diumenge, 21 d’abril de 2013

No hay pan pa...


Estic fart de tanta mediocritat. L'Advocat fent de les seves de nou. Per un moment penso si jo vaig inclosa en la queixa. Una vegada em va dir que era brillant que tenia talent. I són moltes més les ocasions en que m'ha fet sentir així. L'Advocat posa en mi una gran fe i una bona dosis d'amor, no del tot correspost. A mi em costa estimar-lo. Quan estic a punt de fer-ho, sempre diu alguna cosa que ho espatlla. I ell ho sap. L'altre dia em va preguntar que pensava d'ell i no vaig saber massa què dir-li. No el volia ofendre. O potser és que no ho sé. L'Advocat no és un personatge fàcil. Em va dir que tenia ganes de deixar-ho tot i dedicar-se a llegir els clàssics. Ja m'havia confessat que li agradava rellegir El Quijote i que plorava cada vegada. Jo només en conec la primera i tant repetida primera frase. Tot i que ara mateix la cita més celebre de Cervantes és "no hay pan para tanto chorizo".

L'Advocat li agrada observar la societat i fer-ne teories. Voldria asseure`s a llegir El Quijote i els diaris i escriure dissertacions sobre el poc que ha canviat Espanya en cinc cents anys. Vivim un gran moment... per mirar-se'l des de fora, per veure'l passar sense embrutar-se les mans. És estrany perquè entre nosaltres, ell és l'actiu i jo la reflexiva però per uns segons vàrem canviar els papers. Malgrat tot jo prefereixo viure, encara que m'hagi de rebolcar en el fang.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada