dissabte, 30 de juny de 2012

Empresa i putes

L'empresari és jove, treballador i una mica nerviós. No és un empresari vocacional, de fet va heretar el negoci del seu pare i es va limitar a assumir-ho de la mateixa manera que fa uns anys va acceptar que el seu no seria un matrimoni feliç. La seva dona fa de secretària a l'empresa, la seva germana, de comptable i el seu cunyat, d'operari. A vegades té la sensació que la seva és una família de vampirs i que entre tots li estan xuclant la sang fins a deixar-lo exànime.

Es lleva amb mal de cap, a causa de la festa de la nit anterior. Acomiada els nens amb un gest sever. Els seus fills pertanyen a la seva dona, ell es limita, que no és poc, a proporcionar-los el necessari per viure. La dona ja no li pregunta per les seves sortides nocturnes, fa temps que ho ha deixat córrer.

Quan arriba a la nau, va directe cap a les oficines i li pregunta a la seva germana:
- Com anem de tresoreria?

Ella, remena papers, mira l'ordinador i finalment, després de casi vint minuts, li contesta, sense immutar-se:

- Ens falten 60.000€ per poder pagar les nòmines i la seguretat social.
- Què?! Però si només queden déu dies per final de mes!

La seva germana se'l mira impertorbable. Igual li podria haver dit que faltava un milió d'euros, que cinc cèntims, no sembla que s'adoni de la diferència. Però de sobte, fa un gest estrany, amaga la cara entre les mans, i se li escapa un sanglot. L'empresari es compadeix:

- Ei,no passa res, ja ho solucionarem, dona. Ens en sortirem.

Ella descobreix el rostre i se'l mira sorpresa.

- No, no... Si no és això.- fa un gest amb la mà com si espantés una mosca- És que em vull separar. M'he enamorat i no vull seguir amb en Josep.

- Que t'has què?

-Enamorat- diu ella amb timidesa.

-Però si tens dos fills.

-I això què hi té a veure?

-I no podries fer un clau amb aquest paio del que dius que t'has enamorat i després tornar amb en Josep i els nens, com fa tothom ?- explota l'empresari.

- Com fas tu, deus voler dir- respon ella amb una ràbia que el sorprèn,però que es desinfla tan ràpid com ha arribat- Perdona.

- No passa res. Em pots dir quan portem facturat aquest any?- canvia ell de tema.

- Eh? Doncs no ho sé, ho hauria de mirar.

- Està bé, ja ho miraràs. A part de les nòmines i la seguretat social, hem de fer algun pagament important a proveïdors?

- Ah, no sé... potser sí. No me'n recordo.

L'empresari s'adona que seguir parlant amb la seva germana és del tot inútil: té al cap als núvols. Les dones no hi ha qui les entengui. Demana que li portin totes les factures pendents de cobrar i ell mateix fa una llista dels clients a qui pot intentar demanar una provisió per la feina ja feta, encara que no acabada. Es passa tot el matí fent trucades, notant com se li crispen els nervis amb cada excusa que li donen per retardar el pagament. Està amarat de suor. Entre tant, un amic seu li envia sms. "Aquesta nit al carrer Bailen. Ja veuràs quines ties més bones". L'empresari obre la caixa forta i en treu un faig de bitllets i se'l guarda a la butxaca. És la seva reserva per "festes". Torna a la seva llista, fa números. Alguns li han promés que li enviarien els diners, a d'altres els haurà d'anar a veure personalment. Surt del despatx, li allarga un full a la seva dona i li diu:

- Has de comprovar si aquests clients fan les transferències .

- Ui, cari, no podrà ser:  són casi les dues i aquesta tarda haig de portar l'Adrià a natació. Per cert, la meva mare ha trucat i ens ha convidat a dinar el diumenge.

L'empresari es nota bullir per dintre i està a punt d'explotar, quan nota el frec dels bitllets contra el maluc. Instintivament es posa la mà sobre la cuixa i la puja lentament. Per sobre de la roba del texà, acaricia el contingut de la butxaca.

- Està bé, ja ho faràs demà. M'en vaig a dinar i a veure uns clients a Barcelona. No m'esperis per sopar.

2 comentaris:

  1. Hi deuen haver realitats com aquesta suposo, més de les que en pensem ....amb la crisi dels dallonses ....ara els teus escrits mai estaran en crisi

    ResponElimina
  2. Elfreelang, aquest relat està inspirat en un persontge de veritat. Moltes gràcies per la teva fidelitat i ànims.

    ResponElimina