dilluns, 11 de gener de 2010

Sense neu altre cop


Per segona vegada (a la tercera podré parlar de tradició) és hivern i jo escric un post per informar-vos que aquí no ha nevat. Aquesta entrada també és per a no publicar una foto de les platges emblanquinades. I per dir-vos, que no esperem (ni volem) que nevi.

Això sí, fa un fred que pela. Així que mentre a mitja Catalunya, els nens no poden anar a escola, els cotxes aparcats al carrer desapareixen sota capes blanques i les carreteres es converteixen en pistes de gel, aquí ens limitem a viure un episodi de moda-hivern.

Això és, que el fet més remarcable dels darrers dies, ha estat descobrir que molts dels meus veïns, qui ho havia de dir, tenen gorres i barrets, bufandes i guants amagats al fons de l’armari, que per fi s’han pogut posar. Però això no és res comparat amb aquells que hi tenen unes quantes bèsties mortes, vull dir, abrics de pells i, ostres, una significativa minoria també hi guarda botes d’aquelles d’anar a la neu, que crec que s’anomenen descansos (els peus no sé, però la vista no descansa gaire veient-les).

Així que vestits de maniquins del Corte Inglés, secció “vamos a esquiar” (dit amb veu nasal), es passegen impunement pels nostres carrers. Caminen convençuts i feliços, trepitjant fort el dur ciment, que la blanca neu brilla per la seva absència, i miren al cel esperançats, potser l’onada de fred durarà un parell de dies més i podré estrenar aquell conjunt d’anorac vermell cridaner amb botes d’esquimal em-bullen-els-peus i bufanda a joc, que em vaig comprar l’any passat per anar un dia a Baqueira, que és un dir perquè vam acabar a la Molina que és més barat.

Fins i tot jo, que sempre m’he caracteritzat per la sobrietat i elegància de la meva indumentària (ejem), he decidit aprofitar aquest desgavell col·lectiu en el vestir per entaforar-me una bufanda verd fosforito a joc amb una gorra del mateix color i amb una bola de llana peluda al capdamunt, o el que és el mateix, damunt del cap, i passejar-me a la vista de tothom, tota orgullosa, amb la meva guarnició estil arbre de nadal.

4 comentaris:

  1. Tampoc et queda tant malament!!!

    Aquí tampoc ha nevat, però per paliar la gelor també m'he entaforat un anorak verd-groc fosforito que potser millor l'arraconi:

    - tres vegades m'han suplicat que no "multés"...(no...si...jo...)
    - a casa em van mirar, una vegada més, com una alienígena...:(

    Sort que no vaig ni a esquiar ni al Corte Inglés...;)

    ResponElimina
  2. Te juro que a orillas de la ría de Bilbao tampoco ha nevado. Bueno, sí, cayeron unos copos de nada, insuficientes para las fotos. Saludos. Nos leemos.

    ResponElimina
  3. Fanal, jajaja! Veig que tu també has aprofitat l'onada de fred per posar-te roba divertida :))

    Bueno, Noemí, a ver si llega esa nieve y esas fotos. Saludos.

    ResponElimina
  4. jo volia que nevés a barcelona i els de les comarques tarragonines m'han xafat la guitarra i s'han quedat tota la neu! això si jo amb un gorro al cap i una bufanda ( ho sento el color és discret: gris!)

    ResponElimina