diumenge, 6 de desembre de 2009

Consulta piscològica

-Vull que em guareixi d’aquesta obsessió anormal.
-I ara! Per què dius què és anormal?
-Home, estic bojament enamorada d’una noia que és en tot el meu oposat...
-Bé, els pols oposats sovint s’atrauen.
-.. i que em maltracta
-Et maltracta? Com?
-Doncs de paraula. Em diu unes coses...
-Per exemple?
-L’altre dia, a la platja, vaig portar a totes les meves amigues el meu llibre de poesia dedicat...
-Un per cada una?
-Sí. Excepte per ella perquè diu que la poesia és una cosa inútil i que no li agrada llegir. A més diu que les meves poesies són de pre-adolescent.
-I bé?
-Que es va enfadar perquè no n’hi vaig portar un.
-I això és tot?
-Nooo. Em van demanar que llegís en veu alta alguna de les poesies i sap què va fer ella? Es va quedar adormida!
-Tampoc és tan greu. A mi també... Vull dir que conec gent a qui la poesia també els fa venir son. I digue’m, ha passat alguna cosa entre vosaltres?
-Com ara què?
-Que si només sou amigues o alguna cosa més?
-Ja li dic que estic enamorada d’ella.
(impacient) -Que si heu tingut relacions sexuals, et pregunto.
-No, és clar que no.
-Per què “és clar que no”?
-Doncs perquè jo no sóc així.
-Així com?
-Ja m’enten.
-No.
-Ella ho va intentar però jo no vaig voler... Una nit, de marxa, en una discoteca, em va dir que com que jo no tenia experiència amb noies, si volia podíem passar la nit juntes i ella m’ensenyaria.
-I què li vas dir?
-Em vaig enfadar.
-Aaahh, i què va passar?
-Es va anar a demanar una copa i quan va tornar em va dir “mira millor n’aprens primer i quan estiguis ensenyada, ja en tornarem a parlar”.
-I tu et vas enfadar més, oi?
-Sí. És que és una neardental ! No té tacte, ni sensibilitat, ni ni ni...
-Calma’t que t’estàs posant vermella com si anessis a explotar.
-Com vol que estigui, si estic enamorada d’una picapiedra!
-No serà, que en els fons t’agrada perquè voldries ser com ella?
-Com diu?
-Tu ets tan bona noia, tan innocent, tan càndida i prudent, que costa de creure. Segur que dins teu també hi ha aquesta dona primitiva que actua de forma primària.
-Vostè creu?
-N’estic segur. Per què no proves a comportar-te com ho faria ella?
(dubta uns segons)
-Ves-te’n a la merda!
-Eh?
-Que te’n vagis a la merda. Aquestes sessions són una estupidesa!
-Com t’atreveixes a parlar-me així!
-Perquè tu m’ho has demanat, tros d’ase.
-Però què dius?!
(recobrant un to normal) – Que fa un moment m’ha dit que em comportes com ella.
-Aaah.... (fa una breu pausa) I ella diu aquestes coses?
-Sí
-Doncs, potser sí que tens un problema...

13 comentaris:

  1. M'has fet riure. Molt bona història!

    ResponElimina
  2. Ja ja ja....d'aquí a part de novel.lista psicòloga!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tots, m'alegro d'haver-vos fet riure :)
    Elvira, no em busquis més professions!!

    ResponElimina
  4. coses2 val...ja n'hi ha prou amb escriptora...que ho fas molt bé!

    ResponElimina
  5. A mi tb em sembla que tens un problema.

    XD

    ResponElimina
  6. Elvira, gràcies altre cop :)

    Saltinbanqui, si només fos un...

    ResponElimina