dissabte, 5 de desembre de 2009

Praga i Kafka

(Primera part: La conferenciant)
(Segona part: La conferenciant a la ciutat de l'amor)


Es desperta, de nou, en un lloc desconegut, però aquest cop només li cal un cop d’ull per adonar-se que no és ni de lluny el Hilton. L’habitació és càlida i acollidora, però està decorada amb senzillesa. Els llençols aspres de pensió barata li rasquen les cames nues. No hi ha ni televisió (que total per què la vol, si tampoc l’entendria), ni moble bar, ni menú de servei d’habitació. Fins i tot, la seva maleta sembla més vella i gastada en aquell ambient.

Obre les cortines i un cel cobert i gris la rep. Plou gotes fines i invisibles que endevina en bassals inquiets. Es vesteix amb texans i un jersei de coll alt. Agafa un jaqueta perquè tot apunta a un dia fred. Les parets de la recepció de l’hostal necessiten de fa anys una mà de pintura i la dona que li dona el bon dia en un anglès titubejant té un posat lleugerament melancòlic.

Igual que ahir, surt a buscar un cafè on esmorzar, però els seus pensaments són molt lluny de l’alegria de París. El seu marit, en Roky, en Pierre (el noi que ahir va matar) ronden al seu voltant com fantasmes enganxosos dels que no es pot desfer. No sent, però, remordiment. La culpa i el penediment, són judicis de valors, que ella no es pot permetre. Ha entrat en un nou món, on no hi té cabuda la moral, el bo i dolent, que ens ensenyen de petits i que no són més que una trampa per fer-nos obeir. Senzillament, sent. Sap que els seus dies seran d’ara en endavant vida i les seves nits, mort. Com combinar ambdues coses? Com viure sabent que allò que cada dia ha trobat,viscut i sentit a la nit ho matarà?

Camina distreta pels carrers, amb la pluja mullant-li la cara. Entra en una llibreria, amb la intenció d’escalfar-se una mica i acaba fullejant els únics llibres que entén: les guies turístiques sobre Praga, que hi són pràcticament en tots els idiomes. Finalment en compra una en castellà, més per tenir alguna cosa per llegir, que no pas perquè tingui ganes de visitar la ciutat.

Entra en un cafè i mentre esmorza, s’adona que té por d’aixecar la vista i que la seva mirada es creui amb la d’algú altre. Ella porta la mort a sobre, ningú que s’acosti a ella, està segur de poder viure per explicar-ho. Per evitar doncs, qualsevol contacte, llegeix la guia. Passa les pàgines sense concentrar-se, fins que troba un text que parla de la Praga de Kafka. Aquest cèlebre escriptor txec va escriure en aquella mateixa ciutat. La metamorfosis i El procés, malgrat que ho va fer en alemany. És difícil relacionar-lo amb la ciutat, perquè no hi ha escriptor més reclòs en un univers propi i malaltís que Kafka. Com ella mateixa, es diu, que malgrat ser on és, no és enlloc més que dins la seva pròpia ment.

Retorna a la llibreria i demana si tenen La metamorfosis en anglès. El dependent amb un anglès rudimentari, que no va gaire més enllà del necessari per vendre guies turístiques, li fa entendre que no tenen novel·les en altres llengües, però amable, li anota l’adreça d’una altra llibreria. Amb l’ajuda del plànol que incorpora la seva guia, desprès d’agafar un autobús i un tramvia, aconsegueix arribar fins a la llibreria que molt imaginativament és diu “International Book Shop”. La dependenta, que parla un anglès excel·lent, li assenyala el prestatge on podrà trobar tots els escriptors txecs haguts i per haver, que han estat traduïts a la llengua més internacional. És una noia rossa, culta i somrient, que, encara que no ho diu, li demostra que troba la seva elecció poc original. Hi ha tants escriptors txecs quasi desconeguts, que val la pena llegir, li comenta, mentre en cita uns quants.

-Em quedaré La metamorfosis, gràcies- li diu després d'escoltar-la pacientment. La dependenta, sembla profundament decebuda, però li somriu igualment.

- Demà tindrem un escriptor nord americà que vindrà a presentar la seva darrera novel·la. Potser li agradaria venir- continua la dependenta, mentre li allargà un fulletó publicitari.

Demà. Però ella no té demà... O potser sí. Una nova idea, ronda la seva ment, primer com una possibilitat i poc a poc madura cap a una certesa.

Amb el llibre de Kafka, torna a la seva habitació de l’hostal, on passa la resta del dia, tancada, llegint, pensant i fumant. Quan arriba el crepuscle, que incendia la ciutat amb els seus tons rogencs, surt a donar un tomb. Ja no plou i el cel s’ha mig aclarit. Menja una pizza en un restaurant que pretén imitar l’estil italià amb tovalles de quadres blancs i vermells incloses.

