dilluns, 3 d’agost de 2009

¿Qué les pasa que no notan el bombo?

Estava jo tan tranquil·la a la feina, ara no recordo si mirant el google reader, escrivint un correu personal o jugant al solitari, quan de sobte m’ha arribat un email amb un remitent desconegut. L’he obert intrigada i m’ha sorprès comprovar que provenia d’una adreça de la nostra empresa i que a més al peu del missatge, signava amb la nostra raó social. “Algú ens està usurpant la personalitat corporativa” he pensat ( perquè jo sóc així i penso en paraules llargues). Ja estava redactant un email amb un crucifix i un all de fons de pantalla que deia “Vade retro satanàs! Abandona aquest cos empresarial, esperit maligne!” quan m’ha vingut al cap el noi que vam contractar fa uns mesos per la recepció de l’oficina que tenim a una altra població. Si és que sóc una empresària modèlica i de tant en tant fins i tot em recordo del nom de tots els nostres treballadors.

Bé passat aquest primer moment d’angoixa, m’he posat a llegir el mail. “Agradaria” “poguessis” “sisplau” “si no és molèstia”... ai, si és que sembla que li envií un email al Papa (el de Roma dic, perquè al meu ningú li enviava correus bàsicament perquè no els obria). Però entrant a fons en el contingut, a veure què diu... Ein? Resulta que m’envia un document, m’encarrega una feina (que truqui a un client) i té la barra de demanar-me que li contesti l’email per confirmar-li que l’he rebut ! Un dia d’aquests passarà la dona de fer feines a veure'm per recordar-me que faci el favor de no arribar sempre tan tard.

Aleshores és quan haig de posar en pràctica el que he après amb un llibre que es diu “Assertivitat i altres maneres de quedar bé”. D’acord, no és diu així, però és que ara no recordo el títol complert i no tinc ganes de buscar-lo. Però el primer que em ve al cap del manual de com ser perfecte i que no es noti, és que entre els dret de tota persona assertiva hi ha el dret a no ser-ho. Dret a no ser perfecte i a que es noti. I és que quines ganes d’explicar-li ara a aquest que no m’ha demanar confirmació de la recepció dels emails i que no pot programar i controlar la meva feina com si ell fos el meu cap i no a la inversa.

Així que he programat una regla per tots els emails entrants i quan el meu súper empleat torracollons al cap d’una hora (que plasta el paio) m’ha tornat a enviar el mateix correu, automàticament s’ha generat un missatge de resposta informant-lo alegrament de la meva desaparició voluntària per causa d’unes vacances imprevistes fins el dia 31. Aquí es sent una rialla perversa. Així que ara treballo d’incògnit. Dit índex apuntant al cel, sobre els llavis. No ho dieu a ningú.




2 comentaris:

  1. gràcies per fer-me riure amb els teus posts!

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per llegir-los i per comentar-los! :))

    ResponElimina