dijous, 16 de juliol de 2009

Grans esperances

Abans de topar-me de nassos amb mort, i que això provoques records escabrosos, estava escrivint una sèrie de posts utilitzant com a títol-inspiració noms de cançons de Pastora. (Atenció, no confondre amb un altre grup que es diu Pastoral i que té perles com Enredándose en el Aire i El deseo del loco suicida preso). Aprofito per advertir-vos que guardeu en pany i clau els títols dels vostres post perquè últimament estic molt títol-manguis.

El cas és que a la cançó de Grandes despedidas jo sempre li deia Grandes Esperanzas. Igual que canvio el carrer Padilla pel de la Patilla i el de Blai per Bali (si és que li pega cantitat dir-se així) o que als bars d’ambient gays veig maripiojos enlloc de mariliendres (dit amb tot el carinyo). Però la confusió de la cançó de Pastora convindreu que és molt novel·lesca. I casualment l’altre dia llegint Historias de Londres d’Enric González, quan parlava dels pubs de la zona de la City, vaig ensopegar amb això:

“Dirty Dick es uno de los mejores pubs de la City. El “sucio Dick” del rótulo era Nathaniel Bentley, un ferretero que vivió en el número 46 de Leadenhall Street. El día de su boda, con el banquete ya dispuesto, la novia falleció repentinamente y Bentley, abrumado por el dolor, cerró la sala donde debía celebrarse el festejo para no abrirla nunca más. Los manjares del banquete se pudrieron y Bentley también: no volvió a lavarse o afeitarse y se dejó morir muy lentamente, rodeado de inmundicias y cadáveres de gatos. De ahí el apodo de Dirty Dick. Cuando el ferretero falleció, en 1819, convertido en una auténtica leyenda, el dueño de un pub de Bishopsgate compró la basura amontonada por Bentley y expuso en su establecimiento, rebautizado como Dirty Dick’s, los restos del banquete y los cadáveres de los gatos. Charles Dickens vio muchas veces aquella miserable decoración y se inspiró en la tragedia de Dirty Dick para crear el personaje de Miss Haversham en Grandes Esperanzas. La parafernalia del pobre Dick fue retirada en 1985, pero aún se exhibe en el pub algún gato momificado”.

No sé si jo seré capaç de prendrem una cervesa al costat de la mòmia d’una gat. I ara el tema mòmia em podria portar a l’antic egipte, la tomba del Tutankamón, a l’exposició del Museu Marítim, a la història del seu descobriment (article del Clio d’aquest mes) per acabar amb la Cleopatra que oh, curiositat era d’una dinastia grega i no pas egípcia, però unes probes d’ADN fetes a la mòmia de la seva germanastra han descobert que tenia sang negra i per tant, la imatge de la Cleopatra-Liz Taylor-blanca-com-el-paper es dilueix per deixar pas a una Cleopatra-Jennifer-Bale-ningú-diria-que-sóc-negra; o també em podria posar a parlar de la mòmia del Lenin, que diuen que fa més iuio que si anessis a veure la tomba del Dràcula, o de la de l’Eva Peron, que pobra dona, un cop estirada la pota, va tenir un anar i venir d’allò més entretingut i misteriós. (Sí, sí, ja tocava un punt, agafeu aire).Però mira avui no en tinc ganes d’explicar-vos totes aquestes coses. Quina sort que teniu, no?

Em sembla que la única gran esperança d'aquest post és el comiat, sigui gran o petit, però ja.


4 comentaris:

  1. Prendre'm res al costat d'un mort momificat animal o humà tampoc em vindria de gust....si ens posem a analitzar totes les restes momificades ...descobriríem un fotimer de coses..jo només vaig poder veure un braç i altres parts que deien que eren de una tal Llúcia,santa es veu, a Venecia...era lamentable perquè es veien els afegits i els cargols...

    ResponElimina
  2. Si, hi ha una dinastia de faraons grecs... i moltes coses greges venen d'Egipte... Grècia, d'on diuen que ve la nostra civilització... i no eren capaços de posar-se d'acord ni per anar a la cantonada...
    L'esperança del post és pensar que aviat n'hi haurà un altra ;-)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Yo nunca estaría al lado de un gato momificado. Si fueran personas, a última hora, entonces sí, bebería y comería tranquilamente. Me infunden menos respeto y cariño, genéricamente.

    ¿Quién es Jennifer Bale? Hummm ¿Algún rollete internacional tuyo del que no tengo constancia? ¿Querías decir Jennifer Jones, por casualidad? ¿O... Jennifer Beals, la de L Word? Ay, no tienes remedio ;-p.

    Besitos.

    ResponElimina
  4. Elvira FR, sí la llengua de Sant Josep de Calaçans també fa angúnia. Quina mania a conservar troços de persones !

    Calaix, la teva esparança no s'ha complert gaire perquè fa força que no escric, però intentaré posar-m'hi avui :) Gràcies

    Querida Mac, ya sabes que me referia a la Beals y es verdad, no tengo remedio. Un beso.

    ResponElimina