diumenge, 1 d’abril de 2012

Avui és 29-M


En un racó del meu cor sempre he tingut una estranya anyorança: la de fer vaga. Contribuir amb el meu granet de sorra, en un dia de moviment unitari. Però en la meva qualitat de filla del "jefe" primer i després jo mateixa de part de l'empresa, aquesta possibilitat d'agermanar-me amb els meus companys de classe, m'ha estat sempre vedada. Bé, almenys fins que algú no inventi la vaga dels empresaris (només de pensar-hi fa por).

Inspirada pels noticiaris d'ahir al vespre, aquest matí he pensat que si bé no podia participar en el dia màxim del moviment obrer, res m'impedia ser-ne espectadora i narrar els esdeveniments d'un dia tan especial. Així que he sortit de casa disposada a exercir d'improvisada reportera de la vaga. Aquí va el resultat.

8:45h La única evidència de que no es tracta d'una jornada qualsevol són les bosses de brossa trencades amb el seu contingut esparcit al voltant, conseqüència de la vaga dels escombriaires i de la bona feina dels gats. A part d'això, els bars estan oberts i les botigues tancades perquè encara és massa d'hora. Tot aparentment normal, fins que m'adono que falta alguna cosa: no hi ha pares empenyent els seus fills cap a la tortura diària, perdó, escola. Més avançat el matí veig unes quantes àvies passejant els nens vaguistes dels pares que treballen. El dia que facin vaga els jubilats, serà el caos de veritat.

Em trobo de nassos amb una cartera i el seu carro de cartes i paquets.

-Però,com? No fas vaga?- li pregunto sagaç.

- Tinc tres nens que mantenir- em respon lacònica.

9.00h (d'acord, d'acord, son les9.15h) A la feina (perquè jo puc fer de reportera i treballar al mateix temps, gràcies a que sóc dona i també puc mastegar xiclet i caminar sense entrebancar-me) comprovo que la meitat de taules són buides. Ja està, em dic, la vaga ha triomfat. Però amb ànim de fer una investigació periodística rigorosa, interpel·lo als companys.

- De vaga? No, Fulanito està esmorzant.

- No fa vaga, no, la Menganita tenia hora al dentista.

- La Sutana? Ha sortit a fer unes gestions.

Deixant per uns segons el meu paper de periodista vocacional, reprenc la meva habitual ocupació d'empresària i prenc nota mental (1): estudiar l'acomiadament per absentisme laboral previst a la nova reforma. Superat aquest moment fatxa, topo, per fi, amb un cadira desocupada i un ordinador apagat conseqüència de la crida dels sindicats a la mobilització.

- Sí, aquesta ha fet vaga, la molt barruda. Clar que així qualsevol, com que segur que no li descomptareu del sou- em diu el seu company (per dir-ne d'alguna manera)- Un altre dia, potser jo tampoc vindré i llestos.

Nota mental (2): emprendre mesures per rebaixar la imatge magnànima de l'empresa.

10.00h Tinc una visita programada, amb un alt contingut social: un xicot recentment acomiadat vol capitalitzar l'atur per muntar la seva pròpia empresa. Ni que avui sigui el 29-M treballar per ajudar un aturat i per reactivar l’economia del país, reflexiono, ho aprovaria fins i tot el Cándido Méndez.

10:15h Escoltades les explicacions dels meus clients, m’adono que:

a) El suposat aturat, de fet, ja té feina però a l'estranger.

b) No té cap intenció de muntar una nova empresa ni de treballar-hi , sinó que amb connivència amb els seus pares (que sí tenen una petita empresa) volen pol·lir-se la pasta.

c) El Lazarillo de Tormes és una obra de radical actualitat.

Els clients en qüestió van fent tranquil·lament el seu muntatge il·lícit i, de tant en tant, em diuen:

-Però digués tu, que ets l'experta...

Nota mental 3: canviar el cartell de l'entrada i per afegir"assessoria d'estafes a l'engròs o al detall".


12.30h Després de sortir a fer unes gestions i comprovar que al poble tot funciona com qualsevol altre dia, a l'oficina m'espera per ser entrevistat un jove emprenedor.

- Com va la vaga? -li demano amb gran perícia periodística.

- Ui, fatal.

- Ah sí? Han faltat molts treballadors?- m'animo.

- No, només un. Jo volia que fessin vaga tots perquè així m'hauria estalviat una pasta en sous, però clar, com a empresari no els puc coaccionar perquè no treballin.

Nota mental 4: repassar les imatges dels piquets sindicals la tele, per desemmascarar empresaris camuflats.

14.00h Sacrificant la meva pausa per dinar, m'encamino a la recerca de la dada més objectiva, absoluta i científica sobre la vaga: la disminució d'espai entre tovallola i tovallola a la platja El consum energétic és cosa de nens comparat amb el meu mètode. Mesuro, calculo, nen surt del mig que estic treballant, i arribo a dues grans conclusions:

a) La quantitat de sorra disponible s'ha reduït a la meitat.

b) Demà el roig tenyirà les indústries d'aquest país: tots els obrers es presentaran a la feina vermells com a gambes.

17.30h Estic més avorrida que una ostra i la meva vocació de reportera d'un dia històric flaqueja. Veig un client del sector de la restauració i cremo un dels últims cartutxos.

- I què la vaga? Bé?- li demano amb estil professional.

-De conya! Va molt bé!

- Ah, t'han fet vaga tots els treballadors?

-No i ara!- em mira estranyat- Els vaguistes m'han omplert el restaurant. He fet més caixa que cap altra dia entre setmana.

Nota mental 5: investigar si alguna norma sindical prohibeix aprofitar-se dels treballadors que no fan vaga.

19.30h Plego de treballar i el poble està que bull: sembla un dissabte a la tarda. Me'n vaig a l'estació per esperar que algun tren de serveis mínims em porti a la capital. Sorpresa agradable: no s'ha de pagar. No gaire sorpresa però força desagradable: m'haig d'esperar més de 30 minuts. Per fi, la vaga es mostra, em dic, just ara que necessito que alguna cosa funcioni.

20:45 Pujo les escales de Passeig de Gracia, disposada a caminar una estona, doncs no confio en el funcionament del metro. Se senten sirenes de policia i el motor d'un helicòpter. La circulació de cotxes està tallada. La manifestació ja ha acabat i varis grups de persones caminen en la meva mateixa direcció, rumb cap a casa, satisfets d'haver fet sentir la seva veu. La majoria són joves o molt joves.

Nota mental 7: Per què el Govern utilitza l'atur juvenil com justificació i ningú els pregunta als joves què volen?

Ostres, aquesta última nota m'ha quedat quasi d'analista polític. A veure si al final, encara escriure alguna cosa decent.

21.00h En un semàfor, m'apropo a un dels grups. Dues noies discuteixen acaloradament. Curiosa, paro l'orella.

- No és veritat que els Escorpió siguem tant dolents! Tu això ho dius perquè ets Piscis.

Nota mental 8: arribar a casa el més aviat possible i acabar el dia de vaga veient el doble capítol de The Walking Dead.

2 comentaris:

  1. Una narració amb ironia de la bona....jo sí tinc el privilegi de poder fer vaga....mai plou a gust de tothom...

    ResponElimina
  2. Sí, és allò de que l'herba sempre és més verda a l'altra banda del carrer. Moltes gràcies pel teu comentari. Espero que hagis tingut unes bones vacances.

    ResponElimina