dimarts, 15 de juny de 2010

De vocabulari

No m’arboro pas per admetre que el meu català, baldament sigui la meva llengua materna, pateix de manca de vocabulari. En aquesta sendera de reflexió em trobava, quan em va passar pel magí fer una llambregada a algun clàssic de la literatura per si en podia escatir quelcom. D’aquesta guisa, porto uns quants jorns que quan arribo a la llar, afadigada de la feina, llegeixo, o almenys ho provo, Silas Marner de George Eliot, traduïda per Josep Carner. A pleret intento capir aquesta història d’un vell i gasiu teixidor que acerbament malmenat pels seus i bandejat de la seva ciutat nadiua, s’instal·la en uns topants desconeguts on es consagra a la feina i a la gasiveria, malfiant-se de son proïsme, sol i vern, fins que un acte de rapissaria el descomparteix d’allò que li és la saba de la vida: el seu tresor colgat. A l’ensems que aquest trontoll sembla portar-lo a la vora de les timbes de la follia, el mena a la fretura de iniciar una nova existència amb la tramesa per atzar d’un infant de dos anys a la seva llar. No estic segura de xalar amb aquesta lectura i confesso que un pregon capolament m’envaeix cada vetlla, baldament haig d’admetre que ha estat causa d’alguna subtil trasmudança en el meu estil, que espero no us hagi paregut en excés infatuada.

9 comentaris:

  1. Oh! No escric així, no parlo així, però cap paraula m'és desconeguda. Potser per la següent generació ho seran? Seria trist.

    ResponElimina
  2. Aquest joc és diverit, i molt didàctic. Jo sí he trobat paraules desconegudes. Gràcies pel divertimentto. :)

    ResponElimina
  3. Infatuada no sé si m'ho ha semblat, perquè no l'havia sentit mai aquesta parauleta, però entretingut sí :)

    ResponElimina
  4. Tirai, doncs et felicito, perquè a mi algunes d'aquestes paraules em sonaven a xinès. No estic segura que sigui una qüestió gerenacional...

    De res, Vida, jo també m'ho he passat bé escrivint el post.

    Quin canvi de look, Marta! Casualment adient pel post :))

    ResponElimina
  5. Voldria ser ara torsimany dels vostres mots i traduir-ne pels mortals més rasos alguns fragments en llengua més planera, nogensmenys menystinguda per més genuïna ....però no ho faré, no sigui pas un acte vulgar que rebaixi el to excels del vostre lèxic depurat .....ni em sobti un rampell d'esplín de primavera....
    ovació i traca i mocador ....molt bona la fina ironia i l'exercici d'estil.....manca de vocabulari? ai las ! hauries de sentir parlar alguns dels meus alumnes

    ResponElimina
  6. Segur que tu ho has escrit sense haver de consultar el diccionari!!
    Gràcies per la teva generositat, com sempre :)

    ResponElimina
  7. L'altre dia pensava si no feia servir formes massa rebuscades en escriure, després d'això n'estic segur que no passo de barceloní mig lletrat.

    Genial.

    ResponElimina
  8. osma! podries passar per un rellotge de paret que ha estat parat molt temps i s'ha engegat de cop. T'ha quedat molt bé!

    ResponElimina
  9. Josep B. entre poc i massa, haurem de trobar el terme just :) Gràcies

    Txeri, em pregunto si mai s'ha parlat així...
    Gràcies pel comentari :))

    ResponElimina