diumenge, 29 de maig de 2011

A Plaça Catalunya passen coses estranyes

Ja fa dies que diuen a la televisió i als diaris que en aquesta plaça s'estan produint una sèrie de fenòmens rars. Primer la van ocupar una sèrie de gent, majoritariament joves, que no paraven de cridar, i dir a tort i a dret que estaven indignats. Això sí quan es calmaven una mica, deien que la plaça els agradava molt, fins al punt que ja s'havien muntat un hortet, una biblioteca i una zona per nens.


El divendres per sorpresa, però, van aparèixer uns tios vestits com els dolents de la guerra de les galaxies, dirigits, segons diuen, per un tal Felip Puig, que no és de la familia de les colònies, sino el cap d'una empresa de neteja.









A la tarda, els joves van tornar a la Plaça Catalunya, més plena, més indignada i més neta que mai. L'Òliba hi era i va fer les fotos que heu vist.<

Finalment, jo avui he trobat un moment aquest migdia per anar a comprovar que està passant en aquest indret de la ciutat. Es veu que el missatge del tal Felip Puig, el senyor aquell que li agrada tant netejar, ha calat entre els misteriosos ocupants:





Després m'he trobat amb alguns missatges enigmàtics i amb una mirada més sorpresa que la meva.






Però, mireu, al final he vist una pintada que he entès, llàstima que algú ha confós culés amb aris.


diumenge, 15 de maig de 2011

Reflexions eurovisives

Ho reconec, malgrat que no està de moda i que queda hortera, m’encanta el festival d’Eurovisió. No en sóc pas una fanàtica, però si estic a casa i me’l creuo fent zapping, m’hi quedo enganxada tota la nit. I això precisament és el que em va passar ahir.

El trobo un festival fascinant i molt formatiu: s’aprèn un munt de geografia (situar en un mapa els 25 països participants d’aquest any ja era tot un repte) i les votacions són un autèntic tractat de geopolítica. Es poden posar a prova els coneixements sobre un país amb les prediccions dels seus vots, perquè pràcticament tots premien els seus veïns o països culturalment afins. No era difícil intuir que Espanya rascaria vots (quasi els únics) de França i Portugal, que el Regne Unit votaria Irlanda o que les repúbliques bàltiques es votarien entre elles, per exemple. Votar els veïns és un tòpic del festival, però amb tant país de menys de vint anys cal fer un esforç mental per reconstruir el mapa d’Europa.

A alguns el vot geosimpàtic els pot semblar natural i d’altres indignant, segons si un és pragmàtic o idealista, però al cap i a la fi s’ha de reconèixer que els que ocupen els primers llocs recullen vots de tot arreu i no només de països amics. Això sí, hi ha vots que gelen la sang, com Sèrbia donant 12 punts a Bòsnia. Quantes vegades els hauran de votar per fer-se perdonar un genocidi? I el més inversemblant de tot, Bòsnia retornar-los el premi. Voldrà això dir que han oblidat els crims?

M'estic llegint Nits de glaç de Janine Matillon, una novel·la duríssima sobre les guerres de Bòsnia i Croàcia. Fugint de Sarajevo, la protagonista, una noia mig croata mig bosnio-musulmana, veu com els soldats serbis enterren els cadàvers dels musulmans degollats en fosses comuns junt amb cossos de porcs morts i exclama:

- Més val que t’enterrin amb els porcs que amb un serbi.

Ara es veu que anava ben errada. La frase hauria d’haver estat:

- Més val que t’enterrin amb els porcs que votar Sèrbia a Eurovisió.

Tornant a temes més frívols, la cançó d’Espanya, com sempre demostrant que Spain is diferent i és que la rumba de la gallega Lucía Pérez era com un pop en un garatge. Però què faria el festival sense la nostra inestimable participació? Sense nosaltres faltaria, sens dubte, el punt extravagant. I algú dirà: nosaltres? I ja hi he pensat, però és que si Catalunya fos independent només canviaria una cosa: hi hauria dos punts extravagants. Per què? Doncs perquè mentre els altres canten en anglès, aquí només ens plantegem si Espanya hauria de participar amb un tema en català, gallec o basc (llegiu els comentaris arrel del representant francès que va interpretar un tema, quasi operístic, en cors). I no és una crítica, almenys no necessàriament: saber ser diferent, a vegades, és una prova d’autoestima.





Però al final va guanyar allò de “A Roma, fes com els romans” i Azerbaijan amb una cançó de compositor suec, per suposat cantada en la llengua internacional del pop, per una parella estil Albano i Romina, però amb versió suportable, es va alçar amb una inesperada victòria i els estupefactes televidents ens en vam anar al llit amb un parell de dubtes: on deu estar Azerbaijan i a quina ciutat ha dit la cantant que ens esperen l’any que ve.









(Aquesta va guanyar l'any passat)

dimecres, 4 de maig de 2011

Una imatge, mil paraules





Torna el concurs d'un bloc de contes, relats i pensaments que a més estrena nova categoria.


Jo no faltaré a la cita. I vosaltres?