dimecres, 6 de gener de 2010

Què faríeu si fóssiu multimilionaris?



Res de minúcies, de m’han tocat 180.000 euros amb un dècim de la grossa de Nadal, parlo en termes grandiloqüents, de fortunes inimaginables, de tants milions que la vostra ment no és capaç de valorar, com quan ens diuen que s’han mort mil persones a l’Índia i tan ens faria que fossin 10.000, perquè més enllà d’una determinada xifra tot esdevé abstracte.

Imagineu-vos que sou en Bill Gates o qualsevol d’aquests, amb tants diners que podeu tenir cases amb més dormitoris que dies té l’any per dormir-hi, que qualsevol caprici per excèntric que sigui està el vostre abast. Podeu comprar la capella Sixtina i posar-vos-la al menjador o podeu viatjar pel tot el món en jet privat, podeu tenir una casa a cada país, podeu viure a Londres, Nova York, Paris o Tegucigalpa, podeu adquirir una illa (això ho va fer l’Onasis, oi?), fer-vos un zoològic al jardí de casa o contractar persones que cada dia facin la mona per vosaltres.

Sigueu valents i digue-me que faríeu convertits en déus totpoderosos que només els cal ordenar per rebre. No s’hi val dir que ho donaríeu tot per fer el món millor. Com tots som bones persones, ja destinem d’avançada un 10% a bones obres, a persones disminuïdes, malalts, pobres i etc. Es tracta de l’altre 90% que ens quedaríem, perquè, oh sí, ens el quedaríem, la gent no renuncia al poder que donen els diners tan fàcilment.

Tampoc si val dir-me que faríeu una vida normal, és que les excentricitats no van amb mi, jo sóc així normal i corrent, perquè sabeu què, estar forrat i fer una vida normal, ja constitueix una excentricitat en sí mateix. La gent us assenyalarien pel carrer i dirien, mira la rata aquesta, que està farcida de calés i agafa l’autobús com si fos una de nosaltres, i fins i tot, és possible que us fotessin fora de l’autobus a espentes. Els rics que fan veure que no ho són, no agraden.

Jo compraria una editorial, no pas per publicar llibres, sinó pel pur plaer de tenir gent que llegís per mi, que buscarien entre els autors vius i morts i m’assenyalarien les obres que val la pena llegir, o millor, encara me les servirien resumides i citarien les millors frases. Així també podria conèixer escriptors, poetes i pensadors. No vull pensar que tal vegada em decebrien i serien uns plastes egocèntrics o uns rarets d’aquests que no obren la boca si no és per demanar una altra ampolla de vi al cambrer (tots els escriptors beuen i fumen, oi?), perquè avui, dia de Reis, estic visitant el terreny dels somnis impossibles, així que tots serien interessants, amb converses altament estimulants i em farien confidències sobre les seves obsessions i preocupacions més profundes.

Desprès, deixaria espai al meu jo més superficial, i tindria un munt de cotxes, quasi tots descapotables, antics o nous de trinca, grans i petits, una col·lecció d’automòbils portadors de felicitat insubstancial, i els conduiria tots jo mateixa, però com els prínceps i infantes de la nostra caduca monarquia, quan arribés al destí, baixaria tranquil·lament del cotxe i deixaria que fossin els guardaespatlles qui l’aparquessin. Perquè una persona d’aquesta gran riquesa viu rodejada de personal de seguretat, de servents, de directors de finances, de secretaris i assessors d’imatge, amb una vida que pot ser tan privada com es vulgui, mentre t’acostumis a que la teva privacitat la segueixin uns quants parells d’ulls pagats per ser discrets.

Us toca a vosaltres.

11 comentaris:

  1. Doncs jo compraria una productora, i rodaria una peli, encara que fos dolenta però jo la prota i en Banderas de partenaire!!! .... i còrrer amb un Fòrmula 1 amb l'Alonso al costat.... i Fer la volta al món en 80 dies, o més.... i tantes coses, ais, què barat surt somiar, oi?

    M'ha agradat molt el teu post, felicitats per ell i salutacions ben cordials! Passa un bon dia de Reis :)

    ResponElimina
  2. Vinc a jugar...
    D'entrada faria un viatget impressionant, sense escatimar en vols ni hotels (tot el contrari del que faig de vols low i hotels ben ben modestets). Em compraria la Harley-Davidson que sempre he somniat. Obriria un restaurant multisensorial. També una editorial (i a més et publicaria!). Em compraria uns quants cavalls i també una barca. Of course que camviaria de cotxe!
    Un equiparro de fotografía encara que no en tingui ni puta idea. Aniria a un centre de salut a fer-me massatges, hidroteràpies i potingades d'aquestes a dojo (però per a res passaria per quiròfan...lo que hay es lo que hay...però ben hidratadeta). I...i...i...
    I au va... que ja desperto!
    Sweet dreams! I bon dia de Reis!

