dimecres, 20 de novembre de 2013

Atenció, et sona el mòbil !

 
 
Abans les males notícies arribaven per carta. Ho sabem perquè ho hem vist a les pel·lícules. Després varen venir els telegrames, tan concisos i contundents que feien por. Però va ser el telèfon el que va revolucionar el món dels comunicats urgents i desagradables.

 Les trucades a mitjanit, han esdevingut el presagi del pitjor, amb l'agreujant que acabat de despertar i encara en la penombra, la notícia fatídica et colpeja senese pietat i et deixa sense alè. Però, la mala fortuna, no satisfeta en neguitejar-nos les nits, ara s'ha apoderat de qualsevol hora del dia, de totes i cada una de les nostres activitats, ja sigui treballar, fer esport o una visita a l'esteticien per depilar-te el bigoti. No hi ha descans, no hi ha pausa pels receptors d'infortunis. De sobte, et dringa el mòbil a la butxaca del pantaló i,comets el gran error de contestar sense aturar-te abans a reflexionar: és aquest el moment oportú per assabentar-me de quelcom que no hauria volgut saber mai? I a l'altra banda del telèfon, un familiar et pregunta ingenu: estàs tranquil? Et puc explicar ara una cosa important? I, vés, a veure qui li contesta, doncs mira ara mateix m'estic prenent una coca-cola amb unes amigues i saps, què, ja m'ho explicaràs en un altre moment, a veure, que trec l'agenda, si, mira, aquí, veig que d'aquí 50 anys em queda un diumenge així com avorridot, que no em faria res que m'amarguessis amb la desgràcia que sigui que has trucat per explicar-me. Doncs, en lloc d'això, t'asseus allà on pots, agafes aire i li dius: dispara.

Així les pitjors males noves, volten pel món sense control, i aquí i allà, veus algú, que plora telèfon en mà, o que s'amaga en un portal desconegut cercant una intimitat improvisada.  De tota manera en aquesta época  en que la gent es llança pels forats de les escales, les mestresses de casa entren i surten de les botigues de Compro Or, els espies són millors que els directors de bancs i a la nit et desperten els crits de les multituds famolenques, ja res no importa massa.

M'acabo d'adonar que aquest és un blog molt optimista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada