divendres, 5 de novembre de 2010

Un Vermeer a casa


Gener de 2007

Un home i una dona, conversen en un automòbil que corre per l’autopista.

- T’has fixat en el quadro? El de la noia que llegia...- diu ella pensativa

- Sí, un Vermeer, oi?

- Quina passada tenir un Vermeer a casa.

- No deu ser pas autèntic, dona.

- Jo posaria la mà al foc que és un original- respon ella amb una vehemència exagerada- Tota la casa era de súper luxe. Mai havia vist una cosa així.

- Escolta, tu creus que fem bé?- canvia ell de tema.

Ella rumia uns segons i respon decidida:

- Serà la millor inversió de la nostra vida.

- No em referia a això- diu ell amb un moviment de cap i amb un to lleugerament decebut- Però suposo que ara ja és massa tard per plantejar-se segons quines coses.

- Vinga, no et posis ara moralista, Joan! Fem com tothom. El món funciona d’aquesta manera, nosaltres només ens adaptem a la realitat.

- Quina adaptació més dura! - exclama en ell rient, amb un sobtat canvi d’humor.

- Sí, durissíma- riu ella també.

- Seriosament, quan creus que en treurem?

- El terreny pujarà com a mínim un 150%, després de la requalificació.

- Dos milions?

- I ara! No siguis rata, noi. Seran 5 o 6 pel cap baix.

- Així val la pena pagar-li el que demana, no?

- I és clar! I que es compri un altre Vermeer amb tot el que reculli, si li ve de gust.

- I això del compte a Suïssa, no serà perillòs?

- Ai, home que ets un cagadubtes. Vols tranquilitzar-te i deixar-m’ho tot a mi. Ja veuràs com tot surt bé.

- Mira, nena, un Mercedes- diu en ell amb un mig somriure- Que et sembla si ens comprem un d’aquests?

- Que en feia d’anys que no em deies, nena- respon ella coqueta.

- És que feia anys que no em sentia tan, tan... No sé com definir-ho.

- Com a la cresta d’una ona- l’ajuda ella.

- Sí... Bé potser, no. Em sento en un impossible. Com una bombolla a punt d’explotar.

Relats conjunts

7 comentaris:

  1. I la bombolla va explotar ...

    Bon relat.

    ResponElimina
  2. Molt original i diferent dels que he llegit. Molt bo!

    ResponElimina
  3. Sempre és un regalet passar a llegir-te!
    Ara, jo em quedo amb originals més assequibles!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. i boooooum! original, rabiosament actual i meravellosament escrit! felicitats i aplaudiments!

    ResponElimina
  5. Molt bona la inserció d'aquest Vermeer, i original!


    d.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots pels vostres elogis, em feu posar vermella, però moltes gràcies !
    Per cert, encara que moltes vegades no comenti, jo també llegeixo les vostres propostes de relats conjunts. És un plaer aquest intercanvi de relats.

    ResponElimina