dijous, 2 de juliol de 2009

De rellotges suïssos





M’he comprat un rellotge nou i així he jubilat el que tenia, el rellotge dels ferrocarrils suïssos. Que si els trens al país alpí funcionen tant bé com el meu ex-rellotge, deu ser tot un espectacle, amb tots els trens aturats a la mitjanit perquè als refotuts rellotges no els ve de gust canviar de dia. També deu ser curiós agafar un tren el dia 33 d’un mes, perquè als rellotges dels ferrocarrils suissos tots els mesos tenen 39 dies.


Però, el meu nou rellotge també és made in Switzerland i, malgrat el desgavell dels seus trens i dels rellotges dels seus ferroviaris, es veu que és una cosa boníssima, perquè la dependenta de la joieria m’ho va recalcar amb un to que no deixava marge pel dubte. Infalibles, aquests suïssos, sí senyor, i dels paios del tren que organitzen un caos cada mitjanit i viuen en un món de mesos de quasi 40 dies, ni cas, que segur que són tots emigrants espanyols, que jo en conec un parell que es diuen Lopez i Garcia. I és igual també que, com va dir el Graham Green, en cents d’anys d’història Suïssa només pugui presumir d’haver inventat el rellotge de cucut (un gran invent que la meva àvia en tenia un i a mi de petita em fascinava).

El meu nou rellotge a més és water resistant que també és un gran què, perquè ja se sap que no hi ha res com dutxar-se amb el rellotge posat i així puc ser en tot moment conscient de que una altra vegada faré tard a la feina.

Els rellotges, segurament per això de que els fan tots en aquest país de gent tan desperta i espavilada, han canviat poc al llarg dels anys. Ara no cal donar-los corda i funcionen amb unes piles diminutes, però això és tot. No fan rellotges que facin fotos, naveguin per internet i portin incorporada agenda personal. Ni rellotges que et parlin i quan vas caminant pel carrer et diguin "A cien metros gire a la izquierda" o histéricament et repeteixin "Dé la vuelta, dé la vuelta" com si anessis camí de l'infern. O potser sí que els fabriquen i jo no me’n he assabentat, que a mi els invents electrònics nous em rellisquen força.

Jo no sé a les altres persones, però a mi els rellotges em duren anys, de manera que quan me’n compro un de nou em sento com si canvies de cicle vital. Rellotge nou, hores noves, dies nous, vida nova.

I així el meu nou rellotge assenyalarà les hores de la meva llibertat condicional, que és com anomeno jo a la jornada intensiva, fins que arribin les tan esperades vacances.

5 comentaris:

  1. mira,un rellotge que m'agrada... jo fa temps que en busco i no n'acabo de trobar cap, el vui amb les hores, els minuts i els segons... una rellotgera em va dir que aquests eren rellotges d'infermera (i no em va semblar cap elogi). Però jo no sóc infermera, i el meu rellotge va durant... ja té 12 anys? M'ha agradat la imatge de rellotge nou vida nova... potser que m'afanyi a trobar-ne un sense minuts ni segons ni hores marcades... així sempre podrà ser l'hora que em sembli :-)

    ResponElimina
  2. Jo hi tinc una mena de relació especial també amb els rellotges, em duren anys i anys també...i m'hi dutxo i tot amb el rellotge posat fins que una escletxa traïdora a l'esfera hi farà entrar una gotera i me'l hagi de canviar per inundació...les vacances estan a tocar...

    ResponElimina
  3. Calaix, jo en tenia un d'aquests amb l'esfera totalment en blanc i sempre havia d'endevinar si les agulles marcaven les set o les vuit... una mica conyàs, la veritat... Potser a tu el que et cal és anar sense rellotge :))

    Elvira FR, això de dutxar-se amb el rellotge sí que és no perdre el temps de vista... M'has sorpres, la veritat ;-)

    ResponElimina
  4. Especifico: em dutxo amb rellotge quan em dutxo al gimnàs....ah i quan canvien l'hora jo no la canvio mai...ara vaig a l'hora normal però em passo tot l'hivern amb el rellotge amb l'hora d'estiu

    ResponElimina
  5. I arribes als llocs a l'hora? Vull dir a l'hivern?
    Totes les persones tenim una relació especial amb el temps

    ResponElimina