diumenge, 10 de gener de 2010

Buscant pis II

M’he adonat que hi ha preguntes que oblido fer quan concerto cites per veure pisos. Per exemple, en una de les visites, no se’m va passar pel cap que calgués informar-se de si el lavabo estava tot junt o bé escampat per la casa. Quan després de veure el pis, que digue’m que no era per tirar coets, però tampoc estava malament, innocentment vam dir, “però on és el quarto de bany?”, ens vam quedar de pedra al veure al noi de les finques assenyalant en dues direccions oposades, “el lavabo aquí i la dutxa allà”. I el allà era fora la galeria!

I en un altre, quan aquell venedor tan poc simpàtic, em va informar que era un tercer sense ascensor, jo ràpida i desperta, sabent que els de la capital tenen problemes per comptar les plantes, li vaig dir, “però real?” i ell em va respondre “la casa tiene entresuelo y principal”. Buf, vaig pensar, però vaig acceptar fer la visita. El curiós va ser, descobrir que el venedor s’hauria de dedicar a cultivar patates, suposant que fos capaç de trobar l’hort cada dia, perquè l’entresol i el principal en aquella casa brillaven per la seva absència i el pis era un tercer, tercer, d’aquells que els de poble, anomenem, doncs, tercer. Però la pregunta que no li vaig fer va ser, "però l’escala fa por?” I és que poques vegades he passat tanta ànsia pujant i baixant tres pisos. Em sentia com quan de petita entràvem en finques mig abandonades perquè creiem que hi havia fantasmes i ens moríem de por i al mateix temps ens ho passàvem pipa. Ara que ja m’he fet gran, ja només em moro de por. Però feliç com estic últimament, que penso les coses i patapam les dic, li vaig demanar “i no tenen pensat pintar l’escala?” i es veu que aquesta pregunta a ciutat no es fa, perquè el venedor i un estrany representant de la propietat que l’acompanyava, em van mirar com si hagués preguntat si pensaven posar-hi una estàtua d’en Subirachs, “nena, que això no és la Sagrada Familia”, vaig llegir a la seves cares.

Per sort, ni va haver un que la pregunta oblidada va ser “i aquest pis ens enamorarà?”. Així que aquesta és una història amb final feliç, amb forma de cinquè, importa un bledo si real o no, perquè té ascensor i 70 metres on passarem molt de fred, però ai que bonica és aquesta vista!

11 comentaris:

  1. Opino igual que calaix....ja ja ja... no sé si són les preguntes o les respostes ....quina odissea! això és millor que port aventura!

    ResponElimina
  2. Molta sort :) A mi em queda pendent un 8è trasllat, encara que no sé quan el faré, aisssssss, deu ens ampari!!

    ResponElimina
  3. Enhorabuena pareja. Ya me invitaréis a verlo, no? bueno, si queréis. Llevaré una botella de cava para estamparlo contra la pared. Es eso lo que se hace al inaugurar pisos, no? ;-p. Ok, mejor la abro y nos la bebemos :-)

    ResponElimina
  4. Gràcies Calaix !

    Elvira, és més divertit llegir-ho que viure-ho. Gràcies :)

    Cris, 8 trasllats!! Buf això és tenir una vida nómada :) Gràcies.

    Mac, si coincides con mi hermano ya sabes que pasará con la botella de cava, verdad?
    Si enciendes el móvil te cuento más cosas. Besos!

    ResponElimina
  5. coses2...
    abans no es comenci el trasllat...
    no endrecis la llibreta que comencen els Personatges Itinerants! :)

    ResponElimina
  6. OOh, felicitats.
    La veritat es que no trobo a gens faltar les recerques de pis a aquesta ciutat.
    :)

    ResponElimina
  7. De l'època que buscava pis en recordo especialment dos: un que tenia el terra del menjador inclinat (i la noia de les finques ens n'explicava els avantatges!) i un altre de moooolt petit on se'm va acudir preguntar "Abans aquí hi vivia una família?" i em va respondre "No, no, només una parella amb el seu fill". No l'oblidaré mai, a aquella dona. Però, per déu, què era una família per ella???

    En fi, al que anava, enhorabona!

    ResponElimina
  8. Fanal Blau, sí ja he vist que em toca al mateix grup que a tu i l'Elvira. Ens ho passarem bé :))

    Saltinbanqui, és emocionant també iniciar una nova aventura :)

    Marlene, jajaja! Potser la dona en qüestió tenia set fills i per tant un concepte de família númericament elevat :)) Avantatges del terra inclinat... no em venen al cap...
    Gràcies per l'enhorabona, però heu de saber tots que malgrat tenir ara mig peu a la ciutat, no penso pas deixar el meu poble (per raons més pràctiques que no pas sentimentals).

    Gràcies a totes !!

    ResponElimina
  9. Oh, però jo no ho sabia que te n'anaves a la ciutat. Ho arribo a saber i no et dono l'enhorabona! :D

    En fi, molta sort i molts posts, doncs!

    ResponElimina
  10. Amb molts post, ja hi pots comptar :))

    ResponElimina