dilluns, 1 d’abril de 2013

Tradició familiar


A l'escola tots els companys sabien quin seria el seu futur. La noia que el seu pare era metge, s'havia d'esforçar a estudiar i superar el seu terror a la sang, perquè inexorablement hauria de dedicar-se a la medicina. Altres podien passar-se les tardes jugant al billar conscients que tot intent de progressar en els estudis seria en va: les botigues familiars eren el seu destí. El fill de l'enterramorts, era objecte d'escarni entre els alumnes, suposo que per superar la por que li teníem, doncs sabíem que tard o d'hora passaríem per les seves mans, en un estat en que ja no li podríem fer-li cap broma cruel.

Els meus pares eren potser els únics que no feien mai esment de la tradició. Això em feia mantenir una espurna d'esperança. Esperava que a diferència dels meus companys em podria lliurar de l'obligació de continuar amb la nissaga familiar, que en el meu cas m'abocaria a una feina especialment repugnant.

Però finalment, va arribar el moment tan temut.El dia del meu divuitè aniversari, el meu pare em va dir:

-Filla meva, ja ets prou gran perquè parlem del teu futur laboral.

La meva mare intentava dissimular les llàgrimes.

- Volem que continuïs la tradició i et dediquis al nostre mateix ofici. Sabem que et serà difícil, però nosaltres estarem al teu costat per ajudar-te.

Va fer una pausa que a mi em va semblar eterna, abans de continuar:

- Abans però has de saber la veritat: la teva mare i jo no ens dediquem al que tu et penses. Nosaltres som espies russos.

La meva sorpresa i el meu alleujament van ser majúsculs. Només havia de fer d'espia! No em podia creure la meva sort i vaig abraçar-me feliç als meus pares dient-los:

- No us decebré, us ho prometo. Només us demano que pugui triar una altra feina com a tapadora.

Els meus pares es feien passar per empleats de banca

4 comentaris:

  1. Quina vergonya ser empleat bancari, aquelles mirades pel carrer, la gent senyalant i fent comentaris, quin trauma, jo no podria ser-ho mai, molt millor ser assassí a sou com soc ara.

    ResponElimina
  2. ara començo a entendre't millor.....

    ResponElimina