diumenge, 4 d’abril de 2010

Coses de ciutat

L’altre dia vam anar a un dels mercats de Gràcia. Era molt tard i la majoria de les parades estaven tancant. Hi havia gent esperant que els donessin la verdura i la fruita passades. Algunes peces estaven podrides però altres tenien cops o estaven massa madures per vendre, però eren comestibles. Una noia jove ens va fulminar amb la mirada. Temia que li féssim la competència i ella, ens va dir amb els ulls, ja portava molta estona esperant. Finalment entre ella i una senyora gran es van repartir el botí desprès de remenar sense manies un cubell d’escombraries. Pobres? Potser només gent que els costa arribar a final de mes o simplement garrepes. La meva guia privilegiada, va afirmar que la dona gran estva farcida de diners.

Fora el mercat, més gent esperava, la majoria immigrants, al voltant d’uns homes que havien recopilat unes poques caixes de menjar “escombraria”. Un dels homes els donava uns sobres de sopa en pols. Semblaven  contents però seguien esperant amb mirades àvides. La meva guia em va explicar que l’home pertanyia a un grup religiós i organitzava la recollida de les verdures inservibles  per la venda, per després donar-ho a famílies necessitades. Jo m’ho mirava, ho reconec, absolutament flipada.

Una vegada més la ciutat em va sorprendre, no precisament pel seu exuberant disseny ni pel seu cosmopolitisme.

4 comentaris:

  1. Hi ha molta pobresa, molta més de les que ens pensem, de vegades és pobresa de diners i de vegades és misèria anímica com la de gent rica que recull verdures com si no tingués on caure`s morta...no m'estranya que flipis...

    ResponElimina
  2. A la ciutat les misèries de la nostra societat, de diners o anímica, com tu dius, es fa més evident.
    Gràcies pel comentari i bones vacances de Setmana Santa :)

    ResponElimina
  3. Tinc un veí al carrer del que sabem que no te cap problema econòmic però no s'està de remenar els contenidors, potser la pobresa d'esperit realment existeix tot i que si és això no la envejo.

    ResponElimina
  4. Potser només té vocació de drapaire... qui sap que l'empeny a remanar les escombraries... però jo tampoc l'envejo. Gràcies pel comentari :)

    ResponElimina