diumenge, 15 de maig de 2011

Reflexions eurovisives

Ho reconec, malgrat que no està de moda i que queda hortera, m’encanta el festival d’Eurovisió. No en sóc pas una fanàtica, però si estic a casa i me’l creuo fent zapping, m’hi quedo enganxada tota la nit. I això precisament és el que em va passar ahir.

El trobo un festival fascinant i molt formatiu: s’aprèn un munt de geografia (situar en un mapa els 25 països participants d’aquest any ja era tot un repte) i les votacions són un autèntic tractat de geopolítica. Es poden posar a prova els coneixements sobre un país amb les prediccions dels seus vots, perquè pràcticament tots premien els seus veïns o països culturalment afins. No era difícil intuir que Espanya rascaria vots (quasi els únics) de França i Portugal, que el Regne Unit votaria Irlanda o que les repúbliques bàltiques es votarien entre elles, per exemple. Votar els veïns és un tòpic del festival, però amb tant país de menys de vint anys cal fer un esforç mental per reconstruir el mapa d’Europa.

A alguns el vot geosimpàtic els pot semblar natural i d’altres indignant, segons si un és pragmàtic o idealista, però al cap i a la fi s’ha de reconèixer que els que ocupen els primers llocs recullen vots de tot arreu i no només de països amics. Això sí, hi ha vots que gelen la sang, com Sèrbia donant 12 punts a Bòsnia. Quantes vegades els hauran de votar per fer-se perdonar un genocidi? I el més inversemblant de tot, Bòsnia retornar-los el premi. Voldrà això dir que han oblidat els crims?

M'estic llegint Nits de glaç de Janine Matillon, una novel·la duríssima sobre les guerres de Bòsnia i Croàcia. Fugint de Sarajevo, la protagonista, una noia mig croata mig bosnio-musulmana, veu com els soldats serbis enterren els cadàvers dels musulmans degollats en fosses comuns junt amb cossos de porcs morts i exclama:

- Més val que t’enterrin amb els porcs que amb un serbi.

Ara es veu que anava ben errada. La frase hauria d’haver estat:

- Més val que t’enterrin amb els porcs que votar Sèrbia a Eurovisió.

Tornant a temes més frívols, la cançó d’Espanya, com sempre demostrant que Spain is diferent i és que la rumba de la gallega Lucía Pérez era com un pop en un garatge. Però què faria el festival sense la nostra inestimable participació? Sense nosaltres faltaria, sens dubte, el punt extravagant. I algú dirà: nosaltres? I ja hi he pensat, però és que si Catalunya fos independent només canviaria una cosa: hi hauria dos punts extravagants. Per què? Doncs perquè mentre els altres canten en anglès, aquí només ens plantegem si Espanya hauria de participar amb un tema en català, gallec o basc (llegiu els comentaris arrel del representant francès que va interpretar un tema, quasi operístic, en cors). I no és una crítica, almenys no necessàriament: saber ser diferent, a vegades, és una prova d’autoestima.





Però al final va guanyar allò de “A Roma, fes com els romans” i Azerbaijan amb una cançó de compositor suec, per suposat cantada en la llengua internacional del pop, per una parella estil Albano i Romina, però amb versió suportable, es va alçar amb una inesperada victòria i els estupefactes televidents ens en vam anar al llit amb un parell de dubtes: on deu estar Azerbaijan i a quina ciutat ha dit la cantant que ens esperen l’any que ve.









(Aquesta va guanyar l'any passat)

3 comentaris:

  1. Bona crònica! m'ha agradat la teva versió....jo fa anys que no el miro! l'atles sí eurovisió no....que et fitxin per fer la retransmissió del proper festival a Azerbaijan aleshores t'asseguro que no me la perdria! Spain is diferent amb dictadura o amb democràcia...i nosaltres a la figuera

    ResponElimina
  2. T'has deixat alguns detalls, per exemple, fora de Turquia i Rússia que tenen un peu a Europa (continent polític que no geogràfic) i un altre a Àsia resulta que hi participen països gens europeus: Armènia, Azerbaijan, Georgia (qeu són veïns de Turquia per l'est i per tant asiàtics) i Israel (país que és a l'Àsia menor rodejat de països àrabs gens europeus)

    Respecte al misteri serbo-bosni t'ho puc explicar, Bosnia és en realitat dos països un Bosni-croat i un altre serbi, i encara sort que els croats van fer les paus amb els bosnis sinó serien tres.

    I després diuen que Catalunya és molt petita per ser independent ...

    ResponElimina
  3. Elfreelang, però jo no tinc ni idea de música i a més sempre he anat coixa de geogràfia! Seria un desastre! Espero que igualment la vegis però, i així la comentem, l'any vinent.

    Josep B. després d'escriure el post em vaig estar informant una mica sobre l'actual estat de Bòsnia i vaig veure el que tu expliques. Una pena que un país on tothom convivia en pau abans de la guerra, acabi d'aquesta manera.

    ResponElimina