dilluns, 5 d’abril de 2010

D’excursió (en cotxe) pel parc del Garraf


Vam canviar els papers i convertida en improvisada i poc informada guia de la comarca, vam anar en cotxe fins a Port Ginesta per pujar a la Plana Novella en cotxe. De camí ens vam aturar en una Pleta que feia les funcions d’oficina turística, amb un encarregat que no sé com se li dóna la flora i fauna però que em va quedar clar que les persones més aviat li destorbàvem. Passant d’ell, vam aprofitar per saquejar l’oficina i en vam sortir carregades d’uns llibrets gratuïts amb un munt de rutes pels parcs de la província de Barcelona.

Fent una passejada pensada per ciutadans avesats a l’asfalt i al metro, vam poder observar unes quantes plantes, arbustos i arbres degudament identificats amb cartellets: “olivera”, “farigola”, “romaní”, “margalló”. Deu ser una iniciativa del Carod Rovira que l’altre dia en una entrevista a TV·3 va clamar contra l’empobriment del llenguatge que ho resumeix tot en plantes, arbres, peixos, ocells, sense diferenciar. En tot cas li queda molta feina per fer al pobre Carod, perquè ja a la Plana Novella, vaig poder comprovar una vegada més que el turisme massiu ja no identifica esglésies, palaus, monestirs, catedrals, etc sinó que només veu “castillos” vagi on vagi.

Acorant el meu escàs vocabulari, vam donar un tomb pels jardins del palau que ara fa funcions de monestir budista. No vam tenir temps de fer la visita guiada per l’interior, però vam poder comprovar com els monjos budistes ja fa uns anys que estan explorant la vessant més materialista de la seva immaculada espiritualitat i tenen muntat un xiringito que no vegis, amb bar i restaurant i botiga de souvenirs inclosa, tot saltejat d’unes quantes fotos de nens orfes del Katamandú perquè no sigui dit.

De tornada a l’aparcament, mentre ens dedicàvem a l’acte poc rústic de fumar-nos un cigarret recolzades en el descapotable, vam veure un grup de persones que tot just arribaven. Una de les noies era cega i sembla que malgrat no li havien dit, havia endevinat que es dirigien al Garraf. Entusiasmada una altra noia li preguntava “I com ho has sabut?” amb cara d’esperar una resposta de cega de pel·lícula tipus “Pel lleuger flaire de farigola, mesclat amb un toc d’espígol mediterrani dins d’una brisa lleugerament humida de vora el mar” o bé “Perquè per sobre les vostres veus he pogut escoltar el remor de les onades del mar i el cruixir de les rodes del cotxe en passar per sobre el terra porós propi del Garraf”. La resposta de la noia, però, va ser força menys romàntica: “Només se m’ha acudit que potser anàvem al Garraf”. L’acompanyant, que no es resignava a la prosaica realitat, li deixa anar “Aaah, així ets clarivident!”. Ai, és que hi ha gent que malgrat tenir la vista perfectament, no veuen tres dalt d’un burro.

De tornada per la menys transitada i estretíssima carretera d’Olivella, vaig haver de contenir l’entusiasme de la meva copilot que s’hauria quedat a viure a cada masia que vèiem, mentre jo comptava els kilòmetres que faltaven per retornar a la civilització.

6 comentaris:

  1. Ben contat, amb aquella punta d'ironia intel.ligent...molt d'acord amb això de hi ha qui no veuen tres dalt d'un burro ( i per no deixar malament els lingüistes....podríem dir ruc, ase, somera ( la burra)....etc etc....(ei que ja tenim a punt el llibre del concurs del bloc de contes relats i pensaments organitzat pel Ramon...)

    ResponElimina
  2. castillos en diuen de tot?? ja torno a fer tard... ;-)

    ResponElimina
  3. Una crònica molt divertida i entretinguda.

    ResponElimina
  4. Si mai tinc pasta, et proposaré de fer un recull de relats breus...
    M'encanta llegir-los!!!!!

    I a mi, com la teva copilot, també em perd la carretera d'Olivella! :)

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Elvira,segur que el Carod no pensava en tu quan va fer aquelles declaracions.
    Ja tinc ganes de tenir el llibre del concurs!!!

    Calaix, hi ha coses a les que més val mai que tard :-P

    Gràcies Kweilan :)

    Saltinbanqui :))

    Fanal Blau, no crec que féssim un best-seller, però agraida i contenta perquè ho pensis.

    ResponElimina