrònics- diu algú.

- Sí però no- continua el Client amb la seva habitual claredat- Segur que tu tens un mòbil, no?- l'advocada assenteix- I què és? Un iPHone?- novament un cop de cap positiu- Amb el nostre producte és el mateix. Volem que sigui una solució que es defineixi per ella mateixa.

Ho heu entès? No? Doncs, jo us ho explico, tranquils. Hi ha persones que ens llevem, preparem un cafè, donem un cop d'ull al mòbil i ens fumem una cigarreta. I després, en un altre nivell, alguna gent es lleva, es pren un Nespresso i, mentre repassen els mails nous a l'iPhone, xarrupen la Solució del Client. O més aviat, aquest és el somni del Client, perquè de moment, a tot estirar encenen un Malboro Light, suposant que no faci anys que hagin deixat el tabac, que és un vici cada cop menys apreciat. Això sí, el meu Client pot estar tranquil: el fum no passa mai de moda.

3 comentaris:

  1. hi ha negocis que semblen molt bones idees i acaban fracassant, en canvi d'altres penses que son xurros i no esperes més que fracassin i acaben triomfant, es increible

    ResponElimina
  2. un molt bon relat.....de fum anem plenes .....

    ResponElimina
  3. Pons, i què en penses de vendre aire alpí ? Creus que funcionarà?

    Elfreelang, moltes gràcies, esperem que escampí aviat, perquè amb tant fum ja no sé què fer-ne.

    ResponElimina