diumenge, 3 de gener de 2010

Violada. Una història d'amor


Violada. Una història d'amor de Joyce Carol Oates.


Primera frase: “Després que un grup d’individus la violés, l’apallissés, li clavés puntades de peu, i la abandonés a la seva sort en el immund hangar de barques del parc de Rocky Point”.

“Va prendre la decisió en un segon de la seva vida, i aquest segon li va canviar l’existència per sempre més”.

“Com es decideix una vida. Com s’acaba una vida.
Bona sort, mala sort. És pur atzar.”

“... perquè el cor humà desitja que el distreguin i el confonguin. La veritat només és una atracció, i no sempre la més forta”.

Haurien de fer una pel·lícula d’aquest llibre. Una de bona per guanyar oscars o una de dolenta per entretenir-nos les tardes de diumenge mirant la tele. Acostumada com estic a les formes de pensar nord americanes en els mitjans audiovisuals, segurament li perdonaria més fàcilment el seu fals desenllaç d’ull per ull i dent per dent i m’ empassaria sense més que la nostra vida l’escapça el crim i la reconstrueix la justícia, vingui d’on vingui. Però a un llibre, no li puc pas deixar passar. Malgrat que es llegeix com un sospir i que la primera frase colpeix com poques.

2 comentaris:

  1. Uf si que colpeix....no sé si jo me'l llegirira ara per ara...

    ResponElimina
  2. No és un llibre gratuitament desagradable ni morbós. Te'l pots llegir ben tranquil·la, creu-me. Una altra cosa és que em sembla que t'he esguerrat una mica el final :(

    ResponElimina