Al sortir-ne, ja s’ha fet negra nit. Vagareja per carrers foscos i deserts. Arraulit en un portal, veu un sense sostre. En acostar-s’hi, comprova que dorm. Una olor indescriptible a brutícia, alcohol i misèria la colpeix. Aguantant la respiració, treu el ganivet de la bossa. Es tan a prop de l’home que pot sentir la seva respiració. És l’hora, diu la veu dins seu, mentre una set de sang li torba els sentits. Sense dubtar, com si ho hagués fet tota la vida, li talla el coll, ràpida i destra. Irresistiblement, suca els dits en la sang que brolla i s’humiteja els llavis amb ella. El vagabund obre els ulls i emet un ronc que vol ser un gemec. La seva mirada, que ja no hi veu, esdevé de vidre.

-Ja tens el que volies- diu ella en veu alta.

I s’allunya corrents de la víctima, fins a girar la cantonada, on recobra el seu caminar tranquil. Fa via cap a l'hostal i en ficar-se dins el llit, murmura:

- Demà tornaré a ser aquí. Encara no he acabat amb Praga.

9 comentaris:

  1. Ui ui ui quina assassina en sèrie s'està tornant aquesta mossa...! i per la refotuda conferència soporifera en la que no li van fer cas.....? Aqui hi ha d'haver més coses amagades en el seu passat, en la seva ment...Molt bo...perquè no l'edites (ni que sigui on line )
    http://editorialpetropolis.blogspot.com és una editorial on line, no sé és una idea...els teus relats són molt bons!

    ResponElimina
  2. M'esperaré una mica a viatjar a Praga...no fos que me la trobés...
    Veig que treballes molt, coses2!
    una abraçada!

    ResponElimina
  3. Pobre vagabundo!. También he pensado que una noche de ésas, toda desesperación, puede matarse a sí misma para contentar al maligno. O puede encontrarse a otro/a como ella en algún momento dado (esa idea es de una temporada de Dexter), ¿quién mataría a quién en la oscura noche fría y amenazante? Y hablando de Dexter, ¿por qué la mujer ésta no utiliza su "don" para cargarse por las noches a malvados joputas? Supongo que es que en el fondo dista mucho de ser buena persona... Vale, paro, que la escritora eres tú y aún mandarás a la conferenciante a que me mate a mí. Beso.

    ResponElimina
  4. ui, ui... com està la cosa... Genial! ;-)

    PD: això que si no recordo malament no t'agraden els llibres policíacs... val aquí no surten polícies...

    ResponElimina
  5. A mi també m'agrada i ens deixes esperant el següent capítol amb moltes ganes de saber com segueix la història d'aquesta assassina. T'esta sortint una novel.la per entregues fantàstica!

    ResponElimina
  6. D'acord Elvira, enviaré uns quants relats a aquesta editorial que dius. És la que us edita el llibre dels 365 contes, oi? Moltes gràcies pel link i com sempre pel recolzament :)
    Si me'n surto et contractaré d'agent literèria ;-)

    Fanal,Praga ara mateix és un ciutat perillosa, però pensa que la meva protagonista viatja ràpid, mil quilometres amb una nit... millor no surtis de casa a les nits durant una temporada :)) Escriure és un plaer, quan m'hi poso les hores volen... no em fa mai mandra.
    Una altra cosa és que a vegades em falti l'estat d'ànim adequat o que em bloquegi.
    Gràcies i una abrçada per tu també :)

    Mac, el suicidio me parece una salida demasiado fácil. Lo de que se encuentre uno igual, me ha gustado. Y lo de ir matando malvados, ni pensarlo, mi personaje no es superman ni superwoman, mata a quien puede, no a quien quiere. Y quien ha dicho que sea buena persona?? Estoy pensando el título de una proxima entrega: La conferenciant a L'Hospi o Buscant a Macbollix desesperadament.. cual te gusta más? Un beso, guapa.

    Calaix, l'has encertada, no m'agraden les novel·les policiaques i justament el que no m'agraden són els policies, amb aquesta fixació que tenen per deturar el crim. Però mira, qui sap, potser m'has donat una idea...

    ResponElimina
  7. Kweilan, gràcies. No tinc ni idea de com seguirà però m'estic començant a encarinyar amb el personatge... per mala sort dels pobres que es vagi trobant pel camí ;-)

    ResponElimina
  8. ostres...ara sí que m'has fotut...aquesta temporada ha de ser molt llarga? :)

    ResponElimina
  9. Jajaja! Fanal, sempre et pots apuntar amb mi a les classes de karate :)

    ResponElimina