dissabte, 24 d’octubre de 2009

Cuinant plaer

- Per què em segueixes quan ens banyem?- pregunto.

- Perquè vull ser a prop teu.

Em capbusso dins l’aigua i amb els ulls oberts m’hi acosto. Poso les mans en la seva cintura i emergeixo altre cop a la superfície. Dreta, palplantada davant seu, amb les meves mans estrenyent-li suament els malucs. Els nostres caps a tocar un de l’altre.

Volia escriure sobre la noia que ven menjar preparat. Havia de ser una història sensual, quasi eròtica. Però la meva imaginació és molt tossuda i no es deixa enganyar tan fàcilment. La noia de la botiga de menjar, és alta i corpulenta. Sensual tota ella, des de les cuixes, passant pels seus pits grossos fins a la salvatge melena negra. Els llavis carnosos, els ulls grans, rodons i foscos. Qui podria no desitjar-la?

L’altre dia menjant les seves llenties, em vaig sentir com si les hagués preparat especialment per a mi. Enlloc de xoriço, portaven bolets.

- Jo no menjo carn- em va dir un dia- Haig de fer provar a algú altre els plats de carn que cuino.

Que difícil ha de ser preparar menjar que no tastes, vaig pensar. Però no, perquè sempre cuinem pels altres. Cuinar és l’art de donar plaer. És com acariciar un altre cos, és com portar a l’altre amb els nostres dits a l’orgasme.

Me la imagino amassant la pasta amb les seves mans grans i dits prims, batent els ous per la crema amb tossut caràcter, barrejant-la amb les mores i després abocant-ho sobre el motllo cobert de la pasta, escalfant el forn, ficant el pastís dintre, calculant els minuts impacient. I sense haver-ne provat ni un bocinet ja té dins a la boca el tast del plaer que donarà. Es delecta en les boques alienes que mossegaran, les llengües que xuclaran, la crema que es desfarà en els paladars, els llavis que murmuraran “què bo”.

- He aconseguit que deixis el pastís de poma- em va dir somrient. El pastís de poma, no el cuina ella, vet aquí la seva satisfacció.

I segur que també prepara el tabulé pensant en mi, i la vedella amb curri i el pastís de verdures i potser, fins i tot, el pollastre amb prunes. Llepo la pruna dins la boca, dolça i banyada en el suc del rostit, la xuclo fins que es desfà i només en queda l’os. Faig un petó a l’aire i amb la llengua empenyo el pinyol, amb restes de pruna enganxats, perquè surti entremig dels llavis oliosos. I ella ve cap a mi, per recollir-lo amb la seva boca molsuda. Un petó amb gust de pruna i suc de pollastre rostit.

6 comentaris:

  1. mmm... ara no sé si aprendre a cuinar (el que se'n diu cuinar bé que la cuina de supervivència ja la domino)o passar-me als plats preparats! ;-)

    ResponElimina
  2. Sempre he pensat que cuinar pels altres era un acte d'amor.....un post deliciós i cinematogràfic.....ja notava el gust de la pruna i tot...

    ResponElimina
  3. Afortunades aquelles objecte i realitat del teu desig.

    ResponElimina
  4. Jajaja! Calaix, molt bona :))

    Elvira, gràcies, espero que estiguis una mica més animada.

    Anònim/a, com saps que són afortunades? Gràcies pel compliment :)

    ResponElimina
  5. Cuinar sempre és un plaer, que cuinin per a tú, també!
    m'agrada el text, coses2, suggerent!

    ResponElimina