dimecres, 14 d’octubre de 2009

Univers Simenon

Per intentar semblar una mica més culta del que realment sóc ( i per enveja del bloc de la Kweilan), se m’ha acudit escriure sobre llibres. De fet, volia escriure sobre un autor: Georges Simenon, perquè em sembla que estic a punt de dir-li adéu-siau. A la lectura dels seus llibres, em refereixo, que a ell no el conec de res i a més fa temps que ...(cria malves) , ei, que aquest post és seriós, volia dir que fa temps que ja no és entre nosaltres..( nosaltres qui?), ai, a veure, que fa temps que ha passat a millor vida, (ara sembles la teva àvia), carai, que fa anys que va morir (buf, no hi ha res com la simplicitat).

D’això deia, que crec que li donaré unes llargues vacances a la seva obra, molt abans d’haver-me ni tant sols acostat a esgotar-la. I és que l’home va dir, vaig a escriure una mica i patapam, tres-centes novel•les, no sé quants relats i un munt d’articles periodístics. No res comparat amb la Corin Tellado que va superar els 10.000 títols. A una velocitat de vertigen produïa una història cada setmana. La pobra dona, vinga a imaginar vides farcides de romanticisme, (què t’empatolles si no ’has llegit mai cap llibre seu), mentre ella feia una vida quasi monacal de dormir, menjar i escriure. En canvi, el Simenon (que era més espavilat), segons va afirmar ell mateix, se’n va anar al llit (o a un altre lloc) amb unes 30.000 dones (mil avall, mil amunt). Clar que això només demostra que era un fatxenda.

Posant-me seriosa (per fi ! ) l’univers Simenon em comença a pesar. Persones amb una vida aparentment corrent, avorrida fins i tot, que fan com si visquessin, però sense viure realment, sense arrelar sentiments profunds per res i per ningú, sense amor, i que acaben convertides en criminals. L’assassinat és la falsa sortida dels personatges de Simenon.

Les seves novel•les són certament una mica repetitives, però com deia l’Ivan Klima a Amor y Basura, les persones només tenim un únic argument, una sola obsessió, un sol turment crec que en deia ell (què dramàtic) i tant si expliquem històries alienes com pròpies, no fem més que repetir-lo una i altra vegada. Jo no estic tan segura de que tinguem un únic argument (quan has estat tu mai segura de res?), però si és veritat que no en tenim d’infinits (ja veig, tu ets de la teoria del grapat...).

A tot això m’estic desviant (com sempre), el que volia dir és que he arribat un moment de la meva vida que ja no tinc més ganes de llegir sobre carències, buits existencials i vides sense sentit (ni se’t passi pel cap canviar el títol del blog !). Ha arribat l’hora de començar a omplir, de llegir per comprendre millor la vida i per sentir-me bé, que no més alegre necessariament. I abans de que us penseu que em proposo empassar-me les obres completes de Paulo Coelho (això mai!), afegiré que crec que el meu propòsit no està renyit amb la bona literatura.

Però potser, paradoxes de la vida, hauré de fer com un personatge simenonià i convertir-me en assassina, per acabar amb alguns aspectes de la meva personalitat (Déu meu ! Socors, que aquesta tia em pela!)

3 comentaris:

  1. Molt bo! Ets genial escrivint...ho dic seriosament! ( res a envejar a la Kweilan perquè sou dos estils diferents...molt bons els dos però diferents)Si us plau no t'empassis l'obra del Coelho...jo em vaig autoobligar a llegir-me dos llibres seus i la veritat és que té un cert parentesc amb la tal Corin Tellado,encara no m'he refet del tot però gràcies a ell li tinc al.lèrgia a quasi tota la "literatura" anomenada d'autoajuda" Respecte als assassinats a l'estil simenonià...no és res greu...mentre no et carreguis l'aspecte humorístic-irònic que t'escau...Bé coses2...res estar renyit amb la bona literatura...ENDAVANT!

    ResponElimina
  2. Bé, doncs sort que només n'he llegit un d'ell, (el gos groc) la veritat és que em va agradar, tot i deixar-me un regust estrany... ara, si la resta és repetició... potser prefereixo la repetició de la Dona Leon almenys sembla que els bons guanyen...
    I ara la pregunta d'ignorant... quina és la teoria del grapat? (té pinta que pot donar per un post molt divertit)...
    No cal dir que a mi m'encanta com escrius!!

    ResponElimina
  3. Elvira FR, moltes gràcies. No temis, no crec que pugui matar el meu estil humurístic irònic :)

    Calaix, la teoria del grapat, només és que crec que al llarg de la vida cada persona només té uns pocs temes, unes poques preocupacions vitals. Gràcies :))

    ResponElimina