dimecres, 13 de juliol de 2011

L'estiu i la felicitat. Part I

L’altre dia, com aquell qui no vol la cosa, em vaig assabentar que la felicitat en aquesta vida, o si més no, durant aquest estiu, es fonamenta en quatre punts bàsics i un epíleg. En primer lloc, és imprescindible gaudir del privilegi (vacances i caps de setmana apart) de passar-te vuit o més hores diàries pencant, senzillament perquè això implica que no estàs en la situació oposada, és a dir, a l’atur. Per altra banda, és més que recomanable tenir parella i a ser possible que encara no te’n vulguis separar. En tercera posició, però no menys important que els punts anteriors, trobem l’aire condicionat. Per entendre la seva relació amb la felicitat només cal donar un cop d’ull al termòmetre. El de fora el carrer, clar, que dins a casa ja està tot convenientment climatitzat. En quart lloc, és molt important que s’acostin les (merescudes a causa del punt primer) vacances i tenir planificat un viatge que impliqui com a mínim pujar en un avió low cost i baixar-ne en territori estranger.


Per fer-ho més entenedor posaré uns exemples. Imagina’t que arribes a casa, cansada per un dur però emocionant dia de feina, en el qual has tancat aquell acord amb el pianista finlandès perquè vingui a tocar al teatre que gestiones i el teu cap t’ha felicitat efusivament. Corres directament cap al sofà, on t’espera la teva nòvia, que ha preparat uns sandvitxos i obert una ampolla de vi blanc per sopar, li fas uns quants arrumacos (no entrarem ara en detalls, no siguis porca!) i mentre una brisa suau a 24 graus exactes, procedent de l’últim model inverter, insonor i quasi invisible aparell d’aire, t’acaricia el clatell, li preguntes:


-Ja has comprat la guia de la Provença, amor meu?


Això és felicitat, sí senyor!


I mentrestant en un altre jo teu virtual, et passeges al vespre encara sense dutxar i en pijama, que no t’has tret des de que t'has llevat, perquè total tant hi fa si no has de sortir de casa.Quan et desplomes, més fastiguejada que no pas cansada, en el sofà de casa dels teus pares (ja fa mesos que vas haver de tornar a viure amb ells perquè no podies pagar el lloguer) per fullejar amb un propòsit clarament masoquista una revista de viatges, únicament t’acaricia els timpans la veu de soprano de ta mare que crida:


-Deixa d’una puta vegada aquesta merda revista, que no tens un duro ni per anar a passar el dia a Playa Fels , i obre la finestra que fa un calda insuportable!



Això no és felicitat, és evident. Però donant un tomb al raonament potser podriem imaginar dues situacions iguals en puntuació però ben diferents. Bé, serà en la Part II. Si vols ser feliç aquest estiu no te la perdis!

3 comentaris:

  1. Jo tampoc me la perdré, però molt em sembla que no reuneixo condicions per ser feliç...:)

    ResponElimina
  2. Doncs espero us agradi.
    Fanal, no pateixis, ja veuràs com al final resulta que les condicions no són tan importants!
    (Sóc la Coses2, encara que aquest trasto passi de mi i em publiqui com anònima)

    ResponElimina