dimarts, 19 de juliol de 2011

L'estiu i la felicitat. Part II

Per continuar amb el tractat sobre l’estiu i la felicitat he pensat deixar descansar els jos virtuals i crear dos personatges. A la primera l’anomenaré Marta, i que ningú hi vegi cap motiu al·lusiu, és simplement el nom femení més comú de Catalunya segons una estadística verificada científicament pels venedors ambulants d’Estàmbul, que quan detecten un grup de turistes catalanes sempre els criden “Marta! Marta!” coneixedors de l’altíssima probabilitat que alguna de les noies es giri en sentir el seu nom. A l’altra li posaré Jetzabel, per una pura qüestió de contrast, doncs un nom igualment comú podria portar a la confusió entre les dues protagonistes.


A la Marta, per art d'omnipotència creadora li atorgaré els quatre punts de felicitat als que feia referència en la primera part: feina, parella, aire condicionat i un viatge a les vacances d’agost. En canvi a la pobra Jetzabel la deixaré òrfena d’aquestes béns. Amb elles, o millor gràcies a elles, espero poder mostrar l’altra cara de la meva pròpia teoria.

Arriba la Marta a casa, cansada d’un dur dia de feina. A última hora el seu cap ha passat pel seu despatx amb el millor dels seus somriures, en el que es podia endevinar allò que vindria a continuació: una esbroncada de cal Déu. Podríem dir ara que ha estat una total injustícia i un abús imperdonable del seu malèfic superior, però la veritat és que la Marta l’havia cagada.



La Marta té la desgràcia,de tenir un cap que poques vegades alaba els bons resultats i que en canvi es creu en l’obligació “pel bé de l’empresa” de burxar sempre en els defectes dels seus subordinats. Pot ser que a d’altres col·legues, aquest sistema els estimuli, però a la Marta l’ensorra. Li baixa l’autoestima, es bloqueja, i de manera inconscient potència les seves mancances mentre les seves virtuts fan figa, així que ben aviat torna a ficar la pota estrepitosament i de nou el seu jefe la repassa, tornant a posar en marxa la mateixa reacció, en un cercle viciós sense escapatòria. A tot això pot semblar que la Marta tingui un peu fora de la feina més que no pas dintre, però no patiu, el seu cap gaudeix massa de les “xerrades amb finalitat correctiva” que li engega com per prescindir-ne i a més amb el minso sou que paga l’empresa tampoc trobarien ningú millor. Així que sembla que la Marta té feina, errades i renys per llarg.


En aquest estat d’ànim arriba, com deia, la Marta a casa. Espera trobar-hi la seva nòvia, la seva mitja taronja, una font de cònsol i suport, la llum que il·lumina la seva vida. Però es deuen haver fos els ploms, perquè el pis és ben buit. A sobre la taula del menjador, una nota: “He sortit a prendre unes cerveses amb en Joan”. Traduït del llenguatge privat de les parelles al comú dels mortals, diu així: “Fes-te el sopar perquè jo passo. Vindré tard borratxa, fumada i pesada”.



La Marta es deixa caure al sofà disposada a gaudir almenys d'una estona de pau sota la relaxant brisa del l'aire condicionat. Just en aquell moment nota una fiblada a la gola i exclama per a si mateixa:



-Merda d'aire! Tornaré a tenir angines com l'any passat.



Apaga l'aparell i, per oblidar la calor i el mal de coll, es posa a fullejar la guia de Flandès. Contempla les fotografies de les tulipes i molins de vent i no pot evitar que la tristor s'apoderi d'ella. Ja tenen contractat i pagat el viatge per l'agost, però a la Marta, Flandès, les tulipes, els molins, les prostitutes d'Amsterdam i la mare que els va parir a tots plegats no li interessa gens. No ho confessaria mai en públic, però l'únic que li ve de gust aquest estiu és anar a passar uns dies al poble, banyar-se als tolls del riu, estirar-se al sol sobre les pedres com una sargantana , i als vespres sortir a fer unes cerveses amb la colla de l'institut.



La guia de Flandès li rellisca de les mans i com una nina trencada la Marta deixa caure el cap sobre el pit, les llàgrimes li cauen a la falda i uns sanglots trenquen el silenci de l'estança.



(La Jetzabel queda pendent per la Part III)

dimecres, 13 de juliol de 2011

L'estiu i la felicitat. Part I

L’altre dia, com aquell qui no vol la cosa, em vaig assabentar que la felicitat en aquesta vida, o si més no, durant aquest estiu, es fonamenta en quatre punts bàsics i un epíleg. En primer lloc, és imprescindible gaudir del privilegi (vacances i caps de setmana apart) de passar-te vuit o més hores diàries pencant, senzillament perquè això implica que no estàs en la situació oposada, és a dir, a l’atur. Per altra banda, és més que recomanable tenir parella i a ser possible que encara no te’n vulguis separar. En tercera posició, però no menys important que els punts anteriors, trobem l’aire condicionat. Per entendre la seva relació amb la felicitat només cal donar un cop d’ull al termòmetre. El de fora el carrer, clar, que dins a casa ja està tot convenientment climatitzat. En quart lloc, és molt important que s’acostin les (merescudes a causa del punt primer) vacances i tenir planificat un viatge que impliqui com a mínim pujar en un avió low cost i baixar-ne en territori estranger.


Per fer-ho més entenedor posaré uns exemples. Imagina’t que arribes a casa, cansada per un dur però emocionant dia de feina, en el qual has tancat aquell acord amb el pianista finlandès perquè vingui a tocar al teatre que gestiones i el teu cap t’ha felicitat efusivament. Corres directament cap al sofà, on t’espera la teva nòvia, que ha preparat uns sandvitxos i obert una ampolla de vi blanc per sopar, li fas uns quants arrumacos (no entrarem ara en detalls, no siguis porca!) i mentre una brisa suau a 24 graus exactes, procedent de l’últim model inverter, insonor i quasi invisible aparell d’aire, t’acaricia el clatell, li preguntes:


-Ja has comprat la guia de la Provença, amor meu?


Això és felicitat, sí senyor!


I mentrestant en un altre jo teu virtual, et passeges al vespre encara sense dutxar i en pijama, que no t’has tret des de que t'has llevat, perquè total tant hi fa si no has de sortir de casa.Quan et desplomes, més fastiguejada que no pas cansada, en el sofà de casa dels teus pares (ja fa mesos que vas haver de tornar a viure amb ells perquè no podies pagar el lloguer) per fullejar amb un propòsit clarament masoquista una revista de viatges, únicament t’acaricia els timpans la veu de soprano de ta mare que crida:


-Deixa d’una puta vegada aquesta merda revista, que no tens un duro ni per anar a passar el dia a Playa Fels , i obre la finestra que fa un calda insuportable!



Això no és felicitat, és evident. Però donant un tomb al raonament potser podriem imaginar dues situacions iguals en puntuació però ben diferents. Bé, serà en la Part II. Si vols ser feliç aquest estiu no te la perdis!