dimecres, 30 de desembre de 2009

Buscant pis I


Hi ha qui diu que quan et submergeixes en internet a la busca i captura d’un pis, et trobes amb fotos trucades, que per alguna cosa existeix el fotoshop i els de les immobiliàries també el saben fer servir.

Però, vet aquí, que jo puc constatar que no només hi ha persones que no tenen ni idea de retocar una foto, sinó que encara diria més, que no estan gens interessades en llogar el pis que anuncien. És la única explicació que trobo a publicar fotografies d’una cuina amb totes les portes dels armaris trencades (tan costava tancar-les o si calia enganxar-les amb cola abans de prémer el botonet de la càmera?), d’un lavabo amb una televisió al costat el seient del wc, just a sota del rentamans, que ni posant el cap entre les cames mentre t’alleuges, podries mirar-la, o d’un menjador amb un lluent sofà nou hàbilment retratat al costat de la rentadora (serà perquè et quedi clar que el pis es prou petit per omplir la rentadora sense aixecar-te del sofà?).


I aleshores ve quan em dic, ostres, aquest pis amb la nevera i la rentadora a la cuina, el sofà i la televisió al menjador i els armaris sencers, és una ganga i, aventurera, truco a l'agència que l'anuncia.

-Se.

-Bona tarda, és això Finques Sensecasa?

-Se.

-Ah, doncs, truco per l’anunci del pis del carrer Fetpols, 69.

-Seee... a veure, dues habitacions, 30 metres, un cinquè sense ascensor, 750 euros.- dit a tota castanya i sense entonació.

-Molt bé.

-Se. Però si els vols veure hauràs de trucar a partir del 7 de gener.

-D’acord. I el podré veure el mateix dia?

-Depèn. Si truques a última hora, no- dit amb to de son dos quarts de set i m’estàs tocant allò que no sona.

-I per què no quedem ara pel dia 7?

-Perquè no va així- em talla.

Déu meu, quina gent més rara, penso, serà millor seguir-li la corrent a la boja aquesta.

-I primera hora què és? A les 7? A les 8?

-Nooo! A les 9.30!

Quan penjo em sembla que el telèfon treu fum. Esperem que la noia estigui de millor humor al començar la jornada laboral que a les tardes, perquè si no, em sembla que no el veure mai aquest pis.

5 comentaris:

  1. Em permeto un "joderrrrrrrr"..., quines males vibracions!!!

    Si ja responen al el "se..." mala peça al teler...
    Busca't un altre piset!!!

    ResponElimina
  2. Com està el mercat inmobiliari! potser és que s'ha de fer una instància en paper barba i a mà com abans!!!

    ResponElimina
  3. Lo millor és que tots els pisos, sense excepció, són exteriors. Només pel fet de tenir finestres ja ho són.

    El millor que em vaig trobar, era un que no tenia CAP finestra, sinó que la porta, que era en la major part de vidre, donava al carrer i il·luminava un pis que, escales avall, semblava una bodega.

    ResponElimina
  4. Fanal Blau, literatura i realitat a vegades es combinen. Ni ella va ser tan borde ni el pis és un cinquè sense ascensor... Li donarem una altre oportunitat a la realitat...

    Elvira FR, què és paper barba?? La veritat es que em vaig sentir com si parlès amb una funcionaria poc disposada... esperem que el pis s'ho valgui!

    Marta, jajaja, així que no m'haig de refiar de la paraula "exterior" i potser quan diuen "luminoso" volen dir que té unes bones làmpares? Jo en vaig veure un, una casa d'una amiga, que una habitació era en realitat el soterrani de la casa. I per això la gent paguen una pasta! Sort que ara els preus estan baixant. Gràcies per comentar i benvinguda!

    A totes, bon any 2.010!

    ResponElimina
  5. Ei fa molts molts anys les instàncies s'havien de fer a mà ( oi que sembla increïble) i en aquesta mena de paper que es diu "barba" és un paper bo que es venia en fulls a les papereries...suposo que encara deu existir....després les intàncies ja van passar a fer-se en fulls ja amb el model fet i sense tantes galindaines del segle de la catapum.....és que ets molt jove coses2....

    ResponElimina