divendres, 15 d’octubre de 2010

Teràpia galàctica

El dimecres passat vaig començar el nou curs de teràpia de grup, amb un petit disgust i és que el psicòleg ens va advertir de la confidencialitat de tot el que es deia o passava a la teràpia. De fet, ja m’imaginava que anava així: és evident que no es pot anar esbombant a tort i a dret allò que la gent explica en la intimitat d’una teràpia, però fins l’altre dia, m’havia fet la sueca. Ho dic perquè porto ja uns quants posts indiscrets.

El cas és que ara que el terme confidencialitat ha estat expressament esmentat, em sento com si hagués fet un jurament de silenci en el sí d’una germanor universitària rotllo ianki, d’aquelles que a les pel·lícules sempre acaben matant algú. Però, ai, quina mala sort, hi ha un noi que sembla arribat al grup com el pomer al jardí de l’Edèn, que dic jo que si Déu no volia que Adan i Eva mengessin la fruita prohibida, no hauria estat més fàcil plantar l’arbre en un altre lloc? Total que el xicot en qüestió cada dia ens relata unes experiències tàntriques, que són una temptació quasi insuperable. M’hauré de contenir i explicar-vos només que cada vegada que parla d’aquestes curioses experiències, això és sempre que obre la boca, diu coses com “tot això us deu semblar molt estrany” o “us deveu pensar que sóc boig”. Així que el, sempre atent, terapeuta va decidir donar-li un cop de mà i preguntar “A veure, algú es pensa què és boig?”, esperant un no clamorós per resposta, però es va fer un silenci incómode i jo em vaig haver de dominar l’impuls de contestar "I tant! Com una cabra!".

Per sort, no era el meu torn de parlar, sinó el d’un altre company, també repetidor de l’any passat, que es va presentar dient “Yo me llamo J. y este es mi segundo año gestálico” i en copsar la cara astorada d’alguns, va aclarir “... de terapia Gestalt”. Però el mal ja estava fet i des d’aquell moment no vaig poder parar de pensar que érem un grup galàctic.


Acabades les presentacions, ens vam haver de col·locar cada un de nosaltres un antifaç d’aquests que s’utilitzen per dormir i que no et molesti la llum. O sigui que ens vam quedar a les fosques, sense veure tres dalt d'un burro i al ritme de la música ens vam anar movent i ballant, amb el psicòleg animant-nos a lluitar contra el nostre jutge interior, aquell que et diu “no et moguis tant que te la fotràs” o “quina fila més estúpida que deus fer ballant així”. Amb el tam-tam d’una cançó africana ens vam posar tots a picar amb els peus a terra (el veí de sota devia quedar content) per tal de contactar amb la nostra energia i deixar anar tot allò que no volíem del nostre jutge. Però el meu, mira que és llest el cabró, se’n va anar volant per agafar una vista aèria de la situació i contemplant-nos des de dalt, em va murmurar a cau d’orella, “Vaja colla de galàtics de pa sucat amb oli, tots aquí cegatos picant de peus a terra com si perseguissiu escarbats, apa que no seria un bon vídeo per penjar al youtube”.

Ja veieu, jo i el meu jutge interior patim del mateix defecte: som una mica bocamolls (o blogmoll i youtubemoll, respectivament).

11 comentaris:

  1. Doncs és veritat, sí, ara que ho dius, ja portes un tempet sent bastant bocaxancla, jajajaja!.

    ResponElimina
  2. No explicarem res a ningú!! Però volem més posts galàctics

    ResponElimina
  3. Segur que d'aquí a un temps ho podràs explicar, sense posar noms ni res. Sinó, tanta informació et faràs reventar! :)

    ResponElimina
  4. Ho podries col·locar dins una història inventada...així tots contents, fins i tot el jutge interior!

    ResponElimina
  5. M'has fet riure de bon grat coses2! cert que en els grups de teràpia s'ha de guardar confidencialitat però tu no dius noms ni res i no crec que trenquis la norma escrivint post divertits , al capdavall els terapeutes també han de guardar confidencialitat i moltes vegades en articles, llibres i cursos varis de postgrau i màsters se'ns parla de casos reals...sense noms és clar i no per això trenquen la confidencialitat...Vull dir que no ens deixis orfes d'aquest divertits i ben narrats posts galàctics....no ho direm a ningú!

    ResponElimina
  6. He rigut molt. Ho expliques d'una forma superdivertida.

    ResponElimina
  7. Què vols que et digui, això de la confidencialitat dels grups de teràpia és més una advertència per eludir responsabilitats que no pas esperant que s'acompleixi al peu de la lletra.

    Segurament també teniu prohibit relacionar-vos fora de les sessions i m'hi jugo alguna cosa que ja hi ha alguna parelleta.

    Tanmateix amb el que has posat, si no són els mateixos actors els que es reconeixen dificilment ho farem els altres.

    ResponElimina
  8. Jo també vaig fer un curs "friki" d'aquests, no era gestàltic però ho podria haver estat. I sí, en alguns moments et pares i penses: si em veiés des de fora!! Però ho fas igualment i al final ho fas de gust i tot i aprens!!

    ResponElimina
  9. Bufff...em costaria molt estar en un grup com aquests.

    Aquesta mena de situacions em fan sentir molt incòmode. Em passaria com el que expliques, que em semblaria que ho veig tot des de fora i diria, pèrò que estic fent!

    ResponElimina
  10. Beneit beneït, sempre he estat una bocafluixa :-p

    Marta (Volar de nit), gràcies per la teva promesa de discreció, veuré que hi puc fer :)

    Marta, sí suposo que d'aquí un temps podré revelar-ho tot i no tindrà importància. Gràcies!

    Vida, doncs gràcies pel suggeriment, potser et faré cas.

    Elvira FR, entenc el que dius, però de vegades em sento una mica culpable per escriure sobre la gent, no només sobre el grup de teràpia, però suposo que si no ho faig, al final no podré escriure sobre res.

    Kweilan, gràcies, aquesta era la intenció.

    Josep B. no tenim cap norma que ens prohibeixi relacionar-nos fora de la terapia. El problema és que la gent, lluny de fer-se parelles, es barallen i tenen mals entesos i aleshores els porten a la terapia. Tot plegat, una mica pesat. Gràcies pel comentari.

    Filadora, moltes gràcies !

    S.N. bromes a banda, jo també ho acabo fent i m'ho passo bé i a més m'ajuda amb altres temes d'una manera molt curiosa.

    trt2009, doncs ets el candidat perfecte per apuntar-te a un grup d'aquest, perquè precisament es tracta de véncer aquesta dificultat. Gràcies pel comentari

    ResponElimina