divendres, 14 d’agost de 2009

De paradisos i aventures




Un turista britànic va interposar una reclamació desprès d’unes vacances a Espanya, perquè, ostres quina putada, resulta que estava ple d’espanyols. A un altre li va molestar que tots els restaurants de la India servissin curri. Un grup d’anglesos va presentar una queixa després de fer cua en un xiringito perquè no tenien aire condicionat a l’exterior. Una senyora del mateix país es va exclamar de que no l’haguessin avisada de que al mar hi havia peixos. I un altre, ves a saber si parent de l’anterior, va trobar increïble que ningú no li hagués explicat que els mosquits podien picar.

Un test del facebook em va dir, l’altre dia, com una faceta oculta de la meva personalitat, que era "aventurera". Comparada amb alguns anglesos potser ho sóc, però la veritat que el mateix dia, més tard, a la platja de la Marbella, també a mi em va passar pel cap enviar una queixa a l’Ajuntament de Barcelona perquè la sorra era massa polsosa. Si és que jugant a vòlei, vaig quedar feta un fàstic i m’acabava de rentar els pantalons curts!

Una vegada vaig fer un viatge per la costa de Càdiz, que diuen que encara és força “verge”. Perquè us en feu una idea, tanqueu els ulls i imagineu una platja quilomètrica de fina sorra blanca, amb l’aigua transparent de tons blaus turquesa i amb molt poca gent. Paradisíac, oi?

Doncs ara obriu els ulls i veieu el no-parking en el que els ocupants dels quatre kilòmetres de platja han de deixar el cotxe, sense quasi espai per passar, els clàxons a tot drap, la gent cridant-se com energúmens i més d’un cotxe immobilitzat perquè se li han enfonsat les rodes a la sorra. Els paradisos tenen els seus peatges.

Ben pensat potser m’hauria de demanar la nacionalitat britànica i és que jo sóc de les que creu que de visita en una ciutat desconeguda, quan no tens cap turista al teu voltant, vol dir que estan a punt d’atracar-te.

2 comentaris:

  1. Com t'ho fas per escriure amb aquesta aguda ironia? A mi sempre m'han comentat que sóc o era ( perquè ara ja no ho sé) molt irònica..vaja que la ironia i l'humor agut m'agraden...i els teus post en van plens d'ironia per això m'agraden...( ja m'he repetit)
    Mira que no tenir aire condicionat a l'aire lliure? Quin país!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Elvira! El que passa és que la ironia, com tot, en excés pot no ser bona. Petons

    ResponElimina