diumenge, 13 de desembre de 2009

Ànima bessona

(Primera part: La conferenciant)
(Segona part:
La conferenciant a la ciutat de l'amor)
(Tercera part:
Praga i Kafka)



Seguint-lo a ell, ha arribat a Berlin. Està contenta de llevar-se al Radisson i contemplar la decoració moderna de la seva habitació. Estava tipa de Praga i de la pensió de mala mort (ai quina expressió més encertada). Mandrosa es lliura al plaer del luxós bufet de l’esmorzar. Una copa de xampagne per començar el dia. Devora pastes, ous passats per aigua i fruites estrambòtiques i somriu irònica quan al marxar la cambrera li desitja bon Nadal. La nit passada va matar un home vestit de Papa Noel . Sí, i tant, bon Nadal.

El telefona per passar el dia junts. A la tarda ell ha de fer una altra presentació del seu llibre, en una renombrada llibreria de la Unter den Linden (l’ Avinguda Sota els Til·lers). Hi aniran plegats i aprofitaran el pica a pica posterior, per xerrar tranquil·lament amb els assistents. És un bon lloc per conèixer gent i escollir una víctima, pensa ella amb delit. Espera que ell sigui més prudent que a Praga i no mati a l’encarregada de la llibreria. És francament de mal gust carregar-se a l’amfitriona de la trobada, pensa, altre cop irònica.


Des del primer dia, quan es van trobar a Praga en aquella primera presentació, es van adonar que estaven units per un destí comú. Per a ella, havia estat una revelació, conèixer algú que gaudia dels seu desig durant el dia i pagava cada nit el seu preu, sense ombra de remordiment.

-Què vas demanar a canvi?- li va preguntar un dia, mentre prenien un cafè.

-La immortalitat- va dir ell- Però no la física, sinó l’autèntica, aquella que perviurà més enllà de mi mateix.

-Perdona, no et segueixo.

- Res, dona- va respondre rient- que vaig desitjar ser un escriptor d’èxit en vida i passar a la posteritat. Vaig demanar la genialitat.

-Caram- va dir ella pensativa- potser jo em vaig vendre per poca cosa... Bé, regatejar no ha estat mai el meu fort.

I tots dos varen riure alegres. Després mentre visitaven la casa de Freud, van planificar el seu primer assassinat conjunt. Varen acostar-se a una parella anglesa, que semblaven avorrits l’un de l’altre i que van estar encantats de conversar amb ells i després d’acceptar la seva invitació a sopar. Tots dos eren professors universitaris i es van passar la vetllada parlant de bajanades intel·lectuals. Si haguessin sabut que seria el seu últim sopar, potser haurien dit alguna cosa amb una mica més de seny i menys parafernàlia. Va ser divertit fer-los la rosca, mentre d’amagat es picaven l’ullet. Es van desfer d’ells, en un carreró fosc, on els van conduir amb la falsa pretensió de que allà hi havia amagat un dels millors clubs de jazz de la ciutat. Ell es va ocupar de la dona, agafant-la pel cap i girant-li amb un cop sec i brusc, de manera que li va trencar el coll com si fos un pollastre. Ella, fidel al seu estil, va apunyalar l’home i es va esquitxar la roba de sang.

-Sempre t’embrutes tant?- li va preguntar ell sorneguer- Apa, posa’t el meu abric, que sembles una carnissera.

Van quedar-se a Praga quasi una setmana, durant la qual, ell li va ensenyar alguns dels trucs de l’ofici. Era evident que gaudien de la seva mútua companyia, així que van decidir trobar-se a Berlin. Ell va volar ahir al matí amb Easy Jet i ella, a la nit, amb dolços somnis.

Es troben a l’Hotel Adlon, on ell està allotjat i passen el matí en un museu perquè fa massa fred per passejar. Dinen en un restaurant alegre i bulliciós i aprofiten per explicar-se els respectius assassinats de la nit passada. La història del Papa Noel el fa riure. Ell per la seva banda, es va citar amb una noia que havia conegut xatejant. Internet, sempre proporciona víctimes fàcils, li explica.

-Però la policia no et pot seguir el rastre ?

-No, si sempre et connectes en llocs diferents, locutoris d’internet, biblioteques, bars...

- I avui, què ? Ja tinc ganes d’anar a la presentació i triar alguna de les teves admiradores.

Ella somriu, però ell, de sobte, s’ha posat seriós:

-Això no pot ser. Ja ens vam arriscar prou a Praga. Has de pensar que jo no em desplaço cents de quilometres només amb un pensament abans d’anar a dormir- mentre parla va sonant cada vegada més enutjat.- Jo haig de ser curós amb les víctimes i no em puc permetre que les relacionin amb mi.

-Està bé, perdona, no hi havia pensat- diu ella, una mica decebuda. És la primera vegada que ell demostra por.

-Anirem a un mercat de Nadal, després de la presentació i t’ensenyaré com matar, enmig d’una multitud, sense que ningú se’n adoni. Ja veuràs que bé que ho passarem.

Ell vol semblar altre cop alegre i despreocupat i ella li somriu de nou, però no es queda del tot convençuda. Realment es diverteix tant com vol fer veure, es pregunta. La seva relació ha topat amb la primera esquerda.




6 comentaris:

  1. Ara que t'he vist t'afegesc al meu blog. Interessants els relats per capítols!

    ResponElimina
  2. Gràcies, vidapervida! Jo també t'enllaço.

    ResponElimina
  3. Gràcies Kweilan! A saber com acabarà aquesta història :)) S'admeten suggeriments...

    ResponElimina
  4. ei que se m'havia passat comentar-te (no pas llegir-te) que segueixi que segueixi...és una bona història d'intriga!

    ResponElimina
  5. Gràcies Elvira, sense el teu suport no seria el mateix :)

    ResponElimina