diumenge, 4 de novembre de 2012

El sopar. Part II: Amor i sexe presoners

A vegades quan estic en una situació incòmoda de la qual no em puc lliurar,utilitzo la narració per passar l'estona. Els psicòlegs crec que en diu resiliència. Bé, potser això és una altre cosa. Jo em poso a escriure mentalment el que està passant. Moltes vegades, la majoria, en surt una parodia, però de tant en tant en queda un relat més seriós.
 

Durant el sopar de l'advocat i tot el seu grup de "col·laboradors", em vaig perdre en una comèdia. És natural,el vi també ajuda a estimular la imaginació.Vaig escriure mentalment una descripció dels personatges, amb especial èmfasis en la seva roba. Com que jo no anava adequadament vestida per l'ocasió, em vaig prendre la venjança silenciosa de riure'm de la seva formalitat. L'ajudant de l'Advocat anava amb un vestit negre, mitges negres i sabates de tacó negres. L'acudit no és gaire difícil: semblava que assistís a un funeral de postín. La secretària portava faldilla negre i camisa blanca: un funeral català tradicional.  Una de les advocades, portava una faldilla d'un to vermellós, molt curta i bufada i no sé per què em va fer pensar en un bombó.

Aquesta advocada, que li diré Anna perquè és un nom corrent i  a més resulta que s'ho diu, és una noia rossa molt baixeta, que té el mal costum  que quan la saludes, hola què tal, va i et contesta la veritat. L'Advocat diu d'ella que li preguntes l'hora i et respon l'hora d'aquí, la de Nova York i la de Shangai. És una treballadora incansable i impertorbable, sense gota de sentit de l'humor. Es veu que té problemes matrimonials,que traduït al llenguatge d'aquest grup de gent extravagant, vol dir que busca candidats a una aventura amorosa. El soci de l'Advocat sembla un gran aspirant. Aquella nit tota ella desprenia una ansietat sexual que a mi em va resultar molesta. No entenc perquè la gent han de cagar allà on mengen. Ara semblo la meva mare, que sempre que pot deixa anar aquesta frase, malgrat que és exactament el que va fer ella quan es va casar amb el seu cap, o sigui el meu pare.  En fi, que ben aviat tindrem algun embolic i això em va fer pensar en les series de televisió. Us heu fixat que normalment en les sèries, la vida dels personatges sempre gira única i exclusivament al voltant de la feina? Tant és si són periodistes, policies, advocats o monges de clausura, no tenen vida més enllà del grup que forma la sèrie i sempre s'emboliquen entre ells com si no hi hagués més gent al món. Doncs l'Advocat i el seus "col·laboradors" són així: viuen dins una sèrie de televisió, com qui viu dins una presó.
 











L'economista, la Marta  (en dic així perquè és un nom corrent i resulta que s'ho diu) portava una camisa digne del vestuari de la meva àvia. La Marta té mal gust, tothom ho sap. Per això l'Advocat està preocupat per la decoració del despatx nou i li ha enviat un parell de decoradores, que ella no suporta. La Marta, està perdudament enamorada de l'Advocat. No ho diu, però és així. I el pitjor és que el seu amor, a banda de no correspost, és possessiu. Qualsevol fotesa li engega la tempesta de la gelosia. El dia del sopar, van ser els sofàs blancs. Resulta que aquella tarda ens havíem reunit uns quants per discutir l'estratègia en el cas d'un client  i l'Advocat va aprofitar per ensenyar-nos els sofàs blancs del nou despatx. Al sopar en vam parlar i la Marta es va posar gelosa perquè ella no els havia vist encara. Tot just acabar de menjar, va marxar enfadada. No es va acomiadar de l'Advocat ni li va donar les gràcies pel sopar. Això és normal, passa tot sovint. Em pregunto que li deu dir al seu marit quan arriba a casa.

La Marta, no és la única que es mor per l'Advocat: la secretària, la Noélia, (que li dic així perquè no és un nom gaire corrent i resulta que no s'ho diu) té  també el mateix problema. El seu, però, és un amor platònic i seré. Deu vorejar la cinquantena però és soltera. Adora el seu cap i faria qualsevol cosa per ell, sense esperar-ne res a canvi. Ell li diu seriós que en una altra vida es casaria amb ella. A mi em sembla una manera cruel d'alimentar la seva devoció. També podria ser que la Noélia fos asexual, però de fet, encara no he decidit si em crec que existeix aquesta neutralitat sexual. A més en  una sèrie de televisió no ajudaria a guanyar espectadors.