dimecres, 5 de maig de 2010

De palmeres i cocos


Sabieu que a Cuba, cada any moren unes quantes persones esclafades per cocos que cauen de les palmeres? (Bé, cau el coco i alguna cosa més, que de fet, el coco va tot embolicadet dins d’una espècie de closca peluda que he llegit a la viquipèdia que es diu pericarpi fibrós). Us imagineu a Cuba de vacances, ridículament vestits amb uns pantalons curts i una camisa de flors, quan pataplaf, t’aixafa un coco gegant? ... Jo, sí. Sóc així de rara.

Quan m’ho van explicar em va venir al cap aquella vegada, al meu poble, que en anar a buscar el cotxe que havia deixat aparcat al passeig marítim, em vaig trobar una palmera enorme espatarrada contra el terra, just al costat. Un home va sortir de la botiga del davant, per donar-me la bona nova:

-Quina sort que has tingut! La palmera s’ha desplomat i per ben poc no t’ha esclafat el cotxe. Ha estat per un cop de vent- em va informar tot content.

Jo vaig aixecar la vista al cel per donar gràcies a l'omnipotent i omnipresent personatge que diuen que hi habita. Gràcies Senyor per dirigir aquesta feixuga palmera uns centímetres més enllà del meu automòbil, murmurava, quan em vaig adonar que el sol lluïa esplendorós i que ni un núvol creuava el firmament. Umm, què estrany. Em vaig llepar el dit índex, vaig assenyalar al Senyor, una mica mosca, i vaig esperar uns segons.

-No fa gens de vent- li vaig respondre a l’home, mentre continuava amb el dit ensalivat acusadorament alçat.

- Ha estat un tornado- em va respondre ell, engrescat.

Ostres, ara resulta que tinc que donar gràcies al Totpoderòs perquè, sense venir a tomb, ha llançat un tornado contra aquesta pobra palmera i no m’ha destrossat el cotxe de miracle, vaig pensar. Total, que vaig deixar córrer la idea de ser agraïda i vaig arribar a la conclusió que tots els paradisos amaguen un peatge. Envoltats de sol, llum, sorra blanca, palmeres esbeltes i amb un mojito a la mà, no pensem que en qualsevol moment s’aixecarà una ona gegant i ens engolirà, que tremolarà el terra i les cases s’esfondraran, que un tornado s’empassarà un palmera i la deixarà caure sobre el nostre cotxe o un coco triarà el nostre cap com a pista d’aterratge.


Però això no vol dir que els paradisos siguin llocs pitjors que els altres, tot al contrari. Posaré un exemple. Aquest matí a prop de Drassanes, estava a punt d’entrar a un bar a pendre’m un cafè, quan m’he creuat en una espècie de manifestació de treballadors acomiadats, que, convenientment identificats amb uns adhesius al pit, unes poques pancartes, un megàfon i uns quants xiulets, seguien a una dona i li cridaven les següents floretes “Esa que va delante despide a la gente” y “Esa que va delante es una hija de puta”.

Plovisquejava, el dia era fosc i l’espectacle depriment. Però, ei, no tot estava perdut: hi havia una palmera. Així que mirant l’escena, de sobte m’he imaginat a un Déu sindicalista emprenyat, bufant amb força i enviant un tornado directament cap a la palmera, que després de girar una mica sobre ella mateixa, es desploma i fulmina a la dona en qüestió. Pataplaf, una palmera esclafada contra l’humit asfalt i un cos inert a sota.

Que haurien fet els treballadors? Cridar “Esa que la ha chafado la palmera, despide a la gente”? O “Esa que la ha chafado la palmera es una hija de puta” ?

Ho veieu? No em direu que no és mil vegades millor que si t’ha de caure a sobre una palmera o aixafar-te un coco, sigui a la platja amb un sol espaterrant, uns pantalons curts, una camisa de flors i un somriure babau a la cara.

5 comentaris:

  1. Sort que m'has fet riure perquè duc uns dies....genial! m'he tronxat....molt millor que si ens ha de caure la palmera sigui a un lloc més o menys paradisíac...de debó que m'he imaginat la que "despide a la gente" sota la palmera i els altres dient allò Esa que la ha chafado la palmera, despide a la gente”? O “Esa que la ha chafado la palmera es una hija de puta” ? Delirant!

    ResponElimina
  2. Jajjaja, si, almenys que els últims moments de la teva vida no t'estiguin insultant, no??
    Millor que t'hagin acomiadat i amb els diners de la indemnització te n'hagis anat a Cuba!!

    ResponElimina
  3. i pensar que la meva por són les castanyes de tots aquests castanyers que proliferen per les voreres... millor Cuba i els cocos!!! ;-)

    ResponElimina
  4. Elvira, m'alegro d'haver-te fet riure en un mal dia :)

    S.N. sí, millor gaudir una mica la vida ;-)

    Calaix, si t'ha de fer por alguna cosa, almemys que sigui ben grossa!

    Kweilan, doncs i tant!

    ResponElimina