    ResponElimina
  3. No m¡ho puc ni imaginar! o si? d'entrada "arreglaria" la vida a la gent que estimo i sé que van justets per arribar a final de mes...em compraria una casa, un pis a l'eixample ...no sé ,,,això de l'editorial jo també ho havia pensat pel que tu dius i també per publicar nous talents ....viatjaria...potser...deixaria de treballar( no del tot)per compte d'altri i faria de terapeuta...faria estades a balnearis a tuti plen...em dedicaria a escriure...buf! Bon dia de reis mags!

    ResponElimina
  4. Començaria arreglant la casa de poble de ma mare, em faria molts massatges, faria estades llargues per tot el món... Però si fos estúpidament multimilionària, suposo que faria les estupideses que fan tots els multimilionaris... o potser no. Lo cert és que mai he pensat pas massa què faria en un cas tan remot com aquest.

    ResponElimina
  5. Cris, gràcies i benvinguda. M'han agradat les teves excentricitats, sobretot això de la peli amb el Banderas. Però prepara't a rebre crítiques sense pietat, que els rics generen molta enveja!

    Fanal, ja veig que tu t'has deixat anar.Una Harley-Davidson, cavalls, barca..! Per cert, què és un restaurant multisensorial? Gràcies per jugar :)

    Elvira, deixar els parents arregladets, és com les bones obres, ja entra dintre del sol fet de ser ric. Faries de terapeuta??!! Això m'ha semblat estrany. Jo si fos rica no crec que tingues ganes de sentir les miséries dels altres per 50€ l'hora... I per un pis a l'Eixample, suposo que vols dir un edifici sencer a Passeig de Gràcia o a Rambla Catalunya, no? :)) Gràcies per jugar a tu també.

    Marta, doncs depen. El Howard Hughes era riquíssim i mai pagava el compte al restaurant o anava a peu per no pagar un taxi. Jo tinc clients amb impressionants comptes corrents, que porten jerseis bruts i roba vella...
    Espero que si tu fossis rica gastessis sense miraments, sona molt més divertit. Pel que he llegit del teu blog, faries uns viatges increibles :)) Gràcies.

    Kweilan, jo que t'imaginava amb la millor i més gran col·lecció de llibres del món... Digue'm, no pagaries per la primera edició de Rebeca firmada per l'autora? O per un manuscrit de Tolstoi o Dostoievski??
    Bé et deixo que viatgis, però en jet privat!
    Gràcies.

    Espero que totes hagueu tingut un bon dia de Reis !

    ResponElimina
  6. Jo no se si m'acostumaria. Tens tot el que volies pero has perdut la llibertat.
    Jo nomes vull una mica per poder viatjar.
    :)

    ResponElimina
  7. Una vegada vaig llegir en una revista que la gent que els hi toquen grans milionades a la loteria, després són infeliços. Han de canviar de barri, perquè es senten observats i envejats pels seus veïns, els plouen amenaces de segrestos, etc... Però per sort, somiar no és tan perillós :))

    ResponElimina
  8. M'agradaria que em caiguèssin calerons, esclar, però no em calen aquestes animalades perquè encara que no es vulgui la persona acaba canviant i no vull.
    Però amb calerons ben suficients... primer pagaria hipoteca, cotxe... i desprès a viatjar i tornar a viatjar i així fins que em cansés (que costaria molt, aviso), arreglaria la casa del poble i em compraria un apartament a primera línia de mar... desprès miraria quin negoci engego i deixo de treballar per tercers que n'estic bastant farteta i a viureeeeeee que són quatre dies!
    Aaaiisss! Gràcies per deixar-me somniar una estoneta.
    Croc, crac, patam... acabo de caure del núvol!
    =)

    ResponElimina
  9. jo vui la bareta màgica d'en Harry Potter!!!! i una col·lecció d'Stradivarius... i un casalot ple d'habitacions plenes de coses maques per anar-les descobrint cada dia... i una gran biblioteca... i una sala de cinema... i un jardí ple de verd i flors... i apendre a ballar claqué... i continuar llegint els teus contes que em fan riure! ;-)

    ResponElimina
  10. Assumpta, veig que viatjar és el desig més repetit. I el millor de tot,a banda de fer-ho més luxosament, seria poder fer-ho sense presses, sense aquella ànsia de saber que s'acabarà aviat i haurem de tornar a la rutina diaria. Moltes gràcies per participar :)

    Calaix, jajaja! Tu ja t'hi has vist de multimilionària, oi? M'ha encantat això de la col·lecció d'Stradivarius! L'últim desig, ja el tens :))

    ResponElimina