diumenge, 27 de setembre de 2009

La socorrista

Tots els matins va a la piscina, amb el banyador, el gorro i les ulleres de natació. I embadalida mira a la socorrista. Li somriu i l'observa. I quan surt de la piscina la imagina i la somia. Els dies esdevenen hores perdudes, pensant en que al matí següent anirà a la piscina i la veurà. Cada dia la sent una mica més a prop, una mica més seva. Finalment, es decideix i li compra un llibre per Sant Jordi. Vestida de nedadora, va cap a ella i per primer cop li parla.

-T’he comprat un llibre- li diu.

I la socorrista somriu sorpresa, més bonica que mai. Conversa la socorrista i ella tartamudeja. L’endemà parlen una mica més i al dia següent una altra mica, i per fi la socorrista esmenta una festa.

-Aquest dissabte- li diu- Vindràs?

I ella marxa tan feliç, que s’oblida que les escales per anar als vestidors rellisquen i les baixa sense tocar-les, aterrant al replà amb un terrabastall de pataplam quina nata. S’aixeca tan ràpid com pot i dissimulant el mal que li fa una cama, es planta davant la seva cabina... i no troba la clau. Ha volat escales avall. No té escapatòria, ha de tornar a pujar, a veure la socorrista, a demanar-li una clau.

-Has caigut? T’has fet mal?- li pregunta sol·lícita.

- Noooo. Estic bé – es mor ella de vergonya.

- Però si tens la cuixa tota vermella. Vols que et curi?

- No, no. Que no és res, estic bé, de veritat- menteix, sentint també les galtes d’un roig intens.

El dissabte, arrastrant lleugerament la cama, que ja no està vermella sinó morada, va tota contenta a la festa. Beu, balla i riu. És la nit que els somnis s’han de fer realitat. Sense banyador, sense gorro, sense ulleres de nedar. Veu a la socorrista i la saluda. La mira una altra vegada embadalida. Ingènua i il·lusionada només se li acut somriure i dir:

- Es que m’encantes.

La socorrista la mira dolça i suament. Assenyala la noia del seu costat i li diu:

- Mira, et presento la meva nòvia.

Amb el pam, pam rítmic de la música electrònica, el catacrac de les il·lusions esmicolades, no el sent ningú. Marxa sola de la festa, coixa i plorosa. I el cel, sempre empàtic, la mulla amb el seu plor.

7 comentaris:

  1. OOOOhhhhhh! anava llegint jo també embadalida i al final jo també he sentit una mica un catacrac...i jo que esperava que acabés bé...

    ResponElimina
  2. És una història real i ja se sap que la vida no perdona :)

    ResponElimina
  3. Però quan la socorrista se'n va a cap a casa potser no pensa en la seva nòvia.

    ResponElimina
  4. Oh! Jo també esperava un final feliç

    ResponElimina
  5. Marlene, qui sap, potser...

    Kweilan, malgrat el final, a mi quan me la van explicar em va semblar una història molt dolça.

    ResponElimina
  6. quin catacrac més conegut... c'est la vie! però dolça la història si

    ResponElimina
  7. Sí, Calaix, a mi el catacrac també em sona conegut, que hi farem...

    ResponElimina