diumenge, 27 de maig de 2012

Eurovisió II

Inesperadament i a l'estil de l'Església Catòlica que al llarg de la història ha demostrat la seva capacitat extraordinària de renéixer de les cendres, el Festival d'Eurovisió ha ressorgit amb força en els darrers anys. S'han abandonat les balades ensopides, per deixar pas a propostes més modernes i agosarades (si es pot utilitzar tal adjectiu en un concurs profundament conservador) i ha reconquerit part del seu anterior glamur.

El meu blog també està en hores baixes i com les estadístiques assenyalen que el post de l'any passat sobre Eurivisió va ser tot un disc de platí, he pensat aplicar-me les vils  regles de la  mercadotècnia i fer una segona part. Si teniu queixes, culpeu els mercats, que ja no els vindrà d'aquí.

 Com que també tinc un punt d'indignada, faré un clam perquè el 15-M inclogui entre les seves propostes acomiadar de forma fulminant el presentador espanyol d'Eurovisió. Escoltar-lo és com viatjar en el temps per retornar a un nacionalisme caduc i fora de lloc que carrega contra les forces estrangeres "judeo-massones" com a causa de la sempiterna injusta derrota dels nostres representants. Ja sabem que l'orgull espanyol no permet cantar en Anglès, lo qual elimina pràcticament qualsevol possibilitat de guanyar, però com ja vaig dir l'any passat, ser diferent no sempre és dolent i guanyar no té perquè ser la fita de tots els participants. La cançó espanyola era un dramon digne de la Rocio Jurado, amb un toc a lo Mónica Naranjo, amb una lletra espantosa de les que confon l'amor amb la baixa autoestima ("Quédate conmigo, porque sin no sale el sol" "Perdoname si no he sabido amarte") que la Pastora no sé què va interpretar magistralment, ajudada per una sòbria i moderna posada en escena, aconseguint salvar el rídicul de passades edicions i conquerir una meritòria desena posició. I això va ser tot i sobraven les queixes del presentador i el seu mal perdre afirmant que Suècia havia guanyat perquè "li havia tocat, com li hagués pogut tocar a Espanya". Home, que Eurovisió és un concurs i no un sorteig de la ONCE.


La cançó de Suècia era esplèndida, ballable, discotequera, "pegadiza" com en diuen en castellà, i la interpretació i la coreografia van deixar els teleespectadors bocabadats. Molt superior no només a l'espanyola sinó a tota la resta, i el concurs ho va premiar amb una victòria incontestable. Va recollir la màxima puntuació de països veïns però també de molts d'altres com Espanya que no som pas sospitosos d'interessos ocults a Estocolm. Suècia va sumar i sumar, perseguida de lluny per les iaies russes que van posar el toc d'humor al programa. En fi tot és opinable, perquè no és més que una questió de gustos. Bé per quasi tothom, perquè casualment al presentador sempre li sembla l'espanyola la millor cançó, i fa trenta anys que només rep que xascos. Si jo fos ell, ja ho hauria deixat córrer.

dissabte, 12 de maig de 2012

Actualitat radical


La obsesión por el dinero

"Os pido que no me toméis por alguien seriamente perturbado, pero la verdad es que he llegado al extremo de concebir el dinero como un ente personal con el que  se tiene una relación genuina y, en mi caso , colmada de suplicios. Con deferencia y temor reverencial, uno quizá pudiera hacerse con él, y con odio y desprecio neutralizarlo, pero la indolencia afectuosa solo sirve para echarlo todo a perder.
"(…) sentía que el abismo que se había abierto entre él (el dinero) y yo era insalvable. Empezó a vengarse de mí, y lo infame de esa venganza fue que no sólo me evitaba sino que, dada su total ausencia, embargaba por completo mis pensamientos y mis emociones, me ocupaba enteramente y no se dejaba ya reprimir en el subconsciente."

"Hay momentos en que las personas comienzan a rezar. Y hubo un instante en que me puse a hacer cálculos, de forma ciega y fervorosa. Hacía cálculos cuando me despertaba y cuando me dormía, cuando caminaba y cuando estaba de pie, hacía y deshacía el cálculo de las sumas que necesitaba, que hubiera necesitado en mi vida anterior y que necesitaría en adelante (…)."

Los acreedores.

"Ni el amor feliz ni el desafortunado, ni el matrimonio ni el adulterio, sino únicamente los acreedores, los caseros, los suministradores habían logrado destrozarme  psíquicamente."

"La verdad es que no hay que temer tanto, ni de lejos, a la bestia que habita en el ser humano, y en contra de la cual suele alertarse tan a menudo, como al acreedor que reside en él."

El valor del trabajo y el ahorro.

"Es imposible que haya bendición en un dinero ganado con sudor, éste tiene que odiarnos porque lo hemos llevado, tirándole de los cabellos, adonde quiza no quería ir; y viceversa: nosotros nos hemos matado a trabajar por conseguirlo, y porque seguimos estando llenos de rencor pensando en cómo nos hemos matado a trabajar."

"(..) así se convierte en dinero "ahorrado con sudor", que la gente, sabido es, suele perder de forma trágica."


La prudencia


"La gente que vive de sus intereses es mucho más anormal. Piense solamente que, de pronto, usted se muere, lo que puede pasarle a cualquiera, y nque todo el capital con el que hubiera podido darse a la gran vida sigue ahí, incólume. A mí esa idea me quitaría la paz del alma"

""Pensión vitalicia" suena a cadena pérpetua en una fonda de medio pelo. Tiene un matiz absolutamente humillante."

El complejo de dinero de Franziska von Reventlow 1916