diumenge, 3 de gener de 2010

I ara què?

-Tinc por.

- I ara. Per què?

- Em passa una cosa molt estranya- fa una pausa i afegeix- Sóc feliç.

- Carai! – rient- Que bé, no? No t’ha de fer por això.

-Però és que sóc feliç, així perquè sí.

-Doncs millor.

-No, en absolut. És perillosíssim.

-Ja ho entenc, tens por de que la felicitat marxi. Et sents fràgil.

-No, no ho has entès. D’això tindria por si alguna cosa o persona em fes feliç, però no és el cas. Sóc feliç sense causa.

-Però tens por de deixar-ho de ser, oi?

-No. Tinc por de que duri. De que aquesta felicitat enganxosa no m’abandoni.

-Em rendeixo, no t’entenc.

-És que la infelicitat és una gran font d’energia. Et força a buscar la felicitat. Ara la meva vida no té objectiu.

5 comentaris:

  1. "La felicitat" també pot ser una bona font d'energia, oi?

    ResponElimina
  2. l'absurd ho és...ser feliç sense causa potser és més rar que sé infeliç sense causa...i què? bon escrit!

    ResponElimina
  3. Ui, m'ha donat una mica de mal rollo,

    ResponElimina
  4. Fanal Blau, sí, esperem que sigui així :)

    Calaix, no sé si et fa por la felicitat o el post ;-) Els canvis sempre fan por.

    Elvira FR, sí i què? :)) Gràcies.

    Kweilan, és l'efecte d'escriure un diumenge a la tarda, que surten uns pots una mica inquietants...

    ResponElimina