dilluns, 16 de novembre de 2009

No m'escriguis més

-No m’escriguis més.
-I això que és?
-El títol d’un post.
-I per què aquest?
-Perquè és una frase que no em puc treure del cap.
Rumia.
-I de què anirà el post?
-De que un dia vaig llegir aquesta ordre en un mail i l’endemà em vaig cremar els dits amb cafè bullent.
-I és verídic?
-Sí. Mira la cremada- allargant la mà
-Buf, devia de fer mal...
-Sí. La cremada també em va fer mal.
Pausa.
-I per què t’ho van escriure?
-Perquè jo ho vaig voler.
-A sí? Que estrany, no?
-No. Sóc així.
-De rara...
-De boja- somrient.
-No ho sembles.
-Enganyo.
Silenci.
-I també et vas cremar perquè vas voler?
-No, això va ser un accident.
-Com va ser?
-Tenia son. No havia dormit bé.
Pensa.
-I ho fàs?.
-El què?
-No escriure.
-És clar. Sóc obedient. Per això ho vaig voler.
-No t’entenc
-Jo tampoc ho entenc.
-Ah. Doncs deu ser difícil...
-Sí.

7 comentaris:

  1. Genial el diàleg!
    De vegades hi ha realitats així de tristes...que costen molt d'entendre. Molt probablement, la inseguretat de qui vol fugir.

    ResponElimina
  2. Molt bo, m'ha tocat...
    una abraçada!

    ResponElimina
  3. Això que és tan díficil i tan fàcil d'entendre...fa més mal l'ordre que la cremada...oh i tant que en fa més...! De vegades ens fem expulsar del paradís només per comprovar que sí ,que ens volíem fer fora...i a sobre ho hem provocat nosaltres...o potser no?

    ResponElimina
  4. Fanal, gràcies. A vegades fugir és més fàcil que quedar-se...

    Calaix, una abraçada per tu també :)

    Elvira, bé el paradís no era exactament, més aviat només n'era un troçet i ben petitet, i qui ha provocat què, és un tema espinós... Gràcies per dir que és fàcil d'entendre, reconforta.

    ResponElimina
  5. i tant...fugir sempre sol ser molt més fàcil que quedar-se!!!

    ResponElimina
  6. Kweilan, gràcies!!

    Fanal blau, em faig un lio. Fanal i fanal blau sou 2 en una o no?

    ResponElimina